HomeEntrevistes“És complicat trencar amb el gènere, amb el racisme i amb els...

“És complicat trencar amb el gènere, amb el racisme i amb els estereotips socials”

ENTREVISTA // Fa onze anys, Jordi Labernia (Ulldecona, 1995) va rebre un regal de Reis que li canviaria la vida. Només desembolicar-lo, diu que es va tancar a l’habitació fins a l’hora del cafè, quan va sortir per a oferir el seu primer espectacle de màgia. El temps ha passat i Labernia ha mantingut l’afició sota el pseudònim d’Il·lusionista MJ, de Mag Jordi, fins que l’any passat va decidir apostar tots els seus estalvis per a convertir-ho en la seua professió, la qual estrenarà amb la reobertura del sector cultural sota la capa de Dream, un xou on la màgia, la dansa i l’humor es fusionen sobre l’escenari.

 

Pregunta: Sent adolescent reps la teua primera capsa de trucs, però havies vist algun espectacle de màgia abans?

Resposta: A Ulldecona tenim els dissabtes de teatre de la Xarxa i sovint feien espectacles de màgia. També m’han agradat sempre les pel·lícules com ‘El truco final’, però va ser amb el canvi d’espectador a mag quan va nàixer el veritable interès.

P: Quin és el teu referent?

R: El Mag Lari és una entitat pròpia dins del món de la màgia, la manera com tracta la màgia i l’humor que el caracteritza sempre m’han agradat molt. També em fixo molt en l’ara tan popular Antonio Díaz, conegut com El Mago Pop, i des de més lluny, a l’altra banda de l’oceà, em dixo influenciar per David Copperfield.

P: D’agradar-te la màgia a voler-t’hi dedicar hi ha un gran pas.

R: Sempre havia estat una afició, però fa uns tres anys em vaig trobar en un punt de la meua vida que necessitava un canvi. En aquell moment estava vivint a Londres i reconec que estar lluny de casa, en un país i una cultura diferents, va suposar un punt d’inflexió. La màgia era una espina que tenia clavada, així que vaig estalviar per apostar-ho tot en el meu somni.

P: Com s’aprèn a ser mag?

R: Just era una de les curiositats que sempre havia tingut, fins que vaig tenir l’oportunitat de parlar amb el Mag Lari, que em va explicar que este era un món molt autodidàctic. I així ho he fet, n’he après per Internet, comprant trucs i practicant molt. L’important és l’essència que cada mag li posa als trucs, la seua marca personal. A banda, també vaig fent cursos més específics, com un de cartomància que van organitzar a El Rei de la Màgia de Barcelona, una de les botigues de màgia més antigues d’Europa. De fet, durant uns anys també vaig fer teatre, un aspecte que m’ha sigut de molta utilitat al moment de sortir a l’escenari.

P: Explica’ns quin és el teu truc preferit i el que més se’t resistix.

R: Creu-me si et dic que no en tinc cap de preferit, però els que gaudixo més són els que faig amb la ballarina Abril Turón, per la compenetració que hi ha entre nosaltres. En el moment de treballar amb companys és molt important la química i quan vaig veure l’Abril al càsting que vaig fer per a buscar una ballarina vaig saber que funcionaria.

P: La combinació entre màgia i dansa és força innovadora. Com sorgix la idea?

R: El ball sempre m’ha atret molt i, en ser una cosa que estava poc explotada, vaig decidir apostar per l’experiment. La màgia en si és una cosa molt clàssica i esta era la manera de reinventar l’espectacle.

P: Si no hagués sigut per les restriccions per la covid-19, este mes de gener hauries estrenat el teu xou Dream. Què en pot esperar el públic?

R: Espero poder arribar als escenaris amb molta diversió i amb un espectacle per a passar-s’ho bé. Puc desvelar que hi haurà música, metamorfosi, aparicions, flors, cartes, espases, humor i interacció amb el públic i, evidentment, molta màgia.

P: És un moment complicat per  a interactuar amb el públic.

R: Al juny vaig anar a veure el Mag Lari a Amposta i ho feia, sempre amb mascareta, mantenint la distància i amb desinfecció de mans i dels objectes que intervinguen.

P: Darrere de cada xou hi ha un procés creatiu que va més enllà de preparar els trucs. Com naix Dream?

R: L’espectacle es diu Dream perquè és el meu somni. Després, també intento introduir part de la meua vida personal a l’espectacle, per això exploro la meua part més creativa amb el vestuari, el maquillatge, les ungles postisses… tot plegat és una crítica social: les coses no tenen gènere. Sempre dic que la societat està progressant molt, i les meues amistats tenen uns valors molt semblants als meus, però en el moment que surto d’esta bombolla me n’adono que és complicat trencar amb el gènere, amb el racisme i amb els estereotips socials.

P: En Il·lusionista MJ hi ha una part de Jordi Labernia i a la inversa. Com conviuen el personatge i la persona, tant a l’escenari com en el dia a dia?

R: L’Il·lusionista MJ s’ha creat amb un alter ego de mi mateix, així que podríem dir que és la meua part més extravertida. Tot i això, l’extroversió no és res més que una forma de tapar les inseguretats, perquè de nervis al moment d’actuar sempre en tinc i espero tenir-ne sempre. Estar inquiet abans d’actuar significa que el que vas a fer és important per a tu i ho fas amb el màxim respecte.

P: Amb la pandèmia, el món de la cultura i l’espectacle ha estat encara més castigat que abans. Et veus treballant al món de la màgia?

R: Fa uns anys sempre pensava a llarg termini, però ara intento viure més al dia. Penso que sí que em podré dedicar a la màgia, soc positiu a cinc anys vista. Però deixant de la banda la pandèmia, a les Terres de l’Ebre no hi ha molta sortida en el món artístic i tinc molt present que arribarà un moment que el meu espectacle haurà d’anar més enllà per a oferir-lo a una de les capitals. Ara també diuen que les xarxes socials són un bon aparador per a vendre la teua obra, però en el moment que vivim el món artístic només busca persones amb molts seguidors, els quals s’aconseguixen seguint uns certs patrons establerts… és una forma incorrecta de prioritzar i un peix que es mossega la cua. 

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 1 = 2

Últimes notícies