Els polítics i venedors de fum s’aprofiten de la poca memòria de la gent. Es va formar una UTE (Unió Temporal d’Empreses, Unió de Partits) per aconseguir la República Catalana. En aquesta empresa es van ajuntar persones importants com el jutge Santi Vidal o Lluís Llach. Varen sorgir la CUP (candidatura d’unitat popular) i els CDR (Comitè de Defensa de la República, per cert les mateixes sigles que els CDR de Cuba).
Tot aquest moviment sorgeix a la impugnació del PP del nou Estatut català i es va rematar a la portada que li va pegar aquest mateix personatge a Artur Mas l’any 2012.
Ens hem de preguntar el qui és qui en tota aquesta trama. Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) la crea Jordi Pujol i Solei, representa la burgesia catalana i guanya, des de llavors, totes les eleccions catalanes. Mai es va pronunciar com a partit republicà i contrari a la monarquia. Ans al revés, per a Catalunya va negociar fins amb el petit Aznar. Vull fer notar que aquests governs de Pujol varen ser molt positius per als catalans, va fer suprimir el servei militar, va desplegar la nostra policia, va canviar el nom de governadors civils… El seu error, passar de representar a la burgesia catalana (la dreta moderada) a unir-se amb Unió Democràtica de Catalunya, el partit de dreta, nacional catòlica i espanyolista. Així varen passar a dir-se CiU (Convergència i Unió), és a dir burgesia i nacional catolicisme varen formar la primera UTE (unió de conveniència per un fi que va ser governar Catalunya. Unió se’n va aprofitar i Duran i Lleida) va chupar del bote fins a l’altre dia i es va demostrar que Catalunya volia ser governada per la burgesia.
Aquesta UTE ja sabem com va acabar, en el cristià a fora. Però recordem que Convergència era un partit nacionalista, mai va parlar d’independència ni de república, simplement calia mantenir l’stato quo i anar tirant de milles. La Diada de 2012 ho tira tot per terra i a Artur Mas no li queda més remei que dir allò paregut a el del Tirà Ferren VII: Anem per la independència i jo el primer.
El aficionats a la història sabem que España mai ha concedit cap independència sense una guerra, des dels Països Baixos, passant per Filipines i acabant a Amèrica, han hagut de lluitar en armes contra les espanyes que veren sorgir obrint-se pas com per a aconseguir una nació múltiple i cabrejada. Els desgraciats que cridaren “a por ellos oé” estan pagant car el seu odi. Ara volen més diners i la vaca ja no dona més llet.
La UTE formada per ERC i el PDCAT, també ha arribat a la seva fi. No han pogut acabar la gran obra que era la independència de la República Catalana. Ens ho van fer creure, i s’ho varen creure ells, i mireu com ha acabat. Les lleis espanyoles franquistes són ferotges en tots aquells que s’enfronten a la “unidad de la patria”, penseu que Franco, els quatre reis i reines que tenim (a part de princeses) i ara Vox continuen dient allò d’Una Grande y Libre. Als espanyols si no tenen casa, si violen als fills, si hi ha pederastes, no els importa, el que importa és la unidad de España. Pobres desgraciats, ara comencen a rebre ells els cops de la policia.
Així doncs, ERC i PDCAT han de fer cadascun el seu camí i vendre les seves idees.
Els CDR, han de continuar pressionant, sense fer molta malesa.
Les CUP, que facin el que han de fer que cada cop perdran terreny.
I nosaltres, A VOTAR que és el que toca.
