Arribem a final de curs i ho fem en plena lluita, no una lluita només per diners, com la majoria dels mitjans de comunicació han intentat vendre a la gent, sinó una lluita per defensar i millorar el sistema educatiu. No aturem el sistema per cobrar més, ho fem per recuperar allò que vam perdre durant la crisi, per posar al dia la professió envers l’actualitat social, demanem més personal i recursos, desacord amb canvis constants i burocràcia, demanem places fixes i una inversió al nivell que es mereix el sistema educatiu català.
Tots els finals de curs són tensos, molta feina, estrès de tot un curs, però aquest en concret veig a la gent amb força, amb ganes de continuar lluitant, ja que el que s’està aconseguint és més gran del que sembla. El col·lectiu ha tornat, som un gran equip, una pinya i no pararem fins a aconseguir el que pensem que és just.
Ha estat un curs intens, dies d’alertes meteorològiques i vagues, moltes vagues que han fet arribar el missatge a les famílies i fins i tot a l’alumnat. L’altre dia, un alumne va dir a la resta dels companys i companyes que l’endemà era festa. Ràpidament, el van rectificar, li van dir que era vaga i que els dies de vaga són per lluitar i aconseguir millores.
Aquests moviments estan deixant molta empremta com bé dic, l’alumnat és el principal protagonista de la qüestió i veu de sobres que a l’escola li falten moltes coses, des de mestres fins a infraestructures. Sense anar més lluny, a la meva escola fa mesos que tenim l’edifici mig precintat per ensorraments a la façana central. Sabeu el més trist? Que ho hem normalitzat, vivim amb això dia a dia i la majoria ja ni ho recordem, però el tema és extremadament greu, fins que passarà alguna cosa que haurem de lamentar.
Des del Departament se’ns han demanat propostes realistes, mentre que altres gremis se’ls dona sense pràcticament ni demanar. On estan les classes condicionades? Les temperatures són una autèntica bogeria i veiem notícies on plens d’alguns ajuntaments han estat suspesos perquè el sistema de refrigerament ha deixat de funcionar.
És molt indignant, però em reafirmo, ja que no podran amb nosaltres, una gent que s’estima la professió i que lluitarà fins a aconseguir tot allò que demanem. L’altre dia, alguns companys i companyes ja començaven a dubtar si continuar amb les vagues, pel fet que, és una realitat, a final de mes es nota i molt. Un company ho va dir ben clar, no és moment d’aturar-nos i perdre, és moment de continuar, ha costat molt tensar la corda.
