HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catÉs possible una altra bombolla

És possible una altra bombolla

No en vàrem tenir prou amb la bombolla Immobiliària que vam patir, de la que ens va costar deu i ajut per sortir-ne que estem posant les condicions per fer-ne una de nova, increïble les persones tenim l’habilitat d’equivocar-nos un munt de vegades sense aprendre res de les primeres, diuen que el capitalisme és l’ensopegador per excel·lència per tenir una visió de la realitat reduïda als guanys que ingressaran, la resta simplement no importa.

Les entitats financeres comencen aixecar el cap gràcies a les grans sumes que els injecta o dona el Banc central Europeu i en comptes de diversificar les inversions aposten altra vegada per l’habitatge fent-hi grans inversions, un sector que després de la davallada que va patir s’ha anat consolidant gràcies als inversors particulars i pels fons escombraries que estan provocant una espiral inflacionista amb els preus a l’alça amb un risc potencial de provocar una altra crisi. Aquesta canalització que fa la banca d’una gran part dels diners des del començament de la pandèmia és de les injeccions del Banc central Europeu i les intencions d’aquests és que les entitats bancàries siguin i es mantinguin operatives finançant la seva recuperació després de les aturades que va provocar la covid.

El membre d’Economistes Enfront de la Crisi, Julio Rodríguez, ha dit que la banca esta sent poc escrupolosa amb el crèdit hipotecari i dona un toc d’atenció sobre la Banca a l’ombra, entitats que es dediquen a canalitzar cap a fons d’inversió i altres actors del mercat immobiliari gran part del diner que ve d’Europa a conseqüència de la seva política monetària. Les dades de l’INE (Institut Nacional Estadística) xifren en més de 400.000 habitatges venuts l’exercici de l’any passat i gairebé mig milió de traspassos entre juliol del 2020 i juny del 2021 que suposa una acceleració de més d’un 17% que són els mateixos registres del final de la bombolla del 2010 i la recuperació del 2017.

Aquest escalfament se centra bàsicament en l’habitatge nou i segones residencies en especial a les zones costaneres que ha fet reaccionar els analistes econòmics, associacions de consumidors, etc. que estan convençuts que estem davant d’una situació inflacionista amb les traces de bombolla davant els riscos que comporta pel tema de l’habitatge, recolzant-se en l’impuls de les entitats financeres que segueixen una competició sense quarter per aquest mercat amb una guerra d’hipoteques que és paral·lela a la canalització dels recursos per les opcions de compra d’aquests béns. Això ens diu sens dubte que estem davant totes les condicions perquè hi torni a haver una altra bombolla immobiliària que respon a un perfil d’inversió i no de particulars d’habitatge, que provoquen un encariment dels ciutadans que necessiten de veritat uns habitatges per viure.

Tenim l’escenari previsible en el mercat hipotecari amb un gran augment del volum de vendes i preus, es contracten més hipoteques i per un valor superior a més el diner que injecta el BCE és el que escalfa el sector com va passar fa deu anys. Les dades del BE xifren en més de 50.000 milions d’euros el valor de les hipoteques que s’han concedit als ciutadans per la compra d’habitatges entre setembre de l’any passat i juny d’aquest any que superen en molt les del 2010 quan les noves operacions varen tenir xifres similars impulsades per la fi de les deduccions en l’IRPF per l’amortització del capital i el pagament d’interessos dels crèdits avalats per les residències principals, però la fi de les deduccions per les quotes i interessos de la hipoteca va influir en el caos del sector amb la gran bombolla del 2010.

El negoci dels bancs en les hipoteques és la combinació del marge d’interessos, la quantia i sobretot la durada d’aquests, el baix cost del diner que els injecta el BCE, que és pràcticament zero, els permet convertir en marge de benefici qualsevol interès que vulguin aplicar a una hipoteca o préstec. Tots aquests escenaris exposats acabant tenint conseqüències socials greus, les tendències inversores es tradueixen en augment de preus tant en la venda com el lloguer d’habitatges tancant l’accés a les capes més baixes de la societat per accedir-hi contravenint la constitució, que diu que tothom ha de tenir accés a un habitatge digne, des de principi d’any es va mantenint la tendència a l’alça, no s’aturen esperem que algú amb prou autoritat hi posi una mica de seny i no arribem a fer una altra bombolla Immobiliària com la del 2010.

Joan Cunill
Joan Cunill
Tècnic en medi ambient
ARTICLES RELACIONATS

1 COMENTARI

  1. En tots los respectes, molt poc s’assembla la situació actual a la que descriu aquest senyor. Per començar, si ens fixem en el total d’intercanvi de vivendas, el 2020 va acabar en 487.000, que si ho comparem en les 570.000 del 2019 ó les 583.000 del 2018, estan molt lluny. Però és que l’any que més transaccions van haver fou el 2006 amb 955.000 !!!! (https://www.fomento.gob.es/be2/?nivel=2&orden=34000000)
    Per no dir que a Espanya hi ha un cens de gairebé 3 milions de persones més el 2020 que el 2006.
    Fem memòria: quan va esclatar la bombolla, es compraven pisos sobre plànol i es revenien abans d’acabar-se. Molta gent comprava pisos a títol personal (a crèdit), per llogar-los; o també es compraven una barca,un cotxe o innombrables coses que quedaven incloses a dintre la quota hipotecària. Tot aiixò no està passant. Sí és cert, però, que els banca han relaxat les condicions per concedir hipoteques i s’haurà d’estar pendent que no vagi a més.

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 58 = 60

Últimes notícies

-->