Una data marca el calendari a la gestió municipal, i també de país, per a este 2023: el 28 de maig. Les eleccions municipals són la data més senyalada al calendari polític de la primera meitat d’este any que ara comença. Als municipis de l’Ebre ja es van donant a conèixer els candidats i candidates per arribar a l’alcaldia i, després de les festes de Nadal pràcticament es donarà ja el tret de sortida a la precampanya.
Els partits arribaran als comicis amb situacions i expectatives molt diferents. Mentre que ERC busca consolidar els resultats de fa quatre anys, els millors que ha obtingut mai a escala de país i també a l’Ebre, des de Junts busquen tornar a ser una formació capdavantera en la gestió municipal i situen la data de les municipals com una data clau per a revertir la caiguda de la formació ara fa quatre anys. Fonts del partit han assegurat a este setmanari que es marquen com a objectiu ser “la primera formació” en l’àmbit municipal, i confirmen que “s’estan tancant llistes a la gran majoria de municipis” de cara al proper mes de maig. Per això, caldrà veure si finalment s’acaben integrant candidatures conjuntes amb altres agrupacions vinculades al PDeCat, o formades també arran de la dissolució de l’antiga Convergència. Per la seua banda, el PSC busca també revertir la tendència de 2019, en ple auge del procés, per a tornar a connectar amb l’electorat i guanyar força també als ajuntaments, després de la davallada en el nombre de regidories dels darrers anys.
Una altra de les incògnites és el paper que jugaran les formacions independents, com Per Tu -actualment governant a Ascó i teixint noves aliances a la Ribera d’Ebre-, la FIC, que concorrerà en diversos municipis ebrencs o d’altres en clau estrictament municipal, que poden resultar claus a l’hora de decantar la balança per a formar els nous equips de govern.
La posada en marxa de Kronospan
L’any 2021 va acabar amb l’anunci de la inversió de la multinacional austríaca Kronospan al polígon Catalunya Sud de Tortosa. Este 2022 s’ha aixecat la planta, amb un complex industrial de grans dimensions que donarà faena a uns 1500 treballadors, entre llocs directes i indirectes. Està previst que la planta puga entrar ja en funcionament durant els primers mesos de 2023.
Una de les demandes de la companyia es poder disposar d’un ramal ferroviari de cara als propers anys, una infraestructura que permetria pràcticament duplicar la producció de la planta de Tortosa i multiplicar també els llocs de treball d’este 2023.
Delta de l’ebre
El 2023 també serà un any fonamental per al futur del delta de l’Ebre, ja que s’espera l’arribada d’alguns dels principals projectes per a consolidar l’espai natural i evitar-ne el retrocés. Un dels principals plans que hi ha sobre la taula és el Pla de protecció del Delta, que ha de presentar el Ministeri per a la Transició Ecològica en les properes setmanes i que ja porta anys de retard. Una altra qüestió és la finalització de les obres que està executant el MITECO per a reforçar la línia de costa davant de possibles nous episodis de temporal, unes obres que van començar la passada tardor i que està previst que acaben a principis del mes de març. En matèria de sediments, el Ministeri també començarà a treballar en un pla per a millorar la gestió de sediments al tram baix de l’Ebre. D’altra banda, la Generalitat també ha de finalitzar els projectes executius de les obres per a millorar la resiliència del Delta. Una de les principals serà el reforçament de les guardes i l’execució de nous estudis per a efectuar més moviments de sorres, en el marc de l’anomenada Estratègia Delta.
L’ampliació de l’HTVC
Durant el segon semestre d’enguany també s’haurien d’iniciar les obres d’ampliació de l’Hospital Verge de la Cinta, a Tortosa. El Departament de Salut ha tret ja a licitació la redacció del projecte i l’obra amb un pressupost que ascendix als 38,7 milions d’euros. El contracte preveu l’ampliació per a ús de Bloc Quirúrgic, Esterilització, Hospital de Dia, Consulta Externa, Farmàcia, serveis generals de suport i aparcament. Es preveu una obra de nova construcció de 10.618,38 metres quadrats, una reforma de 1.200 metres quadrats, la connexió entre l’Hospital i el centre de la ciutat de Tortosa mitjançant ascensors, i també la construcció d’una nova zona d’aparcament. La durada prevista de les obres és d’uns divuit mesos i, després, en una segona fase, es preveu remodelar i renovar els equipaments de la segona planta de l’edifici actual.
Impost nuclear per a revertir la desindustrialització
Els darrers mesos de l’any 2022 han estat marcats per la modificació de l’impost nuclear que ha tirat endavant al Parlament amb els vots de PSC, Junts i Ciutadans. El nou text augmenta la partida que han de rebre els municipis situats al voltant de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs fins als 60 milions d’euros anuals. La proposta ha causat un profund malestar a les files d’ERC, que havien aprovat el text -amb Junts al Govern- i quan el reglament estava ja en exposició pública. En els propers mesos, es posaran sobre la taula els projectes que podran rebre el primer finançament del fons, en els pobles del PENTA I, a un radi de 10 km de les centrals, mentre que els municipis situats a un radi d’entre 10 i 30 km rebran cadascun una partida de 500.000 euros. Tot i això, caldrà veure el desplegament final de l’impost i la seua posada en marxa definitiva per part de la Generalitat.
