Després de dècades d’irregularitats i un llarg litigi legal, este dijous una pontona començava a retirar peça a peça el conegut com a Xiringuito de la Costa, un local situat al costat de la punta de la Banya, al delta de l’Ebre. En aigües d’una zona protegida com la badia dels Alfacs, al terme municipal de la Ràpita, fins a l’estiu de 2019 el “xiringuito” oferia activitats de restauració sobre una plataforma de fusta sustentada per pilons. El que no eS coneixia, si més no de forma pública, era el periple legal que acumulava l’espai i l’empresa propietària, que va acabar amb el tancament de l’espai per ordre de Costes. Gairebé un any i mig després, el Servei de Costes de Tarragona comença les tasques de desmantellament, una acció que compta amb un pressupost de 184.789 euros i un termini d’un mes i mig.
Sobre el Xiringuito pesava ja una sentència en ferm del 2004 en què es denegava l’ocupació de l’espai, així com dos expedients administratius sancionadors per incomplir la Llei de costes que van ser recorreguts, però el juliol del 2019, arran d’una denúncia d’un particular, els serveis de Costes estatal i autonòmic, Mossos d’Esquadra, SEPRONA de la Guàrdia Civil i la Subdelegació del Govern a Tarragona van acordar que els Mossos executessen el tancament definitiu de la instal·lació.
El subdelegat del Govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté, afirmava en una entrevista a Canal Terres de l’Ebre que “en un moment donat algú va posar al mig de la badia dels Alfacs una estructura de més de 2.000 m2 i hi ha hagut un procés judicial i requeriments constants a la propietat perquè es desmuntés, per això la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Espanya vam acordar que no s’havia només de tancar, sinó que s’havia de treure d’allí”.
En el procés d’investigació, els agents van comprovar que el negoci no disposava del permís d’ocupació de l’espai públic que atorga la Generalitat amb l’aprovació de Costes -motiu pel qual s’ordenava l’enderrocament-, com tampoc la llicència que concedeix l’Ajuntament de la Ràpita per a funcionar com a bar i restaurant, ni els permisos del Departament de Salut. A més, els Mossos van aixecar diverses actes per diferents irregularitats administratives com la manca de rètols, fulls de reclamació, qüestions relacionades amb els riscos laborals o la gestió de les aigües fecals, que haurien abocat directament a la badia. D’altra banda, els agents, seguint ordres de l’Agència Tributària, van precintar dos golondrines propietat de l’empresa Bahia Mar, com a resultat d’un embargament per diverses sancions imposades anys enrere per valor de més de 100.000 euros.
Segons assenyalàvem al Setmanari l’Ebre en el seu moment, els darrers propietaris del negoci, l’empresa Bahia Mar, haurien intentat legalitzar la seua situació anys enrere, tot i no aconseguir-ho davant l’enduriment de la legislació de Costes. “Ens hem reunit amb els propietaris i els seus advocats diverses vegades, però quan hi ha una sentència judicial que diu que esta estructura no pot estar en determinat espai, sense haver-hi cap forma que siga legalitzable, s’ha de retirar”, seguia Sabaté. Ara, l’empresa s’hauria d’haver encarregat de les despeses conseqüents del desmantellament però és l’Administració de l’Estat qui se’n fa càrrec amb les reclamacions cap als propietaris que se’n puguen derivar.
El desmantellament
Este dijous van iniciar-se els treballs encarregats a l’empresa TRAGSA per a retirar amb una pontona tots els elements de la instal·lació. Inicialment es procedirà a desmuntar la plataforma de fusta, que és la part més gran, per a extraure després els pilons de fusta i els elements com el contingut de la cuina o els lavabos, un seguit de materials que s’organitzaran al moll del port de la Ràpita, on s’ha habilitat una zona d’apilament on s’ubicaran els diferents contenidors de recollida per a la posterior gestió adequada de residus.
Com que la instal·lació es troba ubicada en una zona de gran rellevància natural, els tècnics de l’IRTA van inspeccionar la zona per a delimitar els valors mediambientals que es poguessen veure afectats per les obres, estipulant que les actuacions eren segures i no tindran cap afectació sobre el medi ambient.
