‘Glòria’ i oblit

Després de tres mesos de temporal ‘Gloria’ ja ens hem oblidat de les inundacions dels arrossars i de la regressió de la costa que posa en perill els ecosistemes i les collites. La mobilització dels mitjans audiovisuals, premsa, radio i televisions nacionals i internacionals, la gravetat dels efectes devastadors, i l’angoixa i la incertesa pel futur que va produir en la gent del delta, ha quedat en l’oblit com si mai hagués passat res. Fa dos setmanes el Delta va patir un altre temporal de mar, i ja és el quart des del Gloria. La barra del Trabucador es va tornar a trencar i es van perdre les comunicacions amb la península dels Alfacs, en la qual trobem una indústria salinera que dona feina a 60 famílies i que podria desaparèixer si no es prenen mesures. A la platja dels Bascos, Marquesa i Nen Perdut, estan també a punt de perdre els cultius d’arròs costaners, i un dels restaurants més prestigiosos de Delta. I a l’illa de Buda ja han desaparegut més de 700 hectàrees de l’aiguamoll més ben conservat de Catalunya i que, si seguix així, li queden dos anys de vida, ja que, davant un altre eventual ‘Glòria’ s’obrirà una “gola” impossible de tancar i aquesta llacuna costanera d’aigua dolça passarà a ser una albufera o estuari d’aigua salada, en el qual la biodiversitat caurà verticalment i el dany serà irreversible.

Sempre m’he decantat per la idea de salvar el Delta que avui coneixem, i no per un Delta abandonat, desfigurat i empobrit que ens portarà la inacció que alguns proposen. I és que el delta de l’Ebre és l’únic delta del Mediterrani en el qual encara no
s’ha fet res per a evitar les conseqüències del canvi climàtic i, sincerament, crec que l’única solució que tenim per resoldre el problema de la regressió i inundabilitat és posar límits físics a l’avenç de la mar. Per això, amb l’ànim de facilitar la gestió d’aquesta crisi donant una sortida digna, ràpida, eficaç, i sostenible ambientalment i econòmicament, vull apostar pel que crec que pot ser una alternativa vàlida a l’emergència que vivim ara, avalada per prestigioses universitats i enginyers, i aplicada a molts indrets del nostre món de manera reeixida.

Fins ara les opinions sobre què fer al Delta han estat divergents: uns es decantaran a favor de la gestió dels sediments retinguts a les preses, mentre que altres aposten per posar límits a l’avenç de la mar amb barreres físiques com les esculleres. I entremig un ventall d’opinions sense fi. El resultat és que no hi ha cap acord, i la conseqüència és la inacció, en què la situació és d’una emergència ambiental sense precedents. Per tant, cal trobar una solució que agradi a tothom i que sigui eficaç, sostenible i de mínim impacte mediambiental, i viable econòmicament. Però que ningú esperi miracles. El Delta necessita inversions, les inversions que durant dècades han negat les polítiques fetes per les administracions competents. I l’única solució viable per restaurar les platges del Delta a curt termini és portant sediments des dels llocs on sobren als llocs on són necessaris, i això només es pot fer amb una draga potent, potser dos.

El projecte de la draga és d’execució immediata, mentre que la gestió dels sediments retinguts als embassaments és a llarg termini, i no tenim temps per a tanta espera, ja que la situació és d’emergència. La pregunta és: El Delta, oblidat per la política centralista de Barcelona durant dècades, no mereix aquest esforç? ¿No mereix una inversió en la compra o lloguer d’una draga per a defensar els seus valors en matèria ambiental, biodiversitat, cultura, costums, tradicions, activitats, atractius turístics, vistes panoràmiques, per no dir les seues precioses postes de sol? Ara l’administració té la gran oportunitat de fer justícia i posar fi al greuge històric que ha patit el Delta.

Fins ara hem estat “tancant” goles a Buda, restaurant el Trabucador, i protegint els arrossars costaners a la Marquesa amb mínims esforços “a l’espera del següent temporal”, perquè acabi quedant tot igual. Però no es tracta de “resistir com puguem”, es tracta de tornar al Delta les platges que va gaudir fa 10, 20 o 50 anys.

Per finalitzar vull dirigir-me a les administracions competents i responsables de la crisi que pateix el Delta, tant les de l’Estat com les de la Generalitat, perquè es posin a treballar amb fermesa, valentia i rigor, i facilitin l’execució d’aquest projecte tan necessari com urgent, per donar suport actiu a la proposta de restauració de la costa al Delta tan aviat com els sigui possible.

Guillem Borés Saladich
Guillem Borés Saladich
President de la Zona de Reg de la Illa de Buda
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

44 + = 48

Últimes notícies