Fins a 131.754 ebrencs i ebrenques, 4.805 dels quals residents a l’estranger, estan cridats este diumenge a les urnes per a escollir els 18 diputats -d’entre els 135 escons del Parlament- per la circumscripció de Tarragona (Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre), que en total suma prop de 848.000 electors potencials. S’espera que la participació puge en relació al pírric 50,37% del 2021, sense arribar al 78,41% del 2017, un llegat que continua marcant, però menys, l’escenari i els discursos.
Només un partit situa una ebrenca com a cap de cartell per la circumscripció, Mònica Sales per Junts, mentre que Albert Salvadó és el número 2 d’ERC. El PSC, el favorit per guanyar, té a Joaquim Paladella en el número tres amb totes les possibilitats de mantindre l’escó ebrenc que el partit va recuperar el 2021, després de sis anys. És una tendència històrica que els llocs capdavanters de les llistes siguen per al Camp de Tarragona. El veterà periodista Josep Bayerri recorda que el moment de major presència de diputats ebrencs va ser la tercera legislatura (1988), amb set. Les tres legislatures següents van ser sis i l’onzena legislatura (2015), només n’hi va haver tres. L’única formació que sempre ha tingut un diputat o diputada de l’Ebre ha estat CiU, després Junts pel Sí i Junts per Catalunya. “Durant els anys de màxim poder del pujolisme, fins al 2003, Convergència tenia gairebé en cada elecció tres diputats de l’Ebre”, recorda Bayerri.
Ara, en canvi, ERC ha guanyat dos vegades consecutives les eleccions parlamentàries a les Terres de l’Ebre, i entre el 2017 i el 2021 també va arribar als tres diputats per l’Ebre: Alfons Montserrat, Irene Fornós i Lluís Salvadó.
Ciutadans té el tortosí Miquel Albacar en el número dos, però les seues perspectives estan a anys llum dels cinc diputats taronges obtinguts el 2017 per Tarragona. La resta d’ebrencs a les llistes tenen encara menys possibilitats de sortir escollits.
L’escenari postelectoral
Els comicis se disputen després que totes les enquestes donen una victòria prou folgada als socialistes, però també reflectixen una bossa important d’indecisos que tenen a Esquerra entre les seues opcions. ERC ha de mantindre els seus cinc diputats per Tarragona -complicat- per a tindre dos escons per l’Ebre: Maria Jesús Viña és la número 5. Els socialistes haurien de passar de quatre a sis diputats per Tarragona -potser encara més difícil- per a tindre dos diputats ebrencs: la senienca Lídia Ferré ocupa el lloc número sis. Les esperances d’Illa per a fer un gran resultat se concentren a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Junts planteja la cita del 12M com un plebiscit entre Illa i Puigdemont. Per la seua banda, si els republicans són castigats pels electors -després de l’erosió patida per un govern sostingut per només 33 diputats-, perden pes en la batalla a tres bandes i el conflicte latent entre ERC i Junts se manté, el pacte independentista per a formar un futur govern s’anirà fent més i més complicat. Algunes enquestes només el donen com a possible, aritmèticament, si s’hi suma la ultradreta d’Aliança Catalana, amb la qual la resta de partits independentistes ja han dit que no s’hi faran. La incertesa al voltant dels pactes és total i se suposa que s’ha trencat el cordó sanitari dels sobiranistes respecte al PSC, encara que Junts el mantinga oficialment vetat i ERC diga que no s’ha ni plantejat fer Illa president. La realitat és que la formació sembla dividida entre els partidaris d’un pacte amb Junts i els defensors d’un tercer tripartit amb el PSC i els comuns, opció que sí que sembla que té garantida la majoria absoluta a la cambra.
En qualsevol cas, de moment, l’expressió de vetos creuats alimenten la possibilitat que Catalunya entre en un atzucac en què no es descartaria la repetició d’eleccions.
Ebrencs al govern
Si d’un costat les Terres de l’Ebre podrien passar dels sis diputats que han tingut en algun moment de la legislatura -Lluís Salvadó, Maria Jesús Viña, Jordi Jordan, Joaquim Paladella, Mònica Sales i Irene Negre- a només tres, també caldrà veure com evoluciona la quota ebrenca al futur govern.
Des de les primeres eleccions amb la restitució democràtica, l’any 1980, només hi ha hagut tres consellers o conselleres de les Terres de l’Ebre, i tots tres -Marta Cid, Xavier Sabaté i Jordi Ciuraneta- ho van ser fruit d’alguna crisi de govern. Ningú ho ha sigut de sortida. La quota pujaria a quatre si comptabilitzem qui va ser consellera d’Educació entre el 1999 i el 2003, Carme Laura-Gil, nascuda circumstancialment a Benissanet però sense gaire arrelament al territori.
El punt d’inflexió es va produir el 2001, quan amb Artur Mas com a conseller en cap, se va crear la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre. A esta descentralització administrativa, amb directors territorials de cada departament, se va sumar la presència creixent de polítics i gestors en la segona línia de govern a escala nacional: direccions generals i secretaries. Actualment, Anna Chillida és directora general de l’Alumnat; Marta Curto, directora general d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica i Ester Cabanes, directora general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. També destaquen la flixanca Sarai Sarroca com a directora del Servei Meteorològic de Catalunya, i la tortosina Irene Fornós com a directora del 112.
