Veient la polèmica que està generant la nova proposta d’ubicació dels terrenys per a la construcció del nou Hospital Universitari de les Terres de l’Ebre a Tortosa, permeteu-me que posi en dubte la voluntat real de la seva construcció per part del govern de la Generalitat o, si més no, aquest canvi només són excuses per allargar definitivament la seva agonia, perquè devaluar la sanitat pública només afavoreix la privada i no hi ha cap dubte que aquesta nova ubicació allargarà, i molt, la seva construcció.
L’agost de 2006 la consellera de Salut de l’època (PSC) feia pública la proposta de construcció del nou hospital de les Terres de l’Ebre a Tortosa i l’ubicava —i en col·locava el gran cartell— al Pla parcial de la Farinera. Així mateix, el 2009, n’anunciava el Pla funcional i en preveia la seva construcció en uns pocs anys. Un espai situat a la zona de Ferreries i al costat mateix —separats només per la carretera entre Tortosa i Roquetes— dels terrenys que el govern municipal de Tortosa (Junts) va adquirir la legislatura passada i denominat com a Pla parcial antic camí de Roquetes i que ara, l’actual govern, ha desestimat per “inundable”. Una qualificació que ara ressorgeix com un bumerang quan sempre hem conegut i conviscut amb la seva inundabilitat. O és que algú de Tortosa no coneix la inundabilitat d’una part molt important de la seva ciutat? I també em pregunto, als anys 2006 o 2009 no eren inundables aquells terrenys presentats per la consellera Geli i acceptats per tothom?
Com es pot desestimar la ubicació al Pla parcial antic camí de Roquetes per a la construcció del nou hospital universitari a Tortosa per estar en zona de flux preferent —la major part de la ciutat hi està—, i a la vegada defensar la ubicació que va proposar el PSC l’any 2006 al Pla parcial de la Farinera, si estan al costat mateix, i, per tant en zona inundable, dels que l’Ajuntament de Tortosa havia adquirit en aquesta legislatura passada?
Com es pot renunciar a uns terrenys ja adquirits per l’Ajuntament, d’haver-ne obtingut l’aprovació del Règim Especial del Reglament de Domini Públic Hidràulic pel fet que la major part de la seva trama urbana es troba en zona de flux preferent i fer viable la seva construcció, i en canvi se’n proposen uns altres on s’haurà d’iniciar un procés llarguíssim per a la seva viabilitat urbanística, expropiacions, adequació de l’espai i construcció de vials nous per accedir-hi, amb uns costos econòmics molt superiors respecte als terrenys ja adquirits?
Com es poden rebutjar ara uns terrenys en zona de flux preferent —insisteixo, la major part de la trama urbana de Tortosa/Roquetes hi està— sense tindre en compte les diferents situacions que s’hi poden donar en funció d’on es localitza l’actuació? Perquè no és el mateix construir a 10 metres del riu que a 100 metres. I no és el mateix construir a 500 metres que a més de 1.000, com seria el cas del nou hospital. I la normativa hidràulica defineix de forma clara les delimitacions dels espais fluvials i les zones inundables i el risc de cada una en funció de la distància a la llera del riu. I a Tortosa en tenim molts exemples.
O no s’han construït milers de vivendes, equipaments públics i privats i dos edificis emblemàtics —entre molts altres— en terrenys encara més inundables com són el Pavelló Firal de Remolins, al mateix costat del barranc i del riu Ebre, o la mateixa Universitat Rovira i Virgili? Com es pot estar construint i presumir-ne, amb raó, una llar d’infants pública en terrenys inundables i molt més a prop del riu que no pas els terrenys de l’antic camí de Roquetes?
Com es pot entendre —segons paraules de l’actual alcalde— que l’anterior alcaldessa signés un acord amb l’anterior conseller de Salut per a la cessió dels terrenys ubicats al Pla parcial antic camí de Roquetes i ara diu que l’actual Departament de Salut no els accepta? Què ha canviat en dos anys? L’únic que ha canviat és el Govern perquè aquests terrenys, i els anteriors, inundables ho han estat sempre. I també m’atreveixo a afirmar que amb aquest canvi d’ubicació, proposat per l’actual govern a Tortosa i la Generalitat, el 2030 no hi haurà nou hospital i el 2040 ja ho veurem.
I així podríem estar tot el dia fent-nos preguntes sense cap altra resposta que no sigui allargar l’agonia en la construcció del Nou Hospital a Tortosa ara amb l’excusa de la inundabilitat. I quan parlo de simple qualificació d’inundables no ho faig per menysprear el qualificatiu “inundable”, no. Ho dic perquè la gent que vivim en ciutats o pobles al costat o prop d’un riu, en aquest cas l’Ebre, som plenament conscients dels riscos i perills que comporta, però no per això deixarem de viure-hi i d’aspirar a tenir tots aquells serveis públics i infraestructures necessàries —amb totes les mesures correctores i de seguretat que siguin necessàries— per a mantenir i millorar la nostra qualitat de vida.
Canviar de nou —per tercera vegada en dinou anys— la ubicació de l’Hospital Universitari de les Terres de l’Ebre a Tortosa no deixa de ser un pretext més per allargar-ne la seva construcció immediata i defugir de la seva responsabilitat.
