Una fira és un certamen periòdic en el qual empreses o entitats ofereixen exposicions generalistes en què es mostren productes i serveis de diferents indústries. D’origen medieval, les fires estaven relacionades amb agricultura i ramaderia, principalment.
Tortosa viu la 78ena edició d’ExpoEbre. Fa més de mig segle, era agrícola, ramadera i de maquinària agrícola, i la d’enguany és la multisectorial que se centra en els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030, que es promouran de manera especial a través del Fòrum Econòmic de les Terres de l’Ebre, abordant tecnologia robòtica i intel·ligència artificial, medi ambient i sostenibilitat, entre d’altres àmbits.
El 1944, en plena dictadura, comença la fira moderna i des de 1946 esdevé ExpoEbre, que es celebrava al Parc Teodor González. Serà fins a 2007, quan passa al pavelló firal de Remolins.
L’emblemàtica Barra Tortosina, on les pubilles amb els vestits tradicionals i les gandaies venien entrepans de baldanes i llanguanisses. Enguany hi ha l’espai Taste & Fashion, el complement ideal per a gaudir d’una bona estona amb música en directe, tastar els menjars de les diferents furgoteques o comprar a les paradetes.
L’evolució és lògica, inherent al curs de la història i varien les coses que es mostren a les fires. Per exemple, el parc automobilístic: en 37 anys (de 1985 a 2022, des que hi ha estadístiques de) la població del Baix Ebre ha passat de 62.528 censats (un 24% d’immigrants) a 81.334 habitants, i la ràtio de vehicles per habitant ha evolucionat de 303 a 675.
No és l’única Fira a les Terres de l’Ebre. La Galera celebra la 29ena edició d’Argila, la Fira de la Terrissa. La Sénia viu la 20a edició de la seva Fira Gastronòmica, un cap de setmana dedicat a la tradició i la gastronomia. I Jesús escalfa motors per al proper cap de setmana celebrar la Fira de l’Oli de les Terres de l’Ebre.
Espanya és tota una fira en si mateix. El passat 2 de febrer ja advertia a «Anem tard» dels mals dels quals ara parla el president del govern espanyol, però fa més d’una dècada que són evidents.
El Banco Santander, el Banc Sabadell, el BBVA i Bankinter han guanyat 5.565,9 milions d’euros durant el primer trimestre d’aquest 2024, CaixaBank supera els 1.000 milions, cosa que suposa gairebé un 16% més que el mateix període de l’any passat; una banca a la qual Rajoy li va donar 60.000 procedents dels nostres impostos. Mentre, la pobresa extrema es triplica a Catalunya en 15 anys; segons un informe, ni la feina ni les prestacions socials són garantia de sortir de la marginalitat. Uns 700.000 catalans viuen en risc d’exclusió, una xifra que representa un 8,8% de la població, mentre que el 2008 la proporció era del 3,2%.
Les centrals nuclears de Vandellòs II i Ascó notifiquen un total de 24 successos l’any 2023, i sense que hi hagi simulacres amb participació de la població.
Els cicles de la natura ens porten les pluges de primavera, com toca (que fa un parell d’anys que no ho vivíem). En canvi, hem tingut els registres de calor més elevats de la història. Amb el permís de l’emergència climàtica, els socis de les cooperatives inicien la campanya d’arròs; la inundació dels camps és el tret de sortida de la campanya que enguany té una previsió de sembra al Delta d’unes 19.500 hectàrees, de les 20.500 hectàrees del conjunt de Catalunya (les dues cooperatives arrosseres –Arrossaires del Delta de l’Ebre i Càmara Arrossera del Montsià– aglutinen el 68% del total de l’arròs català).
Al Port de Tarragona s’han celebrat jornades sobre l’aigua, amb el riu Ebre com a tema central, on s’ha plantejat que és fonamental implementar estratègies de gestió sostenible per a protegir el riu.
Diumenge vinent hi ha eleccions, aquests dies sofrim la fira de les campanyes. Estem ben atents a escoltar, enmig del soroll de promeses, i votem en consciència aquelles formacions que han de donar resposta a les necessitats d’una societat que hem de fer lliure, igualitària i fraternal, i poder contribuir al progrés de la Humanitat. Barrem el feixisme, és urgent.
