La Comunitat de Regants de l’Esquerra de l’Ebre ha mostrat el seu malestar amb el Departament de Territori i Sostenibilitat per la gestió de la població de nàiades establertes a la xarxa de desguassos propietat dels regants. L’origen del malestar, que ha anat a més en el darrer any, cal buscar-lo en una resolució del Departament de Territori del desembre del 2018 en què s’aprovaven les actuacions de neteja i manteniment dels canals de desguàs amb presència de nàiades i s’obligava a adaptar les actuacions de neteja a una sèrie de “mesures correctores” per a evitar afectacions a les nàiades, una espècie protegida. En el cas de l’hemidelta esquerre estes mesures correctores, que s’han posat en marxa a mode de prova pilot, s’han hagut d’aplicar en diferents trams del desguàs de la sèquia Mare, de la zona del Barquero, de Buera i del canal Nou, entre d’altres, als termes municipals de
l’Aldea, Camarles i Deltebre.
Després de gairebé un any de la resolució, els regants constaten que les mesures imposades per Territori els han suposat un important sobrecost en les tasques de manteniment i neteja de desguassos, a més d’alertar que “poden condicionar de forma important la funció de drenatge dels desguassos”, ha assegurat el president de la Junta de Govern del Sindicat de Regs, Javier Casanova. Segons explica, les mesures correctores imposades impedixen la neteja del fons dels desguassos -ja que les nàiades s’instal·len al substracte- a més d’obligar a mantindre part de la vegetació i una làmina d’aigua en continu. “Podem posar en risc l’equilibri del Delta, els desguassos fan una important funció de drenatge dels arrossars i, a més, la xarxa de reg té també una important funció d’evacuació en cas d’aiguats com els de la setmana passada. Si ens trobem els desguassos en males condicions es corre el risc d’inundacions”, alerta Casanova.
Al malestar generat per esta primera resolució, cal sumar-hi també el fet que Territori haja aconseguit incloure el finançament d’un estudi sobre la conservació de la nàiade en el Pla de lluita contra el cargol poma. La Comunitat de Regants lamenta que s’haja utilitzat diners de la lluita contra esta espècie invasora per a finançar este estudi i per este motiu va votar en contra de l’últim pressupost, corresponent a les anualitats 2018-2020. “Vam votar en contra del pressupost perquè entenem que no tocava finançar este projecte amb els diners de la lluita contra el cargol”. Segons els regants, el grup ad hoc ja ha complert amb el percentatge destinat a accions de biodiversitat previst amb el finançament d’un nou sistema de bombament d’aigua al canal del Penal i que ha contribuït a la millora de la qualitat de l’aigua a la llacuna del Canal vell i la badia del Fangar i, per tant, “ja no tocava” finançar l’estudi de les nàiades. A més, creuen que la problemàtica de les nàiades afecta directament la gestió dels regants “i el grup ad hoc ha incomplert la premissa de no finançar cap acció que vaja en contra d’un dels socis. Ens sentim traïts i abandonats”, assegura Casanova.
A tot això cal sumar-hi una nova resolució de Territori en la qual autoritza la Comunitat a realitzar la construcció d’unes comportes a la sèquia Mare per a afavorir la proliferació de nàiades i peixos i que ajuden a la conservació de la biodiversitat. Malgrat l’autorització, en la resolució Territori diu que la gestió de les comportes “s’haurà de definir conjuntament” entre la Comunitat de Regants i el Departament de Territori. Els regants ho consideren “intolerable”, ja que podria suposar un primer pas “per a perdre el control de la gestió de l’aigua” i de moment ha decidit no tirar endavant l’obra mentre preparen una resposta al Departament de Territori.
“No es pot governar a cop de resolució”, advertix el president dels regants, que demana al Departament de Territori que elabore un pla de gestió per a la conservació de les nàiades en el qual es que compatibilitze la protecció de l’espècie, amb la lluita contra el caragol i amb el cultiu de l’arròs al delta de l’Ebre. Casanova insistix que la gestió feta fins ara per la Comunitat “ha permès la conservació d’esta espècie. Si s’han de canviar els procediments, cal avaluar primer els sobrecostos i repercutir-los en el conjunt de la societat i no només sobre els comuners”. Per últim afegix que els nous procediments “no poden anar en contra de la finalitat per a la qual es van construir estes infraestructures: evacuar l’aigua per seguir el cicle de l’arròs i evitar la inundació de la plana deltaica”
