La “i” d’ignorància, incompetència, d’impunitat, d’indefensió, d’incompareixença, d’indecència… i molts altres mots més per descriure la realitat que vivim.
Només en referència a l’apagada del passat dilluns 28 d’abril trobem tots els elements. Incompetència dels governants ignorants, que desconeixen les claus de la comunicació de crisi. No s’ha d’esperar gairebé sis hores, pendents de tenir-ho tot contrastat com diuen, per comparèixer: s’ha de sortir el més aviat possible, per confirmar els fets, explicar el que s’està fent, donar consells de prudència i recomanacions de comportaments, alhora que transmetre tranquil·litat a la població. Difícilment es coneixeran les causes (el perquè), això és el que s’investigarà.
Per tant, quan hi ha incompareixença els ciutadans ens trobem en situació d’indefensió. L’únic que amb tota seguretat tenim garantida, és la impunitat de tothom, una situació indecent, tenint en compte per exemple Red Eléctrica Española, l’empresa que va ser la primera en sortir públicament i que és la responsable de la distribució, va tenir beneficis de 137,8 milions d’euros només en el primer trimestre, un 4,2 % més que l’any anterior. Indecència perquè no s’han previst, ni executat, inversions de modernització de la xarxa i dels sistemes, entre d’altres requeriments.
El passat dijous 1 de maig es coneixia que ja feia setmanes que s’havien detectat tensions, però no es va fer res, ni es va informar. Al final, ha passat el que calia esperar, per molt que els polítics haguessen dit que no podia passar mai.
Tot això té fàcil solució, extrapolable a tantes altres coses. És molt senzill, es tracta de donar informació preventiva. El kit d’emergència que van anunciar des de la Unió Europea per fer front a la situació prebèl·lica que mos volen vendre ha quedat com una anècdota, si no s’explica bé i no s’implanta. És a dir, ensenyar el què caldria posar i perquè, i com mantenir-ho al dia; però després cal demanar la participació de la població en simulacres per veure’n l’eficàcia.
Ho vam vore el passat dilluns: gent buscant transistors, piles, llanternes (potser encara guardem espelmes, però sortosament això va passar de dia, i ben assolellat)… potser també fogonets de gas, tindre carregadors de mòbils, o plaques solars per a estris menuts. Si mos haguessen explicat que això pot ser útil per a emergències, potser molta gent ho tindria a punt.
D’emergències en podem viure de signe molt variat. Inundacions, incendis, accidents, emergència química (confinar-nos)… i la nuclear? No ho sabem, perquè mai s’ha implicat la població en simulacres, que és la millor manera de confrontar els plans d’emergència amb la realitat, i millorar l’operativa perquè siga eficaç i eficient.
Igual que reclamem millores en la qualitat de vida, responsabilitats als governs incompetents (impunitat de Mazón, sense anar més lluny, aquí al costat de casa), hem d’exigir informació sempre, i la implantació dels plans d’emergència amb participació de la població. En el Plaseqcat (el pla d’emergència química té sirenes), hi ha hagut informació i formació a la població, amb simulacres participatius.
I el Penta? El Pla d’Emergència Nuclear de Tarragona sembla que només han de fer simulacres de taula, o amb els mitjans d’intervenció (inclòs l’exèrcit). La població mai sabrem com actuar. Qui vigila la caducitat de les pastilles de iodur potàssic per a combatre la contaminació per radiació nuclear? Sembla que les nuclears tenen butlla i impunitat. Potser n’haurem de parlar vastament i en profunditat.
El risc zero no existix, és cert, però tothom s’ha de preparar per a saber com actuar en cada cas. Ja ho vam viure tots: allò que no podia passar mai, va passar el dilluns 28 d’abril: apagada, o zero energia si voleu. Exigim acabar amb la indefensió i la incompetència. Ara que ha sigut el “2 de mayo”, comencem la batalla contra aquests enemics.
