El projecte Castor començarà a veure el final durant este mateix any. De fet, abans que s’acabe el 2025 haurien d’estar segellats els pous. Així ho va assegurar la ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, en una intervenció al Senat a preguntes del senador republicà ebrenc Jordi Gaseni. Així, al mes d’abril se concedirà l’autorització substantiva a Enagás, qui durà a terme els treballs. Durant el mes de maig arribarà la jack-up, la plataforma que es col·locarà al costat del Castor per a treballar amb el segellat definitiu dels pous. El termini per a fer-ho és d’entre sis i vuit mesos. Actualment, als pous hi ha uns taps temporals que havien de durar entre dos i quatre anys i ja en porten nou. El cost de l’obra superarà els 70 milions, i mirant enrere, tal com va quantificar l’Agència Catalana de Notícies, el manteniment del Castor ha costat més de 100 milions d’euros des de la renúncia d’ACS. Si s’afegixen els 260 milions que es preveu que costarà desmantellar la plataforma marina i la planta terrestre, la factur puja a 430 milions per tenir un magatzem de gas sense operar, més enllà de la indemnització de més de 1.300 milions a ACS.
Venda d’equips
La segona fase del tancament contempla el desmantellament de les instal·lacions visibles marines i les terrestres. A més, la ministra va anunciar a la cambra alta que vendran elements de la plataforma: “Apostarem per l’economia circular, avaluarem quins equips poden ser reutilitzats i poden ser venuts per a optimitzar i reduir les pèrdues del projecte”. La ministra va afegir al Senat que el cronograma garantirà els requeriments per a evitar qualsevol actuació durant el temps crític per a les aus.
La declaració d’impacte ambiental de l’obra recull les possibles afectacions que podrien tindre els treballs de segellat dels pous. Una d’elles és la sismicitat. Tot i que s’alerta que no es pot descartar la generació de terratrèmols, la probabilitat és “molt baixa”. El protocol establix un sistema de gestió del risc “similar a un sistema de semàfors”, que permetria la detecció precoç i minimitzaria el seu impacte. Se cobrirà una àrea d’un radi de 20 quilòmetres amb 10 sismògrafs operats per l’IGN, per l’Observatori de l’Ebre i per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Han passat dotze anys dels terratrèmols que van sacsejar el Montsià i el Maestrat. Els ciutadans que els van viure celebren l’inici de les obres. És el cas de la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia. “És una alegria total”, resumix Evelio Monfort, portaveu de la Plataforma. Monfort veu el segellat dels pous com el tancament d’una etapa: “Despertar-te a la una de la nit menejant-se tot espanta, és una sensació molt desagradable. Esta part la taparem i ja no la tindrem mai més”. A més, creuen que la situació actual, amb els taps temporals, comporta un risc que amb el segellat definitiu desapareixerà.
Qui també es mostra satisfet és l’Ajuntament d’Alcanar. L’alcalde, Joan Roig, creu que si el desmantellament és una realitat és gràcies a la insistència del consistori canareu i de la plataforma cívica: “Molta gent ens deia que esta lluita no la guanyaríem perquè els poders fàctics sempre s’imposen. Han passat governs del PP i del PSOE i ningú mai ha gosat per iniciativa pròpia seguir l’expedient del desmantellament; sempre hem sigut l’Ajuntament i la plataforma els que hem estat estirant”. Amb el segellat definitiu dels pous i el desmantellament de les instal·lacions se posarà fi a un projecte marcat per la controvèrsia i pels sismes que van afectar el Montsià i el Maestrat fa dotze anys.
