Milers d’objectes personals, d’higiene, sanitaris o bèl·lics s’han anat recopilant des que la Generalitat obre i recupera les fosses de la guerra civil espanyola.
La direcció general de Memòria Democràtica es proposa crear un cens i un mapa sobre aquest material que, de moment, s’ha recollit en més d’una seixantena de llocs d’enterrament. La voluntat d’esta proposta és poder contar les històries personals, les circumstàncies de cada víctima, reportar records i informació als seus familiars i oferir noves vies de recerca als historiadors. La nova llei de memòria inclourà sancions específiques si s’espolien els jaciments bèl·lics i es roben aquests objectes.
Els arqueòlegs treballen ara en tres fosses a Flix, on ja han trobat 25 individus. Després d’excavar les fosses de Bovera, ara es treballa en una localització de Flix, a la Ribera d’Ebre, on ja s’han recuperat els cossos de 25 individus, però hi ha prou indicis per pensar que esta xifra encara augmentarà.
Es tracta d’una localització que podria coincidir amb algun hospital del front, més petit que els de campanya, ubicat al principi del conflicte a la zona. Com a Flix, a Bovera (Garrigues), a Masdenverge (Montsià), al mas de Santa Magdalena de Móra d’Ebre, fa anys que es recullen materials que aporten molta informació sobre cada víctima, les circumstàncies de la defunció d’estes persones, i també sobre com era la vida dels soldats durant la guerra civil espanyola.
Alfons Aragoneses, el director general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, ha apuntat que “esta cultura dels materials” és imprescindible per reforçar les polítiques de memòria, el dret a la reparació i la justícia, i el dret a conèixer “la veritat”, la individual i la col·lectiva i a fer avançar el coneixement científic. “Estic segur que, en uns anys, quan els historiadors estudiïn aquests objectes, coneixerem altres vessants de la Batalla de l’Ebre, de la guerra civil i que s’escriurà, per exemple, la història de la sanitat republicana”, ha defensat.
Aragoneses ha recordat que ja són molts els historiadors arreu del món que han començat a estudiar els objectes de les col·leccions i dels museus per “reescriure la història” a partir d’ells. “Perquè ens permeten conèixer els gustos, els costums, els hàbits i els rituals, la vida de cada dia d’aquestes persones”, ha assenyalat. L’espoli d’aquests objectes ja està penat, però el Govern introduirà un règim sancionador específic en la nova llei de memòria democràtica que enllesteix el Parlament.
Anells, dentadures, insígnies, profilàctics o paper de fumar
Entre les troballes, destaquen molts objectes personals com penjolls – un du la fotografia d’un nadó -, insígnies o anells – moltes amb inicials i dates de casament-, fins i tot un que va fer sospitar i confirmar que una de les víctimes del mas de Santa Magdalena de Móra d’Ebre era una de dona. També hi ha molts materials d’higiene personal com espills, vials de profilàctics, utillatge, alguna dentadura.
Alguns sorprenen per la seva conservació com un paquet de paper de fumar amb la inscripció de la marca intacta. Igualment es recullen moltes plaques d’identificació dels soldats, sobretot dels estrangers, que permetrien identificar la persona que les duia amb una recerca històrica.
Cens i mapa
Els objectes es poleixen, es restauren si fa falta, i es traslladen al laboratori amb les restes humanes. Si s’aconsegueix identificar les restes i trobar els seus familiars s’entreguen els objectes amb les restes. Si això no passa, es guarden i classifiquen. El departament té la voluntat de treballar i configurar un cens i un mapa, com s’ha fet amb els desapareguts i la localització de les fosses. Aragonès destaca que seria “molt útil” per als historiadors i historiadores, i la societat, per conèixer més sobre “l’evolució del conflicte bèl·lic”. Per exemple, les plaques d’identificació normalment s’associen als soldats italians i pot permetre situar-los en el conflicte.
L’arqueòloga Elna Clua és una de les encarregades de gestionar i processar tots aquests objectes. Es recullen per categories, els més personals i quotidians, els relacionats amb la vida al front o el material mèdic. “Tots els objectes que trobem són importants i també com ens els estem trobant, perquè estem veient la utilitat que els hi donaven o si els destruïen en cas que hi hagués un avenç del bàndol nacional i viceversa”, ha apuntat Clua. “També en l’àmbit personal tenim objectes que ens expliquen i ens donen testimoni sobre què s’enduien, si escrivien, quins portaven ulleres, què valoraven o què els importava. N’hi ha que embolicaven objectes en papers de diari i podem tenir la sort de saber el dia o el lloc, que et donin més informació”, ha afegit.
