Camino pel Fangar, fa una estona que he pagat, amb incredulitat, el tiquet de la zona blava, a un pàrquing sorrenc, amb una tanca de fusta, similar a les que veiem a les pel·lícules de l’Oest destinades al ramat. M’endinso en la sorra, escoltant els sons de la mar i faig una mena de reflexió-meditació: la parada de l’estiu, les expectatives de la tardor, el silenci, la tornada a l’escola símbol i evidència de l’arribada de la rutina educativa i laboral que ens donarà estabilitat. La sisena onada? Com serà?. Més de 200 defuncions a les residències d’avis de Catalunya a l’últim mes, amb la doble dosi de la vacuna. Grans expectatives.
He deixat el mòbil al cotxe. Durant una estona no seré un autista tecnològic, em retrobaré amb mi mateix, amb la natura, amb els meus pensaments. No faré cap vídeo trucada, no llegiré whasapps, mostraré la meua cara a la brisa marina, els meus peus trepitjaran sorra mil·lenària i el meu cos rebrà l’abraçada i el caliu d’aquest mar Mediterrani, bressol de cultures i testimoni de secrets ocults.
Veig les dunes minvades i no ser endevinar que ens portaran les noves fuetades del canvi climàtic. Les regles del joc han canviat, no hi ha crisi, hi ha un nou escenari social i econòmic, l’ecosistema ha canviat. Tot ens porta a la incertesa, hi ha estres per adaptar-se a la nova economia post pandèmica, però, amb tot, una nova etapa comença. Una cursa d’adaptació a les noves regles s’ha iniciat. I els nostres polítics, penso, participen en aquesta cursa seguint les velles regles.
Ens costa resoldre conflictes, la situació a Afganistan sembla ser la mateixa d’ara fa 20 anys. Les pasteres continuen arribant a Europa, senyal que al vell continent la qualitat de vida és molt superior a l’africana, seguint la tradició històrica de les migracions a indrets amb expectatives econòmiques i socials.
Dona igual que ens pugen el rebut de la llum, o que amb l’excusa de la pandèmia hagin seguit amb les retallades a la sanitat pública, o que imposin límits a la socialització, o que continuen les emissions de gasos que afavoreixen el canvi climàtic… No plorarem, continuarem vivim i participant en aquesta cursa d’adaptació.
Gaudirem del Fangar mentre sigui viu. Quina injecció d’optimisme que genera la natura, crec que he rebut un xute d’optimisme. Torno al cotxe, veig el mòbil, mentre em connecto, des del seient veig a gent amb mascareta en plena natura. Torno a ser autista tecnològic (i telemàtic). Vaig a fer el vermut, tot sol, amb la sort de tenir el meu telèfon a la ma.
