HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catFa trenta anys, Josep Ferrater Mora

Fa trenta anys, Josep Ferrater Mora

Avui em dedicaré a recordar que fa trenta anys -el gener de 1991- va morir, estant a Barcelona, el filòsof i professor, assagista, conferenciant, novel·lista, articulista i cineasta amateur Josep Ferrater Mora (Barcelona, 1912- 1991).
Viatger del món, s’exilià el 1939 cap a París, Cuba, Santiago de Xile i, des de 1947, als Estats Units (Nova York, Princeton, Baltimore i, fins al 1981, fou professor a Pennsilvània, a la Universitat Bryn Mawr College).

Fou un tipus realment singular, d’una cultura enciclopèdica, com s’observa només veient els milers de pàgines que dedicà al seu Diccionari de Filosofia, una obra monumental només comparable, al segle XX, a les obres completes de Pla, Coromines o del Pare Batllori.
Si el recordo és perquè estic revisant les cartes que creuà, des de l’altra banda de l’Atlàntic, amb el poeta Joan Oliver (Pere Quart) i el novel·lista Xavier Benguerel, quan aquests tornaren a Barcelona el 1948 i 1953 respectivament, i als qui conegué en l’exili de Xile.

Aquest doble epistolari, de gran interès humà, literari i històric, va publicar-se en dos volums: Joc de cartes (1948-1984), a Edicions 62, el 1988, recollint les missives d’Oliver i Ferrater i, anys més tard, el 1999, a Edicions Proa, les que s’enviaven Oliver i Benguerel.
Val la pena donar-hi un cop d’ull, sempre que es puguin trobar aquests exemplars. El més antic, que buscava ansiosament, el vaig trobar fa pocs dies a la Fira del Llibre Vell de Barcelona, que tancà el diumenge 3 d’octubre.

Aquella generació de l’exili aviat em va tenir el cor robat. A alguns els vaig conèixer (Bladé, Riera Llorca, Bartra, Ferran de Pol, Calders, Artís-Gener, dit Tísner, etc.) i a d’altres també els vaig llegir (com els casos d’Oliver, Ferrater o Benguerel) i, en algunes ocasions, els havia vist pel carrer o en actes públics. En qualsevol cas, llegint-los, em semblava tenir-los a la vora, perquè es comunicaven -parlant o escrivint- amb una elegància senzilla i profunda que avui costa de trobar.

Tots van veure escapçada la vida i una mica l’obra per la guerra, per bé que, des de la distància i enyorant-se, van escriure peces memorables. Només cal recordar, de Pere Quart, les Corrandes d’exili, que recita amb passió ebrenca el nostre amic Emigdi Subirats. De Ferrater, a més del Diccionari de Filosofia, tots els seus llibres dedicats a desentranyar el tipus d’Home i de Món que ja s’anava configurant als anys cinquanta del segle XX, precursors de l’actual Globalització, que ell va viure intensament des dels Estats Units, principal factoria del desgavell que patim.

I les seves Formes de la Vida Catalana, pastat en ple exili, estudi de la caracterologia històrica dels catalans (seny, ironia, continuïtat, etc.), que tant havia de canviar al llarg dels anys fins ara mateix.

La memòria de Ferrater Mora es guarda, des de 1989, a la Universitat de Girona, amb la Càtedra que porta el seu nom i amb l’extensa biblioteca personal que l’acompanya, fruit de l’interès de les autoritats culturals i polítiques gironines (els Nadal, el professor Terricabras, etc.) i, actualment, del director de la Càtedra, Joan Vergés Gifra, editor dels llibres Noms de la Filosofia Catalana i dels Simposis previs dels quals surten aquests volums.

Xavier Garcia
Xavier Garcia
Escriptor
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

6 + 4 =

Últimes notícies