A les Terres de l’Ebre, en el context de les festes majors, és habitual veure les pubilles i, en alguns municipis també hereus, assistint i presidint els actes com a representants del poble i de la generació que aquell any arriba als divuit anys. La pubilla és una figura representativa que va sorgir en l’època dels vuitanta, i que ha continuat existint i, avui en dia, són molts els pobles que continuen amb esta tradició, com és Tortosa, que ho porta fent un centenar d’anys.
La principal funció de la pubilla és la de representació de la seua quintada, però a banda, també fa altres accions com és el repartiment del panoli, l’obertura del cap de dansa o l’entrega i recollida de premis dels diferents concursos que es van realitzant durant la setmana de festes. El càrrec de pubilla és de compliment voluntari, que dura un any, fins a les pròximes festes majors que és proclamada una altra noia del municipi. Durant el període d’un any la pubilla major juntament amb les altres pubilles i hereus, si n’hi ha, representen el poble en tots els actes de caràcter festius, que tenen lloc durant les festes majors, i també en altres actes que són de caràcter oficial i cultural que van succeint durant tot l’any.
La forma d’elegir la pubilla major varia en cada poble. En alguns municipis com són Tortosa i Roquetes, la pubilla major és elegida per les altres pubilles. Es reunixen i per mitjà de votació, a través de paper, cada pubilla fica el nom de la que vol que siga la seua reina, i com a tal, representant de la seua quinta. En altres pobles, és molt típic que l’elecció es faça a través de sorteig.
Un dels fets a destacar de les pubilles és la seua vestimenta, amb una indumentària tradicional. Un nombre concret de plecs del mocador, la forma de posar-se la baldana o com es lliguen les diverses cintes del cap i cintura. Una vestimenta que és tradicional en tots els pobles ebrencs, i que les pubilles llueixen amb orgull.
A Tortosa, hi ha arxius gràfics i documentals que es remunten a l’any 1883, on ja podem veure la figura representativa de la reina de festes. Este tret selectiu afavorix, com veiem en el cas de Tortosa, l’enfortiment de l’orgull explícit de ser reina o que el fet de ser reina de les festes siga un orgull familiar, si també ho ha estat la mare prèviament. Existix, per tant, un significat de privilegi que no es reproduïx en altres pobles.
