HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catEntre la llibertat i la por

Entre la llibertat i la por

El dia 17 de setembre retornen les Converses de Pensament Crític a les Terres de l’Ebre.

Aquest any, a Móra la Nova i sota el lema “Llibertat i por?”. Els ponents, A. Míguez, F. Castellà, N. Vives, T. Forcades, B. Torné, R. Alcoberro i N. Cadenes, donaran a conèixer els seus punts de vista – convidant els assistents a dir-hi la seva – sobre un tema que enllaça dos conceptes que no hauríem de perdre de vista.

La por és un sentiment, una passió, una sensació. Torbament de l’ànim, sentiment d’inquietud i commoció psicofisiològica que hom experimenta davant d’un perill concret, sigui aquest real o simplement pensat, imaginat, diu la GEC. La llibertat, i s’han fet grans esforços per a definir un mot tan emprat, tan en boca de tots, tan reclamat per tothom, la podem considerar, com a mínim, també, com una sensació. Sensació necessària la de sentir-nos lliures. Així, la llibertat -segueixo I. Berlin-, en el seu sentit negatiu, representa l’absència d’impediments per tal que hom pugui fer alguna cosa. Si ens centrem en l’àmbit social, una societat en què els ciutadans tenen la possibilitat de triar diferents opcions té més llibertat negativa que un estat en què no n’hi ha tanta. Així, un marc legal en què ciutadanes i ciutadans puguin decidir l’avortament, o si es casen o si se separen o si es manifesten en nom d’alguna causa, i tot això està recollit en el marc legal – el màxim de llibertats individuals i col·lectives possibles – és el fonament d’un estat de dret – per a tots els ciutadans. Direm que la llibertat negativa és més àmplia que en algun altre lloc. O sigui, poder triar un ventall de possibilitats.

La llibertat, en el seu sentit positiu, esdevé el fet de poder realitzar un projecte triat, volgut, a partir de les diferents eleccions al nostre abast i que, ja dic, com més, millor.
Des d’aquest sentit, poder fer allò que volem -entenc que hi ha una avaluació de finalitats i mitjans, una racionalització de la possibilitat de fer efectiu el desig-, ens trobem amb la por. La por de triar, la por a equivocar-nos. I aquesta por -l’existencialisme ho deixa clar- forma part del mateix ús de la llibertat, indefugible, d’altra banda, i responsable, almenys des d’un punt de vista moral. Aquesta por, psicològica, si volen, ens acompanyarà sempre. La vida no té instruccions i ens anem fent a mesura que avancem, amb resultats més o menys volguts, de l’elecció que fem.

Límits, dificultats, el paper imponderable de l’atzar… Tot això forma part de la mateixa vida i, des del punt de vista social -també en altres punts de vista- s’evidencia la diferència, la desigualtat. Hi ha gent que, de sortida, té més possibilitats. Això, puc dir-ho, no és just quan depèn d’elements externs al mateix individu, perquè diferencia, discriminant – a uns positivament, els que menys, i a uns negativament, els que més.

No podem demostrar la llibertat interna, podem creure que la tenim o creure que estem determinats. Pensar que en som, de lliures, és millor -seguim Kant- per viure. Vull, però, centrar-me a parlar de la llibertat des dels drets que hom pot exercir en societat. A casa nostra diem que som un estat de dret; això és important. Tenim uns drets, uns drets que ens donem a nosaltres mateixos, i els exercim. Convindrem, però, que hi ha drets exercits per col·lectius diversos, més o menys grans, que són menystinguts no només per aquells, mai no es pot generalitzar, partidaris d’una ideologia que no accepta que certs col·lectius puguin gaudir de certes llibertats, sinó també i, això és difícil d’entendre, per una massa sense ideologia, des de certa visceralitat, que veu en atacar el diferent, la diferència, un dret, amb el suport de ves a saber en quin interès.

I atemptar contra els drets dels altres, i acceptar, permetre amb el silenci, que algú té el dret d’atemptar-hi, és caure en una trampa fatal. Des d’on, des de quin aspecte del dret que ens donem entre tots es pot atacar la sexualitat, la religió, la cultura o la llengua d’algú que no és com nosaltres?

Retornant a la llibertat. Per què la llibertat? I per què la llibertat és un valor ètic? Un món on la gent se sentís lliure, més lliure, seria un món millor. Qualsevol persona en qualsevol moment de la història en qualsevol zona del món triaria una llibertat més plena a una de més restringida -cal entendre que quan hom es manifesta contra un dret el que vol és limitar o anul·lar la llibertat d’algú altre. És més racional, per la pau, pel benestar… triar un món lliure a un món sotmès a una pau armada. I, si la raó en definitiva és l’eina per poder triar el millor, el millor és tenir garantida la pau, la pau com a entorn, la pau indiscutida, com a condició inexcusable de convivència. I la pau, si ho és realment, inclou la llibertat -que mai no és absoluta- en les nostres societats i el diàleg sempre disposat a l’entesa. Hi haurà problemes, sempre, és clar, però la manera de fer front a les dificultats ha d’incloure llibertat i pau. La por com a conseqüència d’exercir la nostra llibertat externa, dins d’un autèntic estat de dret, hauria de quedar fora. La por a equivocar- nos, a acceptar unes conseqüències no desitjades, encara que siguin fruit de l’atzar, aquesta por forma part de la nostra llibertat interna i sempre hi és d’una o altra manera.

Què és el que no entenem, vist el món que sempre hem vist? La llibertat. La llibertat de l’altre quan no pensa com nosaltres, quan amb el sol fet d’existir representa una amenaça.

I és que això del pensament únic ronda sempre des dels esclops de la violència.

Entre la llibertat i la por hauríem de trobar la reflexió i la possibilitat d’acció, l’anhel de fer i habitar un món millor, que -les dificultats sempre hi són- ens fessin estimar la vida i desterrar la ràbia.

Rafael Haro Sancho
Rafael Haro Sancho
Llicenciat en Filosofia i en Ciències de l’Educació
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

44 + = 48

Últimes notícies