HomeSocietatEls acords de custòdia: una altra manera de gestionar el territori

Els acords de custòdia: una altra manera de gestionar el territori

La custòdia del territori és un conjunt d’instruments i estratègies que s’utilitzen per a conservar la natura, el paisatge i el patrimoni cultural i que implica els propietaris d’un espai (siguen públics o privats) i una entitat de custòdia que s’encarrega de restaurar o mantindre els valors naturals, paisatgístics o culturals de l’indret en concret.

Este model de gestió del territori, nascut als Estats Units, està molt  estès a tot Europa i l’any 2017, la Xarxa de Custòdia del Territori a Catalunya comptava amb una superfície de 40.072 hectàrees de territori sota custòdia, segons el II Inventari d’Acords i Entitats de Custòdia del Territori. L’any 2017, a les Terres de l’Ebre hi havia 47 acords de custòdia sobre el territori, entre ells espais tan emblemàtics com la Reserva Natural de Sebes, a Flix, gestionada pel Grup Natura Freixe; el Port d’Arnes, sota gestió de la Fundació Catalunya la Pedrera; la Reserva Natural de Riet Vell, gestionada per Seo/Birdlife; o les llacunes litorals del Port de l’Estany, de l’Estany Tort i del Torrent del Pi, a la costa de l’Ametlla de Mar, gestionades per Paisatges Vius i Graëllsia.

Malgrat existixen exemples d’espais de custòdia a les Terres de l’Ebre, encara queda molt de camí per recórrer per a implantar este model de gestió al territori on la superfície custodiada és encara molt menuda. Precisament, l’impuls de la custòdia és el principal objectiu del projecte Custòdia per desenvolupament que impulsa el Consorci per al Desenvolupament de les Comarques del Baix Ebre i el Montsià (Consorci Bemo), un grup d’acció local finançat pel Departament d’Agricultura i els fons Feader de la Unió Europea. Una  de les primeres accions que va fer este Consorci durant l’any 2018 va ser identificar els espais de les comarques del Baix Ebre i el Montsià que podrien ser susceptibles d’un acord de custòdia. El treball, que finalitzarà a finals del 2019, compta a hores d’ara amb més de 200 espais identificats suspceptibles de ser custodiats. Una part important d’este patrimoni (oliveres mil·lenàries, basses, finques agrícoles, boscos, construccions de pedra seca…) es troba en finques particulars i la seua conservació depèn en gran part de la sensibilitat que puga tindre el propietari. A partir d’este catàleg d’espais “el nostre objectiu és intentar establir sinergies entre els propietaris i les entitats de custòdia”, explica Gisela Bosch, tècnica de cooperació del Consorci Bemo, que insistix que conservar el territori “no és només una cosa de les administracions públiques i cal també la implicació de la ciutadania”. Existixen múltiples fómules jurídiques per a materialitzar els acords de custòdia que sovint no impliquen cap aportació econòmica per part de la propietat. “La custòdia és una fórmula ideal per a gestionar qualsevol finca, ja siga pública o privada, que tinga un interès natural, agronòmic, cultural o tradicional”, defensa Sofia Rivaes, membres de Picampall i Seo/Birdlife, dos de les entitats de custòdia que treballen a les Terres de l’Ebre. La confiança i el respecte són fonamentals en els acords  de custòdia, ja que el propietari es deixa assessorar per les entitats de custòdia en la gestió i conservació de l’espai i la majoria d’accions es duen a terme amb subvencions o ajuts públics o amb accions de voluntariat i d’educació ambiental.

La implicació dels ajuntaments

Els ajuntaments tenen també un paper clau en la custòdia del territori. A partir de la identificació d’espais susceptibles de ser custodiats des del Consorci Bemo s’ha iniciat el contacte amb diferents ajuntaments del Baix Ebre i el Montsià per a impulsar esta fómula de gestió territorial. “Hem anat a exposar-ho als ajuntaments, els expliquem els beneficis que té la custòdia, però que es materialitzen o no els acords depèn de la voluntat política de cada ajuntament. D’espais identificats n’hi ha i d’entitats disposades a custodiar també”, sentencia Bosch. Per a buscar esta major implicació a partir de la tardor i en el marc del projecte Custòdia per desenvolupament es presentarà als alcaldes la iniciativa de la Xarxa de Custòdia perquè els ajuntaments destinen un 0,5% de la recaptació de l’IBI a projectes de custòdia. “En poblacions no molt grans es poden destinar 2.000 o 3.000 euros de l’IBI a projectes de custòdia com recuperar fonts, basses o elements de pedra seca”. La proposta implicaria també consultar la ciutadania sobre quins espais els agradaria recuperar.

Entre les accions de custòdia que s’han pogut tirar endavant destaca, per exemple, el projecte Recuperem el barranc dels Reguers, una acció per a recuperar una part del Barranc de la Vall Cervera seguint estratègies de custòdia. La iniciativa ha comptat amb diferents activitats com una jornada de voluntariat ambiental -duta a terme el passat 5 de maig- per a netejar de residus la llera del barranc, també s’ha fet una acció de recuperació de murs de pedra seca i l’entitat de custòdia Graëllsia realitzarà una recerca etnogràfica sobre la vida dels pastors i el traçat dels lligallos del poble, a més d’una recerca documental sobre la construcció del pont vell datat el 1904.

Nous acords de custòdia

Des de Picampall feia molts anys que buscàvem acords de custòdia i no es materialitzaven. Ara hem notat que la gent ho comença a conèixer més i és una fómula que agrada”, defensa Sofia Rivaes. De fet, gràcies a la intermediació de Consorci Bemo, Picampall té un acord molt avançat per a custodiar la zona de Sol de riu, a la desembocadura del Sénia, i a través d’una acció de custòdia este estiu han pogut realitzar un camp de treball per a recuperar la bassa d’en Fornós, a l’Ampolla. Ara han començat també les negociacions per un acord de custòdia a Pinell de Brai.

A més, des del Consorci estan en converses amb  l’Ajuntament de Tortosa per a la custòdia de diferents finques per a la recuperació de basses i d’espais d’interès per a les aus, i  també hi ha converses amb els ajuntaments d’Aldover, Sant Jaume d’Enveja, Alcanar i l’Ametlla de Mar. A més, hi ha dos ajuntaments del territori que s’han constituït -o estan en tràmits- com a entitats de custòdia, és el cas de l’Ajuntament d’Amposta -que està duent a terme una acció en estratègies de custòdia a la façana fluvial- i el de Xerta. Estos dos ajuntaments se sumaran a les set entitats de custòdia que treballen en la conservació del territori a les Terres de l’Ebre: Graëllsia, Seo/Birdlife, Picampall, Fundació Catalunya la Pedrera, Grup Natura Freixe, el GEPEC i el Consorci Bemo.

L’Ajuntament de Xerta va aprovar a finals del 2018 en un acord de ple constituir-se com a entitat de custòdia: “creiem que ens pot ser una eina útil per a recuperar elements patrimonials que es troben en finques de propietat privada”, assegura l’alcalde de Xerta, Roger Avinyó. Tot i que encara no s’ha desenvolupat cap acció concreta, Avinyó ha donat dos exemples d’espais susceptibles de ser custodiats: els vestigis del Castell de Xerta, que es troben en una propietat privada, i l’arc medieval del barranc dels Arquets.

 

Leonor Bertomeu
Leonor Bertomeu
periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

3 + 5 =

Últimes notícies