La fi de la descontaminació
La descontaminació del pantà de Flix va començar el mes de març de 2013 i està previst que enguany, deu anys després, s’hi pose el punt i final. La corrupció a l’empresa pública Acuamed va afectar l’obra l’adjudicatari. FCC va donar per acabades les obres quan encara restava una part dels llots contaminats al fons de l’embassament. L’empresa pública Tragsa va finalitzar l’extracció i el tractament dels residus el passat 2020, i ara només resta desmantellar, principalment, el doble tancat de palplanxat que es va instal·lar al riu. La retirada està programada per al proper mes de febrer. Precisament, la finalització de la descontaminació de Flix és una de les prioritats de l’actual equip de govern a l’Ajuntament després que Ercros haja cessat la producció de fosfat bicàlcic, l’única planta que mantenia activa al complex industrial. L’alcalde, Francesc Barbero, assegura que el fi de la descontaminació ha de suposar “posar el comptador ambiental a zero” i també “un punt i a part” en la història industrial de Flix, que busca noves inversions per al complex industrial, situat a la vora del riu i que compta amb accés ferroviari.
Altres projectes estratègics
Un altre dels projectes que es començarà a materialitzar enguany serà la renovació del centre de Tortosa als terrenys de Renfe. Un cop enllestida la compra per part de l’Ajuntament, està previst que en poques setmanes comenci la construcció d’una primera zona d’aparcament, amb un centenar de places gratuïtes, mentre que la segona zona -amb 250 places més- està pendent que Adif retiri les vies en desús que encara hi ha als terrenys. Aquest any també s’enllestiran les obres de reforma del carrer Cervantes i el carrer Barcelona i es posarà en marxa el nou espai cultural Joan Moreira a les dependències de l’antiga Indo. L’Ajuntament també rebrà durant aquest any els projectes per renovar la plaça Alfons XII, l’avinguda de la Generalitat i la Rambla Catalunya o la nova pista d’atletisme.
En matèria ferroviària, els trens d’alta velocitat podrien tornar a circular a les Terres de l’Ebre després que el passat desembre la comissió de transports del Congrés dels Diputats aprovés una proposició no de llei del PDeCat perquè l’Estat assumisca el cost de quatre freqüències diàries de tren Avant, que unisquen Tortosa i les Terres de l’Ebre amb Barcelona. La moció instava el Govern a posar en funcionament les noves freqüències “en un termini màxim de sis mesos”.
Pel que fa a carreteres, el 2023 ha de ser un any important per a la reforma de la carretera T-201, que unix la Ràpita i Poblenou del Delta, coneguda popularment com “la carretera de la vergonya”. Està previst que en poc temps la Generalitat enllestisca el Pla zonal, i la carretera passe a titularitat de la Diputació. Així, durant els primers mesos de l’any, el projecte podria iniciar la seua tramitació i ser una realitat de cara als propers anys. Es preveu una inversió d’onze milions d’euros, amb eixamplament de la via, la construcció de dos rotondes i nous vials per a vianants i ciclistes.
D’altra banda, a la Terra Alta està previst que comencen les obres de consolidació del Poble Vell de Corbera d’Ebre. La primera fase, pressupostada amb 253.000 euros, preveu la instal·lació d’un sistema de tensors, poc invasius, que han de servir per a consolidar-ne les restes. A la vegada, també es preveu traslladar l’abecedari de la llibertat a la zona de la pineda, perquè siga un bosc on confluïsquen la natura, la memòria i l’art.
En l’àmbit de la memòria democràtica, en este 2023 també podria arribar la resolució judicial al voltant del monument de Tortosa, un cop el contenciós administratiu de Tarragona resolga el recurs presentat pel Col·lectiu per la Reinterpretació del Monument (Corembe) contra la concessió de la llicència d’obres per a iniciar-ne la retirada. La jutgessa va declarar les mesures cautelaríssimes per a evitar que els treballs de retirada comencessen l’estiu de 2021, i que van ser corroborades pel TSJC després que la Generalitat presentés recurs d’alçada.
Un altre assumpte sobre la taula que es podria resoldre al 2023 és el nomenament del nou bisbe de Tortosa. Després del nomenament d’Enrique Benavent com a nou arquebisbe de València, el Bisbat de Tortosa ha quedat en seu vacant, i en els propers mesos el papa Francesc hauria de designar el nou bisbe de la diòcesi. Algunes fonts del Bisbat, però, apunten que la designació es podria allargar durant mesos.
