La nova campanya forestal d’estiu arriba a les Terres de l’Ebre amb unes xifres d’incendis que, de moment, se mantenen per sota de les registrades en alguns dels anys més complicats de les últimes dècades. Tanmateix, darrere d’estes dades aparentment positives s’amaga una realitat preocupant: el risc d’incendi és cada vegada més persistent, els episodis de calor extrema són més freqüents i les condicions favorables a la propagació del foc s’allarguen durant més mesos de l’any.
Segons les dades dels Agents Rurals, fins al 16 de juny s’havien registrat 33 incendis forestals a l’Àrea Regional de les Terres de l’Ebre, una xifra que es manté per sota dels registres acumulats que presentaven anys de referència negativa com el 1998, el 1999 o el 2005 en estes mateixes dates. La gran majoria dels sinistres han sigut de petites dimensions: 26 dels focs registrats han quedat en conats inferiors a una hectàrea, mentre que només un incendi ha superat les cinc hectàrees cremades. Les dades mostren, per tant, una situació relativament continguda en comparació amb altres anys. Tanmateix, els experts insistixen que les xifres absolutes d’incendis no expliquen per si soles el nivell de risc real que afronta el territori durant els mesos d’estiu.
Per això, Bombers, Agents Rurals i el mateix Govern català alerten que cal evitar imprudències que acaben generant un incendi d’altes magnituds. De fet, les causes dels incendis registrats enguany tornen a posar de manifest una realitat coneguda pels serveis d’emergència. Aproximadament la mitat dels focs tenen l’origen en negligències humanes. Darrere d’esta categoria s’hi troben accions com treballs agrícoles i forestals, ús de maquinària que genera espurnes, cremes mal controlades, treballs de manteniment o activitats recreatives desenvolupades sense les precaucions necessàries.
Crida a la prevenció En este sentit, els Agents Rurals recorden cada any que la prevenció continua sent la millor eina per a reduir el nombre de focs i minimitzar-ne les conseqüències. En un context de temperatures elevades i vegetació seca, qualsevol descuit pot tindre efectes molt greus.
La resta d’incendis tenen orígens diversos. Alguns són causats per accidents vinculats a infraestructures o línies elèctriques, mentre que una part menor correspon a causes naturals, principalment llamps associats a tempestes seques. També hi ha casos que continuen sota investigació o que no es poden determinar amb exactitud.
L’evolució dels últims anys mostra, però, que el gran repte no és tant l’augment del nombre d’incendis com l’increment dels dies amb condicions meteorològiques favorables perquè estos focs se desenvolupen amb rapidesa i intensitat. Els registres de risc indiquen una tendència clara: les jornades amb nivells elevats o molt elevats de perill són cada vegada més freqüents. Això significa que la finestra temporal de màxim risc, que tradicionalment se concentrava en els mesos de juliol i agost, tendix a ampliar-se cap a finals de primavera i principis de tardor.
Un dels indicadors que reflectix millor l’evolució del risc forestal és el Pla Alfa. Este sistema d’avaluació, gestionat pels Agents Rurals, establix diferents nivells d’alerta en funció de les condicions meteorològiques i del perill potencial d’incendi. Els nivells 3 i 4 corresponen a situacions de risc molt alt i extrem, respectivament, i comporten restriccions d’activitats, reforç de la vigilància i, en els casos més greus, limitacions de mobilitat o restriccions d’accés a espais naturals. En els darrers dos anys, el Pla Alfa ha sigut activitat als màxims nivells més de 60 dies, tant l’any 2024 com el 2025.
Les conseqüències d’esta tendència ja s’han fet visibles durant les últimes campanyes. Els nivells més elevats del Pla Alfa han obligat a aplicar restriccions d’accés a diversos espais naturals de les Terres de l’Ebre, entre els quals destaquen les serres de Cardó-el Boix, les muntanyes de Tivissa-Vandellòs-Llaberia-Pradell i el massís dels Ports. Estes mesures només s’activen quan les condicions de temperatura, humitat i vent fan preveure que qualsevol incendi podria tindre un comportament extrem i superar la capacitat d’extinció inicial.
