HomeOpinióPolítiques en femeníEncarar el futur pensant que tots ens farem grans i fer-ne d’això...

Encarar el futur pensant que tots ens farem grans i fer-ne d’això un projecte de ciutat

Envellir sense perdre la qualitat de vida ni la dignitat. Aquest és uns dels principals reptes de les polítiques públiques del Segle XXI. És un fet constatat que l’esperança de vida creix a un ritme exponencial, i sumat a la baixa natalitat ens trobem davant el fenomen de l’envelliment de la població que patim les societats avançades. Les projeccions diuen que l’escenari més probable del 2050 a Catalunya és que els més grans de 65 anys siguin el 30%, gairebé una de cada tres persones estarà en aquesta franja d’edat, segons diferents hipòtesis de natalitat, esperança de vida i fluxos migratoris.
Així, garantir aquest envelliment sense perdre qualitat de vida, és el repte més ingent al qual ens enfrontem com a societat i caldran polítiques valentes per poder-hi fer front.

Per si el repte no fos prou gran, la COVID ha impactat fort en el col·lectiu i ha afectat de manera especial la manera com es relaciona la gent gran, però també la manera com estan a casa, fins i tot i molt especialment la manera com viuen i es relacionen als centres residencials. La família tradicional ha canviat, sortosament amb millores considerables pel rol de la dona. Però això, sumat a l’allargament de la vida de les persones, ha provocat que molta gent gran visqui aïllada, sola. La soledat en la vellesa és un aspecte clau de l’envelliment i ja és vista com el principal factor desestabilitzador que pot desencadenar problemes cognitius i de salut greus. Aquesta solitud s’ha fet més palesa i punyent, ja que el confinament i l’aturada de les activitats socials ha comportat més sedentarisme i aïllament de la gent gran, amb un consegüent deteriorament, tan a nivell físic com a nivell cognitiu.

La gent gran pateix discriminació per raó d’edat i sovint són vistos com a mers consumidors de recursos i que aporten poc o gens al teixit productiu. Res més lluny de la realitat ,ja que són i poden ser generadors també de molts llocs de feina vinculats a les cures i a l’atenció de proximitat. Per això, cal ser especialment sensibles en la inclusió social activa de les persones grans i la no discriminació i  treballar des de l’àmbit comunitari, que és on tenim la força de treball i la voluntat i que ja porten a terme aquest treball des de fa temps a la nostra ciutat. Hem normalitzat i hem integrant tant aquesta feina per la gent gran, que es fa des de les entitats socials, que sovint no reconeixem prou el valor que té.

Des de l’ajuntament d’Amposta i el projecte Amposta Ciutat Diversa, encetem una línia de treball en la qual recollim tot allò que ja es fa a la ciutat en aquest àmbit, que és molt, ho endrecem i planifiquem de cara al futur en la redacció d’un Pla d’envelliment local. Aquest pla de recollir una diagnosi i un mapa de la gent gran a la ciutat, demografia i projecció de futur. Anàlisi de les situacions de solitud no volguda i Mapa d’equipaments i serveis. Fem treball de camp, visitant les cases de la gent gran que viu sola i coordinem recursos per minorar l’impacte de la solitud. Però no estem sols per fer aquesta feina ja que Amposta compta amb una gran xarxa de ciutat que ja porta anys treballant.

En són alguns exemples el projecte Parcs de Salut, que promou l’autonomia personal mitjançant l’activitat física monitorada. A més ho fem amb recursos propis gràcies a la complicitat de l’àrea d’esports. El programa Bon dia, avui com estem que fem en conveni amb IES Montsià, mitjançant el qual els alumnes  estableixen una relació d’amistat telefònica amb persones grans que viuen soles. Un altre exemple els Tallers per la Gent Gran de Creu Roja, les activitats culturals i lúdiques que organitzen les Mestresses de Casa d’Amposta, l’Escola del Cuidar de l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer Montsià, les activitats promogudes per l’Associació de jubilats i Pensionistes d’Amposta.  També les activitats organitzades per la Biblioteca comarcal Sebastià Joan Arbó i les organitzades per les Aules de la extensió Universitària de la URV i l’Aula Sénior de la UNED.

L’associació de Jubilats i Pensionistes d’Amposta en els últims anys ha crescut arribant a 1700 socis i erigint-se com el referent social de la  gent gran a la nostra Ciutat. Aquesta força associativa ens ha plantejat noves necessitats a la ciutat i ens ha portat a crear un nou espai de interrelació entre l’administració i de la ciutadania. Hem construït el nou Centre Cívic  com un espai de  treball conjunt per assolir objectius compartits que han de servir per mantenir activa i dinàmica a la gent gran de la nostra ciutat.

Però planificar la qualitat de vida de la gent gran també ha de tenir en compte a les persones que viuen en centres residencials de gent gran. La pandèmia ha posat de manifest la vulnerabilitat del sistema i es fa inajornable establir polítiques que garanteixin la protecció de la salut de les persones que viuen en centres residencials. Això passa per una correcta coordinació amb el Departament de Salut, de la qual se’n parlava des de feia molt de temps, però ha començat a materialitzar-se en la pandèmia. Però també passa per una millora en el finançament d’aquests serveis. L’actual finançament de les places públiques és insuficient per garantir un sou digne a les treballadores del sector (ara mateix el sou d’una gerocultora per conveni, és de poc més de nou-cents euros). El finançament de les places públiques no té en compte els costos reals que els criteris del departament estableix en quan a ratis de personal i no deixa marge per amortitzar les instal·lacions. Mantenir la titularitat pública de la Residència d’Avis d’Amposta ha estat clau en la pandèmia per tal de garantir-ne el control de la qualitat en la gestió davant la COVID. No estar centrats en els beneficis econòmics fa que no s’esmercin esforços de tot tipus, però cal ser realistes i sabem que hem de garantir-ne l’equilibri pressupostari.

Mentrestant des dels estaments superiors de l’administració i de la política es repensa el sistema i s’estudia d’on haurà de sortir aquest finançament, des dels ajuntaments i la política de proximitat haurem de bregar amb el que tenim, i seguir treballant com fins ara hem fet, posant a les persones pel davant i donant resposta a les seues necessitats amb el treball en xarxa de tots els agents implicats i de  tota la comunitat , encarant el futur pensant que tots ens farem grans i fer-ne d’això un projecte de ciutat.

Susanna Sancho
Susanna Sancho
periodista, autora del blog cocinaconsu.com
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

50 + = 57

Últimes notícies