A la sala del Tribunal Suprem que jutjarà els dotze líders i polítics independentistes declararan com a testimonis nou ebrencs.
Els seus noms van sortir publicats la setmana passada en la interlocutòria emesa per l’alt tribunal que va fixar la data d’inici del judici en el 12 de febrer i va detallar les proves testificals i pericials admeses a les acusacions i les defenses.
Entre els més de 500 noms que circularan per davant del jutge Manuel Marchena destaquen els de l’expresident espanyol Mariano Rajoy, o la seua vicepresidenta, Soraya Sáez de Santamaría. També una àmplia representació de la política catalana que inclou l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, o l’expresident de la Generalitat, Artur Mas. En canvi, el jutge descarta els testimonis d’altres personalitats com el rei Felip VI o el lingüista nord-americà Noam Chomsky. En este sentit, el Suprem ha acceptat les peticions de l’advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, d’incorporar a la causa els testimonis directes de les càrregues policials de l’1 d’octubre en diferents punts del país.
L’objectiu és apuntalar la versió que l’única violència viscuda durant la jornada del referèndum va venir de part de les forces de seguretat de l’Estat. Per això ha comptat amb l’ajuda de tota l’estructura d’Esquerra Republicana, des de les bases fins als seus càrrecs públics. Per a explicar els fets ocorreguts a les Terres de l’Ebre, la defensa de Junqueras i Romeva han convocat set testimonis directes de l’actuació de la Guàrdia Civil: l’alcalde de Roquetes, Paco Gas; el primer tinent d’alcalde de Roquetes, Sisco Ollé; el primer tinent d’alcalde de la Ràpita, Albert Salvadó; la secretària d’organització d’ERC, la rapitenca Sus Martí, i dos ciutadans rapitencs més, Pau Salvadó i Xavier Jamás, ambdós vinculats a Esquerra.
Cal apuntar que Albert Salvadó també està investigat per la Fiscalia Provincial de Tarragona (juntament amb l’alcalde, Josep Caparrós) per la seua presumpta implicació en l’organització del referèndum d’independència a la Ràpita. Segons ha manifestat Salvadó a les xarxes socials, “serà un privilegi testificar al Tribunal Suprem a favor dels nostres presos polítics”. En el mateix sentit s’ha expressat Jamás: “És per a mi tota una satisfacció poder ser partícip d’un moment històric per al nostre país. Farem tot el possible perquè es faça justícia d’esta injustícia”.
La defensa de Jordi Sánchez, expresident de l’ANC i actual president de la Crida Nacional, ha demanat el testimoni d’altres dirigents de l’entitat independentista. Entre ells hi ha el tortosí Joaquim Vallès, membre del seu secretariat nacional.
El cap de la Regió Policial dels Mossos d’Esquadra a les Terres de l’Ebre, l’intendent Josep Maria Estela (tot i que lleidatà d’origen) també declararà a petició de la defensa de l’exconseller d’Interior, Joaquim Forn. Ell i altres comandaments policials ho fan per les seues “responsabilitats logístiques i operatives durant el període objecte d’enjudiciament”, segons l’acte del Suprem.
Forn també havia demanat el testimoni de l’alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, que és director general de Seguretat Pública. En este cas el tribunal ho desestima perquè consideren que és “prescindible el testimoni dels funcionaris que van acudir a un acte de comiat del processat”.
Per últim, el diputat rapitenc d’ERC i exsecretari general d’Hisenda del govern Puigdemont, Lluís Salvadó, és citat doblement. Per una banda, per la defensa de Joaquim Forn i per l’altra, per l’acusació particular: el partit d’ultradreta VOX.
Dos guàrdies civils de la Ràpita
Pel que fa a les acusacions, la totalitat de les peticions de testimonis de la Fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat han sigut acceptades pel Tribunal Suprem. Crida l’atenció que el 80% dels seus 256 testimonis seran agents de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i, en menor mesura, els Mossos d’Esquadra i algunes Policies Locals.
El Ministeri Públic intentarà acreditar que hi va haver violència contra agents de l’autoritat, fet clau perquè dona credibilitat a la seua acusació de rebel·lió contra els líders independentistes. Com a mostra, entre els agents que cita hi ha un apartat específic per als agents “intervinents i lesionats” durant l’1-O. D’entre la trentena de codis identificatius (TIP) dels Guàrdies Civils citats, hi ha els de dos agents antiavalots que van participar directament en els fets del pavelló firal de la Ràpita. Són els agents R67502P i B98467N.
D’acord amb l’escrit d’acusació de la Fiscalia del 2 de novembre, el primer seria el comandament de la unitat i el segon, un agent que va patir “l’impacte d’una moneda a l’ull dret”. En este mateix escrit, que després seria copiat literalment pel jutge Llarena en el seu acte de processament, s’afegix que “es van causar danys en vehicles i material policial per import de 17.242 euros, com a conseqüència del llançament de pedres, cops i puntades de peu”.