Territori vulnerable A les Terres de l’Ebre, esta situació es veu agreujada per factors propis del territori. Les grans masses forestals, l’orografia complexa i la presència d’episodis de vent intens poden afavorir el desenvolupament d’incendis de gran intensitat. Els grans focs registrats durant les últimes dècades han demostrat que el sud de Catalunya és especialment vulnerable quan coincidixen diversos factors adversos.
Per este motiu, els responsables de la campanya forestal insistixen que l’objectiu no és només reduir el nombre d’incendis, sinó evitar que qualsevol ignició es convertisca en un gran incendi forestal. En este sentit, la detecció precoç, la rapidesa d’intervenció i, sobretot, la prevenció continuen sent els principals aliats.
Bombers de la Generalitat afronta la campanya a les Terres de l’Ebre amb 178 agents i 97 voluntaris, unes xifres molt similars a l’any anterior, sense reforços de personal significatius al territori. A més, este cos d’emergències viu un canvi generacional dintre de les seues plantilles este darrer any al territori. En concret, el parc de bombers de Móra d’Ebre ha renovat el 75 % del personal, i en el cas dels parcs d’Ascó i Gandesa, la renovació ha sigut del 65 %. Això comportarà conseqüències indirectes que també afectaran, internament, a la gestió de la campanya, segons ha explicat Ricard Expósito, cap de la Regió d’Emergències de les Terres de l’Ebre.
La política agrària comuna complica la tasca dels bombers
Els canvis impulsats per la política agrària comuna (PAC) estan modificant el paisatge de les Terres de l’Ebre i, segons els Bombers, poden dificultar la gestió dels incendis forestals. “El mosaic agroforestal està canviant i això és un escenari que ens complicarà a nosaltres de manera significativa la gestió dels incendis”, ha advertit Ricard Expósito, cap d’emergències de la regió. Fins ara, camps d’oliveres, ametllers o vinya conreats actuaven com a franges de discontinuïtat vegetal que facilitaven les tasques d’extinció i oferien espais segurs per a desplegar recursos. Amb les noves pràctiques subvencionades per la PAC, però, se permet el creixement de vegetació herbàcia entre els conreus per a afavorir la fixació de carboni al sòl.
Segons Expósito, esta coberta vegetal connecta zones forestals que abans estaven separades i incrementa la continuïtat del combustible. Això fa que el foc puga propagar-se amb més rapidesa i afecte fins i tot les mateixes explotacions agrícoles. El responsable dels Bombers alerta que esta transformació del paisatge serà un repte important per a l’extinció en els pròxims anys.
Agents Rurals, un referent internacional en investigació
El cos d’Agents Rurals centra els seus esforços en la investigació de les causes dels incendis forestals. És una vessant de la prevenció, ja que permet conèixer amb precisió els factors d’ignició; dissenyar estratègies de prevenció més eficients i adaptar les mesures preventives a la realitat climàtica i social actual. L’experiència i reconeixement internacional que té el cos d’Agents Rurals en este àmbit ha propiciat la seua recent incorporació al subcomitè d’investigació d’incendis forestals de la National Wildfire Coordinating Group (NWCG), una de les principals organitzacions internacionals de coordinació tècnica i operativa en matèria d’incendis forestals. Esta incorporació situa Catalunya i el cos d’Agents Rurals en un espai de cooperació internacional d’alt nivell tècnic, que permet compartir metodologies, coneixement i experiències amb organismes d’arreu del món. Els Agents Rurals han impartit o impartiran cursos de formació sobre investigació de les causes dels incendis als bombers de Xile o als agents forestals de Montenegro. Enguany, a més, el cos català participarà en un intercanvi directe amb el Corpo Forestale de Sardenya, en el marc del primer projecte PACE (Public Administration Cooperation Exchange) concedit per la Comissió Europea a un cos del Departament d’Interior de la Generalitat.
