Probablement, un dels indicadors de la bona salut d’un poble, d’una comunitat, d’un subjecte que es reconeix a si mateix i que s’estima, és mirar els dos extrems de la seva piràmide poblacional i veure com estan, com viuen el seu dia a dia. Fer aquest exercici és imprescindible per poder saber quines són les seues demandes, incerteses, preocupacions i reptes.
Un dels col·lectius més estimats i que més malament ho ha passat aquests últims anys ha estat el de la gent gran. Certament, hem viscut moments molt complicats, hores difícils en què poder estar al seu costat ha estat una odissea i, en moltes ocasions, impossible. Les restriccions derivades d’una pandèmia sense precedents ha fet molt difícil, per moments, poder donar-los vida. Sempre hem dit que segurament els qui més travessia pel desert han fet han estat ells i els jóvens.
Així i tot, ells i elles, segurament, i després d’una trajectòria vital en moltes ocasions marcada per un treball dur i unes vides més que dignes, han tingut encara més difícil el moment viscut. No hem d’oblidar que molts trobàvem espai d’oci al món virtual, en canvi, ells i elles no tenien alternativa, i encara així no van perdre mai el somriure i l’esperança. I sí, el parèntesi ha estat llarg i pesat, però amb la tornada a una normalitat ja molt semblant a la del 2019, han tornat i ho han fet com sempre.
Ho hem pogut viure en les darreres Festes Majors, i també en aquestes festes de Nadal als nostres pobles: han participat i han sigut part activa dels actes, de la festa, del carrer.
Els nostres iaios i iaies són imprescindibles, això és una obvietat, com ho és que cal estar al seu costat i donar-los i prestar-los els serveis que mereixen, i és importantíssim tindre-ho marcat a foc en una societat que cada vegada corre més i té el perill de deixar-se gent pel camí. Ells i elles són imprescindibles per molts motius, però sobretot, i més als pobles menuts, ho són perquè són la baula que enllaça amb la gent jove, la que ens fa millors, la que ens ajuda en aquest viatge constant que vivim els pobles.
Ells i elles, hereus d’un llegat preciós, són els garants del llegat cultural i immaterial del poble que hem de transmetre als més jóvens, els fils conductors d’un camí pel qual contínuament avancem i que, amb la seua complicitat, transitem amb més seguretat.
Són de vital importància, i ara més que mai, les cures, les atencions, les iniciatives per part de l’Administració que segueixin vinculades a cuidar-los, a estimar-los i a escoltar-los. És necessari persistir en l’objectiu de garantir-los una vida com la que mereixen, com la que us mereixeu. Un cop superades les barreres imposades, celebrem haver-nos retrobat com abans, celebrem que els necessitem i que serem més forts en la mesura que tinguem els extrems cuidats, feliços i, sobretot, respectats.
Cuidem la baula, emprenem el 2023 amb elles i ells.
