HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catEls murs i la memòria, a Campredó

Els murs i la memòria, a Campredó

Durant la segona meitat del mes de juliol van estar exposades a la Sala Polivalent del Casal Francesc Llop de Campredó les fotografies ampliades d’uns grafits de la Guerra Civil i immediata postguerra que han estat localitzats a diversos indrets de les Terres de l’Ebre. Aviat l’exposició serà present a Corbera d’Ebre i, a continuació, podrà ser vista a totes les poblacions en les quals s’han trobat els grafits fotografiats.

L’exposició porta el títol de “Murs amb records. Memòria del silenci” i consta d’una desena de panels que recullen un seguit de grafits realitzats per soldats dels dos bàndols de la Guerra Civil de 1936-1939 a diverses poblacions de les Terres de l’Ebre quan eren front de guerra, durant la preparació de la batalla de l’Ebre i en els primers mesos posteriors a aquella batalla.

Probablement els mateixos que van fer aquells grafits ni es plantejaven que d’alguna forma plasmaven en dibuixos o texts sobre les parets els seus propis sentiments en uns moments tan durs i incerts. Segurament alguns dels autors ja serien morts només uns dies o setmanes després de fer aquelles pintades, com els va passar a centenars de membres de la XIV Brigada Internacional “La Marsellesa”, que la matinada del 25 de juliol de 1938 van creuar l’Ebre entre Font de Quinto i la Carrova, a Amposta, essent destruïda una bona part de la unitat i massacrats molts dels seus components.

L’exposició es va muntar en primer lloc a Campredó precisament perquè entre els grafits són rellevants els del primer pis de la torre templera de Font de Quinto, i dels quals van ser autors membres d’aquella brigada internacional.

Com va dir en l’acte d’inauguració l’alcalde de l’EMD de Campredó, Damià Grau, el que apareix en l’exposició potser no està als llibres, però sí a les parets, mentre el director del COMEBE (Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre), Joan Baptista Forcadell, va recordar que segurament hi hauria molts més grafits de tot tipus, però o bé no s’han localitzat o han anat desapareixent.

A títol personal en recordo diversos a Jesús. En primer lloc dos molt grans a la paret del Noviciat de les monges de la Consolació que donava a la carretera de Xerta. Un deia “Arriba España” i l’altre “Viva los antitanques de Flechas Negras”. Per aquella carretera havien entrat les tropes italianes del CTV (Corpo Truppe Volontarie) el 18 d’abril de 1938 quan van arribar a Tortosa i al conjunt del marge dret del riu al Baix Ebre i Montsià. Potser les havien pintat aquell mateix dia. Aquelles llegendes van continuar allí molts anys sense que ningú les toqués ni esborrés, però amb les obres de reforma de l’edifici que es van fer a finals dels anys 50 del segle passat van desaparèixer en ser enderrocada la paret.

També a Jesús hi havia a parets de diverses cases les efígies de Franco i de José Antonio Primo de Rivera. Del primer recordo perfectament la que hi havia a la plaça de la Creu, a la casa on més tard va haver la sucursal de la Caixa de Tarragona. En construir al solar un edifici nou després d’enderrocar l’anterior, també va desaparèixer.

De l’exposició mostrada a Campredó destacaria la virtut d’aportar informació i elements dels dos bàndols, d’un intent de “mostrar”, exposar fets, no tant de ideologitzar. En la dictadura de Franco, sobretot en les primeres dècades, es donava només la versió dels nacionals o franquistes, els quals eren els bons i els altres eren perversos. En els darrers anys amb una Memòria Històrica sectària es fa a l’inrevés. Ni una cosa ni l’altra són certes. Els que ens hem dedicat a estudiar molt la guerra ho podem tenir clar si s’actua honestament. Per això és més d’agrair una exposició com aquella.

Daniel Arasa
Daniel Arasa
Periodista i professor de periodisme (jubilat)
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

13 + = 14

Últimes notícies