El programa Generació porno de TV3 treu a la llum la relació que tenen els joves amb el sexe. I és més que alarmant. En una societat amb accés il·limitat a internet, la manca de supervisió per part d’adults, les xarxes socials (que mereixen un capítol a part), les lletres de cançons hipersexualitzades i, per la meua sorpresa, també els videojocs, bombardegen als joves de tal manera que forma part del seu dia a dia. El més greu és que ho normalitzen i, després, traslladen tot allò que veuen i escolten a la seua vida real, creant una relació molt tòxica amb el sexe. Si sumem la vulnerabilitat que ja de per si comporta esta etapa vital, es generen situacions de risc, inseguretats, cedir pel que pensaran si et negues i un llarg etcètera.
Malauradament, el porno està marcant la vida dels adolescents i el més greu és que cada cop els més joves, d’11 i 12 anys, reconeixen que han accedit a continguts sexuals del forma accidental. I la meua pregunta és: realment és tan fàcil accedir al porno? Digueu-me ingènua, però no hi ha res que ho reguli? Més enllà del control parental dels dispositius, no s’ha de confirmar la majoria d’edat? Posar barreres més efectives potser?
Però esta problemàtica va més enllà i posa sobre la taula l’educació sexual que reben els joves. No només a l’escola, no ens enganyem, la comunicació a casa hauria de ser fluida i no un tema tabú o que es passa per sobre, perquè llavors internet és l’opció fàcil.
M’esgarrifo cada cop que salta una notícia de què joves menors violen en grup, agressions sexuals que queden impunes, i la passivitat amb la qual ho fan.
