Els reis han passat

Ja està, amb un tancar i obrir d’ulls posem punt final a les festes nadalenques, amb un any acabat d’estrenar i amb uns Reis Mags que com cada any ha repartit més coses de les que realment volien o necessiten els nostres xiquets i xiquetes. Després de la joia i alegria de Nadal sempre m’entra una mica de tristor, suposo que serà l’edat (ja en tinc 50!)… però amb tot el que està passant al món i l’horitzó que es perfila voldria tornar a ser una xiqueta. Segur que també vatros ho heu pensat molts cops, el desig no neix de l’absència de problemes, que també, o la manca de salut, que prou falta en fa; ho dic perquè estic sense il·lusió, tinc esperança, però em manca aquella il·lusió que neix de l’interior.

Si faig balanç de la maduresa, de tot el que he perdut i allò que he guanyat, trobo a faltar la il·lusió perquè considero que alimenta l’ànima i ens serveix per endolcir la dura realitat. Des que em van diagnosticar el càncer la poca il·lusió que encara conservava, va desaparèixer, tot i que no n’he sigut conscient fins passat un temps. I aquestes dates de Nadal ho he corroborat, estic desil·lusionada i això em preocupa, ja que considero que quedar-me a zero d’aquest sentiment tindrà greus problemes per al meu benestar emocional. Intentaré buscar al llarg del 2023 alguna cosa/objecte/pensament/tècnica… que ajudi a tornar-me a il·lusionar i si ho trobo tranquils que ho compartiré amb tots vatros. De moment em quedo envejant les cares dels xiquets i xiquetes el dia de la cavalcada dels Reis d’Orient.

Lluisa Bertomeu
Lluisa Bertomeu
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 46 = 55

Últimes notícies