Gestió emocional

Fa poc llegia que arran la pandèmia han augmentat els casos d’angoixa o estrès. N’hi ha per a això i per a molt més després d’un confinament i d’estar bombardejat constantment per notícies negatives que només parlen de variants de virus, víctimes i onades. Es pot arribar a entendre que en una situació de màxima tensió com aquesta generem por davant un futur desconegut. Però no vull parlar de la covid ni de pandèmies, sinó d’un fet que he pogut veure arran la pandèmia i que ve de molt més lluny. Es tracta de la gestió de les emocions.

Des de ben petits, quan plorem, ens diuen: “Tranquils, no passa res”, “vinga eixugat les llàgrimes que ja ha passat”. Quan estem tristos: “Vinga, què tens? Si no t’ha passat res”, “no n’hi ha per tant”. Si estem enfadats: “Relaxa’t, eh, que jo no t’he fet res”, “mira, ja et passarà”. Respostes que et donen perquè volen ajudar-te, però que fan l’efecte contrari: restar importància a com ens sentim. Llavors, quan som adults i experimentem certes emocions, normalment, negatives, inconscientment les ocultem als altres per no escoltar este tipus de respostes que ens fan sentir incòmodes.

Però esta situació només coneix un camí: normalització i empatia. Normalitzar sentir-nos malament, tristos, enfadats o preocupats i poder verbalitzar-ho sense sentir que es resta importància al que ens passa.

Si no ens ensenyen que totes les emocions són vàlides i que no n’hi ha cap que estigui per sobre de l’altra, creixem amb inseguretats invisibles que, a vegades, d’adults, ens generen angoixa, perquè no podem gestionar el que sentim.

Sara Hernandez
Sara Hernandez
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

39 + = 47

Últimes notícies