HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catEls que ho saben no ho diran

Els que ho saben no ho diran

Em miro el cel d’aquest espai agropecuari i forestal sota el qual visc -confinat i potser confiscat- i em dic: On és la veritat? Qui la té? Qui la té, la diu? La veritat és una o potser vint-i-una? Qui està disposat a creure, com deia el poeta Espriu, que “la veritat és un mirall trencat amb mil trossos”?

I així podríem anar preguntant, però enmig d’aquesta Babel informativa -que ja s’ha qualificat d’“infodèmia”- cal donar algunes respostes, per més aproximades que siguin.

En els temps que anàvem en carro, el món era gran; en els temps que no hi  havia electricitat, el temps no s’acabava mai; en els temps que s’escrivien pocs llibres, la gent solia ser més sàvia, i no és que els temps antics fossin millors, sinó que, en estar la humanitat més repartida, la trompada -la que fos- es podia veure a venir, amb perspectiva, com si diguéssim.
Ara, consumidors concentrats i estabornits, ho consumim tot de cop: les coses que ens han agradat i les malalties (provocades o per equivocació) derivades de la digestió difícil dels materials que ens han dit que havíem de consumir, entre els quals -i per paradoxal que sembli- el que ens havia de curar.

Entre les coses que esperem consumir per a curar-nos hi ha la miraculosa vacuna que diuen que, no patim, arribarà, havent deixat enrere milers de cadàvers sacrificats per partida doble: pel model econòmic que ha enverinat, tot sacrificant també la terra i el cel, el que mengem i respirem i per voler “curar-nos” amb un arsenal de medicina tecnològica que menysprea, oblida i ridiculitza les ensenyances i els remeis que estaven, i estan, dintre d’aquesta naturalesa exterior -que hem pervertit- i  que estaven dintre les cultures agràries de tots els temps.

Però una de les coses que ja consumim -i amb grans quantitats tothora, per allò d’”estar informats”- és l’allau d’informacions que ens arriben, entre les quals hi ha de tot, excepte les d’aquells que, sabent el que ha passat (perquè directament o indirecta ho han fet possible), no ho diran mai.

Si tenim una idea aproximada dels qui dominen el món a l’ombra -gent tan invisible com el virus que han desenvolupat-, podem tenir també una idea, ara molt més real, del que pretenen, no d’ara, sinó de fa molts anys. I és que l’alta tecnologia farmacèutica, militar, agroindustrial i energètica -tant en l’esfera privada com en la de grans institucions estatals- ja fa temps que treballen per concentrar i acumular encara més els seus beneficis, per privatitzar en poques mans les riqueses mundials i desregular els sistemes financers i, per tant, per crear masses obreres sense recursos (que ja són “sobreres”) que cal eliminar, que ja no serveixen en l’evolució del capitalisme, ara lliurat a la robotització, la intel·ligència artificial o a les modificacions genètiques, tant en les plantes com en les persones.

Tota aquesta estratègia té un nom: Nou Ordre Mundial (començat els anys 50 amb el Club Bilderberg i els anys 70 amb la Comissió Trilateral, amb tot de gent com universitaris, científics i politòlegs al seu servei) i té uns cognoms que, desgraciadament, s’han fet cèlebres: de David Rockefeller a Henry Kissinger (que encara viu, coneguts, entre tantes coses, per haver contribuït a l’enderrocament del president xilè Allende), dels Rotschild a Bill Gates (tan “magnànim” ell amb la seva Fundació) o dels caps del Pentàgon i la CIA als presidents de l’FMI (Fons Monetari Internacional ) i del Banc Mundial, amb Reagan, els Bush i els altres, tots finançats per aquells que han convertit el món en aquest infern que coneixem.
Però aquest món arrogant -que continua en gran els camps alemanys de concentració- està caient i, com que ho sap, com bèstia malferida, tracta d’arrasar el que queda de les llibertats que no han pogut eliminar del tot.

Xavier Garcia
Xavier Garcia
Escriptor
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

1 + 6 =

Últimes notícies