La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, ha presidit este dimarts la constitució de la Taula de Diàleg Social de les Energies Renovables.
L’òrgan aplega una cinquantena d’agents socials de tots els àmbits i -tal com es recull al nou Decret d’energies renovables– tindrà com a funció identificar i analitzar mesures de compensació entre els territoris rurals i les zones urbanes densament poblades en què no es puga garantir l’assoliment del 50 % de la seua demanda elèctrica amb generació elèctrica renovable La Taula naix amb l’objectiu de definir mecanismes que, per una banda, coresponsabilitzen les zones urbanes densament poblades en la instal ·lació d’energies renovables i, per l’altra, que contribuïsquen a millorar el benestar i el nivell de vida dels territoris rurals.
D’esta manera, també es pretén incentivar que les grans àrees urbanes del país maximitzen les polítiques locals d’implantació d’energies renovables, i que compensen aquells territoris excedentaris en la generació d’electricitat d’origen renovable per l’esforç d’acollir instal·lacions eòliques o fotovoltaiques per sobre de les seues necessitats.
La Prospectiva Energètica 2050 calcula que Catalunya necessitarà la implantació de 12.000 MW renovables l’any 2030 i gairebé 62.000 MW, l’any 2050, per a assolir un model energètic neutre climàticament, un 30 % dels quals han de ser distribuïts. Això pot suposar l’ocupació d’un 2,5 % del territori, i requerirà la posada en comú dels interessos que es poden veure afectats per tal d’aconseguir el major equilibri i consens possible.
“Estem a les portes d’una autèntica revolució energètica que no només canviarà la manera com ens relacionem amb l’energia, sinó també els nostres hàbits, la nostra mobilitat, les teulades dels nostres edificis i també els nostres paisatges”, ha conclòs Jordà
