El Departament d’Acció Climàtica ha finalitzat la primera gran obra de la seua Estratègia Delta amb la construcció i reforç de les guardes de les basses del delta de l’Ebre -camins recrescuts que envolten les llacunes del Canal Vell, la Tancada, l’Encanyissada i l’illa de Buda- per a evitar que la crescuda del nivell del mar inunde d’aigua salada les basses i els arrossars propers. Les obres han suposat habilitar dics de 4 metres d’amplada i 1,2 metres per sobre el nivell del mar al llarg de 58 quilòmetres al voltant de les llacunes, amb material procedent de les mateixes basses i desguassos, davant la previsió d’un creixement de 80 centímetres a finals de segle. S’han col·locat cartells indicant on arribaria el mar en este extrem. Amb l’ajuda de bombes alimentades amb energia solar se bombarà aigua dolça cap a l’interior de les basses, per a contrarestar l’entrada d’aigua del mar. La previsió és ara completar en tres anys la construcció de les guardes interiors de la badia dels Alfacs -que començarà al maig- i del Fangar.
Després de poc més d’un any de treballs amb maquinària, Acció Climàtica ha donat finalitzades les actuacions de construcció i recreixement de les guardes. Segons va explicar el director territorial del Departament a les Terres de l’Ebre, Jesús Gómez, s’han intentat aprofitar els camins existents, elevant-los fins a 1,2 metres per sobre del nivell del mar. Els cordons es naturalitzaran amb el creixement de vegetació, que els ajudarà a resistir l’erosió. En els trams on no existia vegetació s’han construït estructures de protecció amb troncs de xiprer. L’actuació ha costat 2,6 milions d’euros.
Amb les guardes circumval·lant les basses connectades al mar, la Generalitat confia poder frenar que l’increment del nivell de l’aigua salada acabe penetrant a l’interior dels arrossars, siga per episodis de baixes pressions o per la futura crescuda prevista del nivell. Al costat de les guardes, s’ha habilitat una estructura de desguassos que ha de permetre evacuar l’aigua salada que es puga filtrar per sota.
De fet, l’aportació d’aigua dolça de qualitat a les basses és un dels grans reptes a curt termini: Acció Climàtica preveu substituir les actuals comportes per bombes alimentades amb panells solars fotovoltaics per a aconseguir-ho. Això suposarà que l’aigua de regadiu dixe d’arribar per gravetat i requerirà bombament per compensar no només la major quantitat d’aigua salada en superfície sinó la que es filtra pel subsol, la que més temen pagesos i pescadors. Així, paral·lelament, s’actuarà amb drenatges per a frenar la salinització.
“Assegurem el conreu de l’arròs i la viabilitat de les activitats al delta de l’Ebre davant les pujades de nivell del mar”, va assegurar Jesús Gómez, director territorial d’Acció Climàtica, que va visitar la finalització de les obres acompanyat del delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó. El responsable d’Acció Climàtica ha recordat que la solució, dins de l’Estratègia Delta desplegada per la Generalitat, ha sigut validada per comunitats de regants i arrossaires. Les guardes tindran també un ús turístic com a vies de pas de bicicletes i vianants.
D’altra banda, al mes de maig és previst que comencen les obres per a construir la guarda de protecció al llarg de la badia dels Alfacs, i que reaprofita un antic projecte encetat i aparcat per l’Estat. La guarda també actuarà com a barrera de contenció davant la pujada del mar i contribuirà a evitar l’entrada d’aigua terra endins i a minimitzar, així, la salinització del delta de l’Ebre. La guarda del Fangar té el seu traçat ja acordat amb ajuntaments, comunitat de regants i veïns, i està pendent d’acceptació per part de la Comissió Bipartida. Les dos guardes de les badies -al Fangar també se’n farà una- han de suposar la protecció total de l’interior del delta de l’Ebre en relació amb la pujada del nivell del mar, i sumaran 26 nous kilòmetres de guarda. També es preveu que estes guardes estiguen adequades a un ús públic, amb l’adequació del sòl i la construcció de ponts per a superar els desguassos i les connexions de les basses amb el mar.
