El passat 7 d’abril entitats animalistes van presentar i registrar, a través de la CUP i els comuns, al ple del Parlament, una proposició de llei per a modificar la Llei 34/2010 de regulació de les festes tradicionals amb bous i acabar amb “les modalitats més agressives” dels correbous, que els detractors consideren que són els bous a la mar, bou capllaçat i bou embolat.
L’Agrupació ebrenca de Penyes Taurines avisa que obriran, si cal, la via de la justícia ordinària perquè des de la declaració dels bous com a Patrimoni Cultural Immaterial a l’Estat espanyol, i atenent a la posterior sentència del Tribunal Constitucional contra la prohibició de les curses de braus a Catalunya -entenent que envaïa competències de l’Estat-, consideren que la prohibició d’actes taurins per part d’un Parlament o un Govern autonòmics és inconstitucional.
Als antitaurins, que plantegen la supressió de tres modalitats com un primer pas però no amaguen que el seu objectiu últim és l’abolició dels correbous, els van acompanyar els diputats Dani Cornellà (CUP) i Lucas Ferro (En Comú Podem). La directora d’Anima Naturalis a Espanya, Aïda Gascón, i el portaveu de l’Associació Tots Som Poble, d’Amposta, Josep Franch, van demanar a la resta de partits que s’hi sumen. De fet, es van mostrar confiats perquè almenys ERC i Junts donen suport a la modificació. Gascón va reclamar que els grups donen llibertat de vot als seus diputats i diputades: “Confiem al 100 % que la majoria de diputats de Catalunya té la valentia i la sensibilitat que cal perquè això puga sortir endavant”.
També va explicar que han limitat la proposició a aquelles tres modalitats perquè veien dubtes en els partits del Govern amb relació a la prohibició de tots els correbous. Franch, per la seua banda, va proclamar que és fals que les Terres de l’Ebre siguen protaurines, en recalcar que menys de la meitat dels municipis inclouen els correbous en els seus programes de festes i que en els pobles on se’n fan, hi ha moltes persones contràries, com seria el cas dels membres de la seua associació en un dels bastions dels correbous com ho és Amposta.
La CUP i els comuns volen que la proposició es tramite per lectura única per a escurçar els terminis. Els primers correbous de la temporada estan previstos en uns 10 dies a Aldover.
Reaccions d’acord amb els alcaldes
Davant l’inici imminent de la temporada d’actes taurins, que a més a més podria recuperar la normalitat després d’un 2020 en blanc i un 2021 amb restriccions pandèmiques que van dixar sense presència tot just modalitats com el bou capllaçat, l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre s’ha agafat el gest dels animalistes com un nou “atac” contra la cultura ebrenca, “dixant de banda una vegada més el nostre territori a l’hora de prendre una decisió que tant ens afecta, tal com va passar l’any 2019”, van lamentar en un primer comunicat.
El novembre del 2019 el Parlament va aprovar una proposta de resolució -amb un valor més aviat simbòlic en comparació amb una proposició no de llei- a favor de prohibir els correbous amb 50 vots a favor, 61 abstencions i 17 vots en contra. Les penyes avisen que ja han “ficat en marxa tota la maquinària per a emprendre les accions necessàries” per a afrontar l’ofensiva.
Este dimarts al vespre, segons va confirmar el col·lectiu en un segon comunicat, es van reunir telemàticament amb el front institucional d’alcaldes dels municipis que celebren correbous i amb el Delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó.
El portaveu de l’Agrupació, Adolfo Lleixà, valora molt positivament la trobada i es remet a una nova reunió de l’Agrupació, després de Setmana Santa, per a fixar el calendari de les accions en defensa de la festa taurina popular, si bé ja avança que la defensa jurídica estarà marcada per la jurisprudència del Constitucional contrària a la prohibició de les curses de braus decretada el 2010 a Catalunya, just quan -per contra- es va aprovar la llei que blindava els correbous i que ara els antitaurins volen modificar a la baixa, per a acabar-la dinamitant.
“És una proposta clarament anticonstitucional”, assegura Lleixà, que recorda que si avui algun empresari català volgués tornar a fer curses de braus, ningú li ho podria impedir. “El Parlament de Catalunya pot regular les diferents modalitats, però no prohibir-les, perquè envaïx competències i atempta contra la nostra llibertat de gaudir-ne”, manifesta.
Les penyes, a més a més, compten amb els alcaldes -de diferents partits- per tal que facen pedagogia entre els seus grups parlamentaris de referència i aspiren també a tenir “un paper fonamental” en les negociacions obertes amb els partits polítics amb representació a la cambra catalana.
