La Càtedra d’Economia Local i Regional (CELiR) de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha analitzat l’evolució socioeconòmica del Baix Ebre i la Ribera d’Ebre després de la pandèmia, en què s’han pogut constatar uns “senyals optimistes”.
Així ho ha assenyalat Miquel Àngel Bové, el director de la Càtedra que ha apuntat que en les dos comarques s’ha “recuperat el mercat de treball, i la demografia ha crescut notablement al Baix Ebre i s’ha estabilitzat a la Ribera d’Ebre”. Cal recordar, però, que es tracta de dos comarques que tenen més població envellida que la mitjana catalana. Tanmateix, l’arribada de nova indústria i el foment del valor afegit són dos grans reptes que tenen al davant les comarques on es presenta este escenari “optimista”.
Segons l’informe presentat per la Càtedra de la URV, a la Ribera d’Ebre, el producte interior brut (PIB) ja es mostrava més “inestable que a la resta de Catalunya l’any 2019”, afirma Pau Galiana, doctor en economia i empresa per la URV i sotsdirector de CELiR. Esta tendència a la baixa es va veure encara més afectat l’any 2020, a causa de la pandèmia, quan el PIB va caure un 23,1 %, més del doble de la mitjana catalana (-10,5 %). Galiana relaciona esta davallada amb la dependència del sector industrial i econòmic de la comarca amb el “monocultiu nuclear”. Una tendència que va repetir-se en el cas del PIB per habitant, tot i que l’investigador apunta que este càlcul es veu afectat per la producció nuclear a la regió. Com no disposen de les dades del 2021 i 2022, els investigadors apunten que caldrà veure si la recuperació va en la línia de la resta de comarques o bé continua el descens apuntat.
Res a veure amb l’evolució econòmica viscuda al Baix Ebre. Mentre que el 2019, el Baix Ebre va superar Catalunya amb un creixement del PIB d’un 4,4 %, per sobre de la mitjana del país; el 2020, la caiguda va ser menor (-8,8 %) que la mitjana catalana (-10,5 %). Davant les “bones xifres prepandèmiques i en pandèmia fan que no siga gens descartable que l’extrapolació del creixement del PIB seguisca la línia de l’economia catalana els anys 2021 i 2022, o fins i tot, siga més accelerada”, indica Galiana.
S’estabilitza la població a la Ribera d’Ebre
Pel que fa a la demografia, una de les bones notícies que es trasllada d’este informe és el fre del despoblament a la Ribera d’Ebre, que manté xifres de població molt estables després d’un lleuger repunt el 2020: ha sumat 39 persones en els darrers tres anys. Així i tot, el sotsdirector del CELiR ha assenyalat que “tot i que no s’ha perdut població, tampoc s’ha recuperat. Tanmateix, hi ha hagut fluctuacions entre poblacions: s’ha incrementat el nombre d’habitants a Móra la Nova, Rasquera o Tivissa, però ha decrescut a Móra d’Ebre, Ascó i Vinebre, per exemple”.
De nou, una situació que contrasta amb la del Baix Ebre, que ha experimentat un augment de la població de 1.962 habitants en els darrers tres anys, tot i que sense igualar encara el seu pic històric de 82.000 habitants. Aquí, Galiana ha determinat que “tots els municipis han incrementat el padró excepte Xerta, Aldover i Alfara de Carles”.
D’altra banda, les dos comarques presenten una “marcada” taxa d’envelliment que supera la mitjana catalana (133): a la Ribera d’Ebre, l’envelliment de la població està molt agreujat amb 214 habitants de més de 65 anys per cada 100 de menys de 15.
Ocupació a l’alça
La reducció de l’atur registrat, tant a la comarca del Baix Ebre com a la Ribera d’Ebre, mostra una tendència positiva i de superació respecte de les dificultats experimentades durant el pic de la pandèmia.
A la comarca de la Ribera d’Ebre, es va mostrar un comportament menys favorable en termes d’afiliacions a la Seguretat Social el 2020, que ha posat de manifest els reptes específics de la comarca que ha hagut de superar en el context econòmic posterior a la pandèmia. Tanmateix, la taxa d’atur registrat és més positiva el setembre de 2023, amb 946 aturats, que abans de la pandèmia, quan hi havia 1.123 persones registrades el 2019.
Al Baix Ebre s’ha registrat un augment significatiu de les afiliacions a la Seguretat Social, amb un creixement del 7,1 % des del 2019 fins a l’agost de 2023. “Per primer cop en molts anys se superen els 30.000 afiliats, i de fet, s’està a punt d’arribar als 31.000”, diu Galiana. No obstant això, s’observa una bretxa de gènere, amb una major afiliació masculina (56,2 %) que femenina (43,8 %).
El sotsdirector del CELiR ha detallat que esta bretxa s’accentua en èpoques de bonança i s’ajusta en períodes de crisi. Pel que fa a l’atur registrat, el Baix Ebre també presenta una recuperació sostinguda en l’àmbit laboral, amb menys aturats registrats que el 2019.
L’únic sector que ha perdut afiliacions és el de l’agricultura (-4 %), mentre que la resta creixen per sobre de la mitjana catalana. Tot i això, al Baix Ebre s’observa una alta proporció de població ocupada en el sector primari respecte la resta de Catalunya, tot i que la seua contribució al valor afegit brut (VAB) és relativament baix.
En este sentit, Galiana indica que hi ha “molt potencial de creixement per a reforçar el valor afegit de la indústria agroalimentària”, amb productes elaborats o marques pròpies, entre d’altres. Pel que fa a la distribució del VAB per sectors a la Ribera d’Ebre es desmarca de la de Catalunya a causa del pes que té la indústria nuclear, amb una contribució destacada del 57,3 % al sector industrial, mentre que els altres mostren valors residuals.
Amb tot, els experts de la CELiR apunten que s’ha produït una “recuperació sostinguda i positiva” en el mercat laboral i en els aspectes demogràfics i econòmics que mostren “signes d’estabilització”. Així, el director de la Càtedra conclou que “les dades postpandèmiques acaben sent positives i donen senyals d’optimisme amb l’aparició d’implantacions industrials que generen ocupació i que apunten cap a la fabricació de productes amb més valor afegit”.
