Ha fet cinc anys del devastador incendi que va cremar el nord de la Ribera d’Ebre. El foc, el més gran del que portem de segle a Catalunya, va arrasar unes 5.500 hectàrees de massa forestal, cultius i petites residències. L’incendi es va originar per la combustió d’un femer en una granja a la Torre de l’Espanyol un dimecres, 26 de juny del 2018, a les 14.30 h i es va estendre ràpidament per terrenys de Vinebre, Flix, la Palma d’Ebre, Bovera i Maials. En sis hores, havia cremat més de 2.500 hectàrees i ja se li entreveia un potencial de 20.000.
Finalment, després de destinar-hi més de 350 bombers de la Generalitat, 43 mitjans terrestres, 15 d’aeris i prop de 230 efectius de la Unitat Militar d’Emergències, el foc se va poder perimetrar i es va poder estabilitzar entre divendres i dissabte.
Voluntaris, entitats i empreses se van bolcar a ajudar els cossos d’emergència i els damnificats i es va atiar un debat encara vigent: la gestió del bosc i l’agricultura per a evitar l’abandonament de finques que es convertixen en polvorins.
El Govern va prometre ajust als pagesos de la zona. I en van arribar alguns, però alguns dels afectats manifesten obertament que l’Administració no ha estat a l’altura. Pau Lecha, un pagès de la Ribera, explica ara a Canal Terres de l’Ebre esta sensació d’abandonament: “La Generalitat va dir que no ens dixaria a l’estacada- Vam rebre un primer ajut, però després pensàvem que recuperaríem les nostres finques i es tiraria endavant un projecte de regadiu, i tot està aturat; les promeses de la consellera [Teresa Jordà] no s’han compert o estan molt endarrerides”.
Algunes finques treballades havien permés que quedessen espais intactes dins del perímetre de l’incendi, i això no va fer més que reivindicar el paper preventiu de l’agricultura. “L’única manera de parar un incendi en este territori és la terra que treballem els pagesos; si esta terra no està treballada, l’incendi no hi haurà qui el pare”, insistix Lecha. Com ell, altres propietaris de les terres de la zona de l’incendi reclamen que hi arribe el reg.
L’alcalde del municipi més afectat pel foc, Josep Barbero, a Flix, recorda que “va ser un cop dur que va evidenciar la vulnerabilitat de les zones mediterrànies amb el canvi climàtic”. Barbero també reclama, més indirectament, més sensibilitat: “La gent que vivim a les zones rurals som molt conscients de l’important que és la interrupció de les masses forestals gràcies als cultius; no sé si tothom és igual de conscient”.
El propietari de la finca on va començar el foc s’enfronta ara a una petició de sis anys de presó. El foc hauria començat a causa d’una acumulació de gallinassa sense respectar les mesures de seguretat obligatòries i tot i que l’explotació tenia tots els permisos en regla, ara la Fiscalia acusa el propietari de l’explotació d’un delicte d’incendi per imprudència greu. Barbero ho considera “una petició totalment fora de lloc”. “Arruïnar la vida a esta persona no solucionarà cap dels problemes que encara tenim a la zona cremada”, opina el batlle d’Esquerra.
