Tal dia com avui de fa 55 anys, era Diumenge de Rams. La de 1968 va ser la meua última sortida de vesta. Venien dies de vacances. Molt sòrdids i grisos. Dijous la tarda, festiu, a visitar monuments per la catedral i esglésies, i divendres al matí buscar farigola. A partir de les 3 de la tarda, música sacra a la ràdio i ni un bar obert. A la tele, pel·lícules de la passió, en blanc i negre, esclar.
Felipe Tallada era l’alcalde de Tortosa (1967-1979). El cens del municipi l’any 1968 era de 45.000 habitants, comptant les poblacions segregades anys més tard: La Cava i Jesús i Maria (Deltebre), L’Aldea, Camarles. Llavors va passar a 29.000 habitants, ara en té 33.890.
A Espanya el cens de 1968 era de 33.294.497 habitants (47.615.034 a 2022) i tenia 26.190 capellans (a 2020 en són 16.568). És a dir cada capellà el 1968 estava al servei de 1.271 habitants, mentre que ara en són 2.873 d’habitants per capellà.
Manuel Moll i Salort va ser bisbe de la diòcesi de Tortosa fins a l’octubre d’aquell 1968, en què el va substituir Ricard M. Carles, amb un jove Pepe Chambó de secretari: un alè d’aire de canvi, però que aviat les forces tradicionalistes li van tancar la finestra i va acabar vinculat a posicions ultraconservadores. El resclosit va tornar a l’ambient ebrenc.
La diferència entre aquests 55 anys és que llavors tothom era creient i el 70% de la població practicant, ja que la religió era obligada i obligatòria, gràcies a la dictadura de Franco beneïda pels bisbes, mentre que ara no arriba a 8,5 milions de persones practicants.
D’aquell 1968 cal remarcar fites. El dia 30 de gener naixia Felip de Borbó (el monarca actual, hereu de la dictadura de la mà del seu pare, designat per Franco). Va ser l’any en què va triomfar la interpretació de Massiel a Eurovisió amb «La,la,la», la cançó que es va negar a interpretar en espanyol Joan Manuel Serrat. El 7 de juny l’organització basca ETA va cometre el primer assassinat. El 12 d’octubre es va produir oficialment la independència de Guinea Equatorial.
A Tortosa havia actuat Raimon la revetlla de Sant Joan de 1963, el juny de 1966 Franco havia inaugurat el monument del riu, entrant sota pal·li a la catedral pel bisbe Moll.
El 1968 va ser un any esperançador per a milions de joves revoltats en molts països al mateix temps, reclamant que un nou món era possible, alhora que fou un any cruel per la repressió de les llibertats. El 5 de gener començà la Primavera de Praga (un intent de Txecoslovàquia de separar-se del Pacte de Varsòvia). El16 de març es registra la massacre de My Lai, a la guerra del Vietnam, inici de les protestes contra EEUU. El 25 de març començà a París la revolta estudiantil coneguda com el Maig francès. El 4 d’abril van assassinar el líder negre que va encapçalar la lluita pacífica contra el racisme als EEUU, Martin Luther King, en paral·lel al moviment «black power». Al continent africà la fam matava milions de persones a Biafra.
També va ser l’any dels hippies (Eivissa en va esdevenir el santuari mundial), i de la droga LSD. L’entronització del mite d’Ernesto Che Guevara com guerriller lluitador a favor dels pobres del món, mort a Bolívia l’octubre de 1967.
Cinquanta-cinc anys després el món és global, tot es retransmet en directe i immediatament, com va predir Marshall McLuhan el 1964 en exposar la idea d’«Aldea Global». Setmana Santa és temps de vacances, viatges (caravanes, accidents, retards…), i els actes llavors religiosos han esdevingut atraccions turístiques.
Ara vivim ja les beceroles d’un futur que ja és present: la Intel·ligència Artificial, que s’apodera de la clau mestra de la civilització: el domini del llenguatge. Però això són figues d’un altre paner.
Apa, bona pasqua; és a dir, bona mona!
