“Iniciem el projecte més ambiciós que hem fet mai com a administració”, afirma l’alcalde de Jesús, Víctor Ferrando, referint-se al Pla de regeneració del nucli antic d’un poble que només fa 30 anys que està regit per una EMD. El projecte, que aspira a captar recursos de la nova Llei de barris de la Generalitat —ara oberta a les EMDs— i a oferir solars al Govern d’Illa per al seu Pla dels 50.000 habitatges, partix d’una realitat complicada, després de dècades d’abandonament de llars i degradació d’alguns carrers i edificis. “Hi ha gent que preferix un xalet al Canalet que viure al nucli antic”, constata Marc Ferrando, un dels dos arquitectes que, junt amb Cinta Masdéu, s’han encarregat de fer una primera diagnosi de la situació. Hi ha resultats impactants. Poc més d’un de cada quatre habitants de Jesús (uns 1.200 d’un total de 4.000) està empadronat al nucli antic, una zona de 5,8 hectàrees que es correspon amb el primer assentament de
Jesús, el Raval Vell, de mitjans del segle XVIII, quan quatre famílies (Vilàs, Vilanova, Piñana i la religiosa Casa de la Misericòrdia) van impulsar a les seues terres un procés urbanístic de parcel·lació —-explica Masdeu— i s’hi van anar instal·lant ciutadans que ja no tenien lloc dins de les muralles de Tortosa.
Carrer major intranscendent
El rovell de l’ou de Jesús, si bé va ser el primer a esclatar entre els pobles de dins de l’actual terme municipal de Tortosa, és un nucli relativament jove, però que en molts àmbits ha perdut vida. El retrocés, segons els dos tècnics, s’ha produït durant els últims 50 anys, a mesura que anaven expandint-se els creixements urbanístics cap a fora, amb disseminats. “Quan això es regularitza i s’incorpora al planejament, va en contra de la recuperació del nucli antic”, opina Cinta Masdéu. El marc normatiu de referència de Jesús és el POUM de Tortosa. Servix com a exemple de decliu que només hi haja un establiment comercial —una carnisseria— en tot el carrer Major, que ha dixat de ser l’eix principal en favor de l’avinguda dels Molins d’en Comte. “Això ja ens dona moltes pistes que alguna cosa no va bé”, lamenta Marc Ferrando. “Hi ha carrers on no hi ha ningú empadronat, que no vol dir que no hi visca ningú”, assenyala Masdéu. A l’eix central que travessa el nucli antic jesusenc predominen les cases en estat regular, mentre que a la riba del barranc de la Vall Cervera, hi ha més cases en mal estat [vegeu gràfics]. També és destacable que la majoria d’immobles siguen de la primera mitat del segle XX. El Setmanari l’Ebre s’hi passeja acompanyat dels dos arquitectes, que corroboren que “pràcticament no es veu cap casa arreglada o nova, i hi ha edificis de valor no reconeguts per cap organisme oficial”. Revertir esta falta de reconeixement i fins i tot de coneixença per part de les noves generacions de jesusencs, és un dels reptes del Pla de regeneració de la zona antiga, tot i que l’alcalde dixa clar que això “és un full de ruta” a llarg termini, per a “invertir en el nucli històric i millorar-lo al llarg del temps”.
Actualment, els únics elements catalogats són sobretot els religiosos: l’església de la Immaculada, única entre els temples barrocs a Catalunya; el claustre on són les oficines de l’EMD, la Consolació, l’antic hospital i els convents de les Teresianes i les Carmelites. Els equipaments més nous estan fora del nucli antic: la llar d’infants, l’Institut Escola Daniel Mangrané, l’Escola de Música i les instal·lacions esportives.
L’EMD va engegar ja d’alguna manera el Pla de regeneració el 2019 i ja s’ha actuat en alguns carrers amb obres de millora, però no ha accelerat fins ara. La primera fase ha sigut la de recull de dades i de diagnòstic, que ja va arrancar la brigada municipal abans de la pandèmia i que ara han elaborat i completat els arquitectes, i la segona és un procés de recollida de propostes de la gent en un exercici de participació ciutadana. En este sentit, ja hi ha a disposició del veïnatge enquestes, en format digital i en paper a les oficines de l’EMD. Tot plegat desembocarà en un pla de mesures, però no només en l’àmbit de les obres i la construcció, sinó també en el social, econòmic, demogràfic o cultural, recorda l’alcalde Ferrando. Per exemple, el document de diagnosi identifica totes les llars on viuen persones de més de 65 anys, potencialment més vulnerables.
I per a desplegar programes i fer millores diverses caldran molts recursos, que inclouen un milió d’euros que ha estalviat l’EMD en els darrers exercicis per a esta finalitat i, sobretot, hauran d’incloure subvencions d’administracions superiors. I caldran també equilibris per a resoldre aspectes polèmics, com la conversió en carrers per a vianants d’espais del nucli antic amb garatges particulars o cotxeres. “Hi hauria zones que es podrien fer de vianants demà mateix, però en altres se crearia un conflicte i se n’ha de parlar”, posa d’exemple Marc Ferrando. De moment, s’han establit zones de pacificació del trànsit rodat al carrer de Daniel Mangrané i se n’està habilitant una altra a l’avinguda de Rosa Maria Molas, a l’altura del tanatori.
L’objectiu del Pla, en última instància, és retornar la vida al centre urbà i que la gent torne a valorar l’espai originari del poble i el seu patrimoni —hi ha comptabilitzats fins a 104 molins d’oli, la majoria en desús— i que s’hi torne a viure i a obrir-hi comerços; que les places siguen espais acollidors i no pas aparcaments de cotxes, com passa ara. En algunes d’estes places, com la de Gandesa, hi ha fonts al mig d’un cert valor patrimonial, de pedra, i en canvi estan camuflades pels vehicles estacionats al voltant. La ruta urbana jesusenca de l’oli podria ser un atractiu turístic i, de fet, l’Ajuntament ja ha adquirit una casa antiga per a aixecar-hi el Museu de l’Oli, entre els carrers Vilanova, Socorro i Misericòrdia. El departament de Cultura està redactant-ne el projecte.
I encara que el Pla de regeneració tinga esta vessant de promoció i vaja més enllà de l’obra, igualment caldrà reurbanitzar carrers, enderrocar cases per a obrir espais físics, millorar l’accessibilitat per a les persones amb problemes de mobilitat o canviar l’enllumenat. En este punt, el document de diagnosi, que ja s’ha presentat a la ciutadania en un acte públic al qual ha tingut accés este mitjà, també assenyala les zones amb més i menys il·luminació, tant natural com artificial i, en conseqüència, marca alguna de les més fosques com a zones poc segures. Una altra mancança que s’arrossega és que no hi ha cap zona verda en tot el nucli principal de Jesús.
