El sector aqüícola del delta de l’Ebre ha endegat una nova prova pilot: ara, amb la sembra d’algues a les badies dels Alfacs i el Fangar, destinades a l’alimentació, per tal de buscar alternatives al episodis de mortalitat que patix la producció de musclos als estius des de fa anys, com a conseqüència dels efectes del canvi climàtic.
Així, esta setmana, s’ha fet la primera introducció de macroalgues a les badies del delta de l’Ebre, amb el mateix sistema amb què es cultiven musclos i ostres: penjades amb cordes a les muscleres.
Malgrat que el cultiu d’algues és habitual als països asiàtics des de fa dècades, aquí, a la Mediterrània, es tracta d’una experiència pionera, ja no només pel cultiu d’algues a la mar Mediterrània, sinó pel fet de produir-les en cordes, d’una forma molt similar i al costat dels mateixos mol·luscos en creixement. Segons el Departament d’Acció Climàtica, no existix cap altre referent al món d’este mètode.
Les dos espècies d’algues que s’han introduït a les badies, l’Ulva intestinalisi i l’Ulva lactuca -esta última coneguda com enciam de mar-, s’han reproduït prèviament en un laboratori. Ara, s’han submergit 150 metres de corda amb diferents mètodes i mides de plàntules.
Tal com explica Raül González, codirector de Recerca i Desenvolupament d’Algabrava, “estes plàntules ara tenen dos setmanes, des que es van adherir a estes cordes, i al laboratori són capaces de créixer fins al metre o 1,2 metres en qüestió de dos setmanes més. Aquí, al Delta, haurem de veure quant creixen, però de moment, esperem que en dos mesos es puguen traure en la seua mida màxima”.
De fet, González assenyala que la presència d’algues al costat dels mol·luscos pot contribuir a generar una “economia circular”, ja que “tot i que els musclos excreten, les algues són capaces d’aprofitar-ho per a créixer. Com més musclos hi ha, més poden créixer”.
La primera collita, al juny
La primera recol·lecció d’estes macroalgues es podrà fer al juny, un cop hagen assolit la talla màxima. Segons les previsions, en esta primera collita s’espera obtenir uns 50 quilos, que es comercialitzaran principalment als restaurants de la zona. Després es valorarà si les mateixes cordes poden donar més d’una collita o si es plantegen sembres successives per a traure el màxim rendiment en les condicions òptimes, amb temperatures per sobre dels divuit graus.
En este sentit, el gerent de Fepromodel, Gerardo Bonet, determina que davant els episodis de mortaldat que patix la producció de mol·luscos als estius, ara “apostem per introduir algues al cultiu dels bivalves. Són també aqüicultura”, i determina que “farem menys quantitat de musclo, i intentarem introduir espècies noves per a diversificar el sector i reduir el perill del canvi climàtic”.
Un cop superada la prova, caldrà analitzar la viabilitat econòmica de l’activitat, que confien, diuen els productors, que siga una opció rendible. En este sentit, el director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Sergi Tudela, indica que el sector de l’alimentació és el principal demandant d’este producte, pel fet que tenen “unes propietats extraordinàries”, ja que són molt riques en vitamines i ferro, amb “50 vegades més” aportacions que aliments com els espinacs, les llenties o els pèsols.
Estos vegetals marins podran consumir-se directament o fer-se servir per a extraure’n estos components per part de la indústria nutricèutica; o també usar-se a les farmàcies i a la cosmètica, per a cremes o gelificants.
Caldrà esperar fins al juny per a veure’n els resultats; i, si la iniciativa té èxit, el cultiu d’estes algues s’estendrà a les badies del Delta.
