Les reaccions a la dissolució del cos de guaites forestals de Catalunya, que fins a l’estiu passat atenien 9 punts de guaita només a les Terres de l’Ebre i 38 al conjunt del país per a prevenir els incendis forestals, no s’han fet esperar. Institucions locals i territorials com l’Ajuntament de Roquetes o el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (Copate) i entitats com l’Associació de Veïns del Port, on hi ha fins a tres punts de guaita -el Negrell, Tossal d’Engrilló i Mont Caro-, han posat el crit al cel reclamant la continuïtat dels guaites, als quals el Departament d’Interior ja ha comunicat que els substituïx per càmeres de videovigilància als cims este estiu mateix. Tant els guaites com les entitats que el donen suport sostenen que les càmeres només poden ser una eina complementària i que és el guaita qui està preparat per a situar una columna de fum sobre el mapa, interpretarne el perill i fer-ne el seguiment durant les primeres hores.
“No podem escatimar recursos en la protecció del nostre entorn natural; a les Terres de l’Ebre tenim una gran extensió d’espais forestals i bona part d’esta superfície està protegida”, ha manifestat el president del Copate, Joan Alginet. La comissió de govern de l’ens, governat per ERC, el PSC i Movem, ha acordat demanar a Interior, en mans de Junts per Catalunya, el manteniment dels punts de guaita a les Terres de l’Ebre.
Per la seua banda, l’Ajuntament de Roquetes ha aprovat un manifest en què, a més a més, denuncia la situació de precarietat laboral dels guaites, que si més no este estiu es quedaran sense faena. De cara al futur, el departament els ha ofert la reconversió a ajudants d’ofici forestal (AOF), xofers o membres dels equips de prevenció activa forestal (EPAF). El consistori roquetenc mostra “sorpresa i malestar” i reivindica “la rapidesa dels avisos, el control de l’afluència de visitants i la qualitat de les informacions aportades” pels guaites. L’alcalde, Paco Gas, d’ERC, defensa “la quantitat de focs que han arribat a detectar”, fet que ha evitat “que es propaguessen i es fessen grans”. La decisió del govern, en canvi, es fonamenta en un informe que s’encomana a la ciutadania dotada de dispositius mòbils i xifra en només 37 els avisos d’incendi dels guaites en una dècada a Catalunya. Els guaites diuen que això és radicalment fals. Gas afegia que la liquidació dels punts de guaita arriba “en un escenari de canvi climàtic i sense quasi inversions en la prevenció d’incendis forestals” i recordava que els guaites del Port han suposat durant dècades “una gran tranquil·litat en els dies calorosos i secs de l’estiu”.
Un disbarat
De forma igual o més contundent s’ha expressat l’Associació de Veïns del Port, que ha titllat de “disbarat” i d’”irresponsable” la desaparició de la figura del guaita. “Per molt sofisticats que siguen els mitjans telemàtics, ara per ara no poden assolir els coneixements, l’experiència ni la comunicació permanent que es dona entre els guaites i altres agents implicats, Agents Rurals o Mossos d’Esquadra”, sosté el portaveu de la junta, Josep Aixarch, que lamenta la pèrdua progressiva de prestacions des de l’època en què els guaites “vivien les 24 hores als punts de vigilància” i afirma que el que caldria és “donar més atribu
cions i dotar de més recursos els guaites per tal de ser més eficients”. A més a més, els veïns no veuen clar que, com sosté el Govern, el risc d’incendi s’estiga desestacionalitzant, i consideren que el guaita és per a ells una “petita autoritat” que no només alerta del foc sinó que també contribuïx a controlar conductes irrespectuoses amb el medi. “L’acord de Govern[que liquida el cos de guaites] parla d’eficiència de recursos. Desconeixem a què es referixen, perquè de recursos no en falten per a duplicar, triplicar o quadruplicar administracions”, carrega Aixarch, que demana més “treball conjunt” als dos partits que governen la Generalitat, ERCi Junts. L’Associació s’ha adreçat a la Delegació del Govern, que els ha respost amb un escrit del director general de Prevenció mateix, Manel Pardo:“Factors com la major freqüentació del medi natural per part de la ciutadania, la disponibilitat de mitjans tecnològics en temps real i la desestacionalització dels riscos d’incendi forestal requerixen l’adopció de mesures de control del territori les 24 hores els 365 dies l’any.”
