HomeSocietatGuerra a Europa i tot s’encareix: 2022 amb pujades als carburants, l'energia...

Guerra a Europa i tot s’encareix: 2022 amb pujades als carburants, l’energia i les hipoteques amb una inflació disparada

Amb la pandèmia fora del focus, el 2022 serà recordat per l’inici de la guerra entre Ucraïna i Rússia i per una inflació que es dispara a nivells que no s’havien vist en dècades. Pugen els preus dels carburants i de l’energia, i el BCE apuja tipus d’interès que repercuteix en les quotes de la hipoteca. En l’àmbit polític, l’any acaba amb ERC al Govern de la Generalitat en solitari després de la sortida de Junts, que fa evident la divisió en l’estratègia entre els independentistes. Catalunya entra en sequera. El sistema educatiu es tensiona per vagues de mestres i la batalla jurídica pel 25% de castellà. En la cultura, dues alegries: Rosalía es consolida com a fenomen mundial i el cinema català conquereix la Berlinale amb ‘Alcarràs‘.

21 de gener

Decau el toc de queda a Catalunya. És la primera de les grans restriccions per la covid-19 que s’acaben després de dos anys marcats per la pandèmia. El 28 de gener s’aixequen la majoria de restriccions, com ara les reunions de màxim 10 persones o limitacions d’aforament; al febrer es reobre l’oci nocturn sense passaport covid i s’acaben les quarantenes a les escoles, i el març els positius ja no estan obligats a aïllar-se si no tenen símptomes. Les mascaretes també passen a ser història a l’abril, amb l’excepció del transport públic i els centres mèdics.

21 de gener

Foto: Arxiu

El TSJC declara ferma la sentència que obliga a impartir a les escoles catalanes el 25% de les classes en castellà. Al maig, ordena al conseller Josep Gonzàlez-Cambray que en 15 dies dicti les instruccions i estableixi els controls per fer complir la sentència, però a finals d’aquest mes el Govern aprova un decret que estableix la “inaplicació” de percentatges de llengües en l’ensenyament i que situa en l’executiu la responsabilitat legal dels projectes lingüístics dels centres. En paral·lel, el Parlament aprova una reforma de la Llei de Política Lingüística no exempta de polèmica després que Junts se n’arribés a desmarcar. La nova normativa fa que el TSJC admeti al juliol que no pot executar la sentència i porta la nova regulació al Tribunal Constitucional.

11 de febrer

Foto: Arxiu

El Govern anuncia l’avançament de l’inici del curs escolar 2022-2023, que comença al setembre una setmana abans del que és habitual a primària. L’anunci és el detonant d’un seguit de vagues convocades pels sindicats per demanar la reversió de les retallades. El conflicte es desencalla l’1 de setembre, quan els sindicats aixequen aturades programades per al nou curs després que Educació accepti reduir una hora lectiva l’horari dels docents a partir de l’1 de gener.

16 de febrer

Foto: Arxiu

‘Alcarràs’, de Carla Simón, fa història i s’imposa a la Berlinale amb l’Os d’Or. El premi fa entrar el film a l’Olimp cinematogràfic, ja que és la primera pel·lícula de l’Estat que s’endú el reconeixement més important del festival berlinès en quatre dècades. Aquest premi és l’inici de l’èxit de la pel·lícula a les sales. Després de quedar-se a les portes d’aconseguir el guardó a millor film als Premis Europeus de Cinema, el film de Carla Simón cau de la cursa pels Oscars i no competirà en la categoria de millor pel·lícula internacional.

24 de febrer

Foto: Arxiu

Rússia inicia la guerra contra Ucraïna. Putin inicia el que anomena una “operació militar especial” dies després de reconèixer la independència a Donetsk i Lugansk. Els països occidentals condemnen la invasió, tanquen files amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i imposen sancions a l’economia russa. La invasió, però, fa trontollar l’economia europea, amb un augment de la inflació i constatant la dependència amb Rússia a nivell energètic. La guerra provoca una greu crisi de refugiats a Europa, amb milions d’ucraïnesos sortint del país. A Catalunya, diverses ciutats organitzen dispositius de recepció de refugiats, com el que s’obre a Fira de Barcelona, i la societat civil també es mobilitza per acollir ucraïnesos.

1 d’abril

Foto: Arxiu

Entra en vigor el descompte de 20 cèntims per litre de carburant. La mesura l’aprova el govern espanyol per fer front a l’elevat preu de la benzina i el gasoil, que arriba a superar els 2 euros el litre. El descompte es prorroga fins al 31 de desembre, però el govern espanyol planteja eliminar-lo de forma generalitzada i només mantenir-la per als sectors més afectats a partir de l’1 de gener. El preu de la gasolina provoca protestes dels transportistes, que reclamen solucions per no treballar amb pèrdues.

2 d’abril

Foto: Arxiu

Alberto Núñez Feijóo relleva Pablo Casado com a líder del PP. El relleu es produeix en un congrés avançat després d’una lluita interna dins del partit que acaba amb la dimissió de Casado com a president del partit. El partit salta pels aires arran d’un suposat espionatge de la direcció de Génova a la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, per un presumpte cas de corrupció amb unes comissions del germà d’Ayuso per uns contractes amb la Comunitat de Madrid.

18 d’abril

Foto: Arxiu

Una investigació del grup d’experts en ciberseguretat Citizen Lab revela que 65 polítics i membres de la societat civil catalana han estat objectiu d’espionatge a través del programa israelià Pegasus. Entre els espiats, els darrers presidents de la Generalitat, Pere Aragonès, Quim Torra, Artur Mas i l’entorn de Carles Puigdemont. El cas, que agafa el nom de ‘Catalangate’, destapa també intervencions en comunicacions de polítics espanyols, inclòs Pedro Sánchez. El govern espanyol acaba destituint Paz Esteban com a directora del CNI. Al Parlament europeu, un comitè que investiga l’ús de Pegasus apunta, en un informe preliminar, al govern espanyol com a responsable de l’espionatge a l’independentisme.

19 de maig

Foto: Arxiu

Joan Carles de Borbó aterra a Vigo per passar uns dies a casa d’un amic a Sanxenxo. És la primera vegada i, de moment, única, que visita Espanya des que va fugir-ne dos anys enrere. La visita, que provoca propostes, es produeix després que el 2 de març la fiscalia del Tribunal Suprem arxivés dues investigacions que tenia obertes contra ell pel cobrament de 100 milions de dòlars com a suposada comissió per l’adjudicació a empreses espanyoles del tren d’alta velocitat a la Meca i pel pagament de despeses familiars per part d’un empresari mexicà i una fundació suïssa. Abans de tornar a Abu Dabi, el rei emèrit dina al Palau de la Zarzuela amb el seu fill, el rei Felip VI, i part de la família reial.

26 de maig

El Congrés aprova la Llei de l’audiovisual sense els vots d’ERC. Malgrat que va votar favorablement en comissió i que van donar suport als pressupostos estatals del 2022 a canvi d’un pacte per aquesta llei, els republicans canvien de posició arran del ‘Catalangate’ i després que el PSOE modifiqués el text de la mà del PP i Cs per obrir el ventall de les productores que es consideren ‘independents’ per encabir-li les que treballen per als grans grups mediàtics. Aquest pacte fa que Podem s’abstingui. Per ERC, això afavoreix el “duopoli” audiovisual i perjudica les productes independents catalanes. La llei fixa percentatges a les plataformes per a la producció, el doblatge i substitució en català.

14 de juny

Espanya i Portugal pacten ‘l’excepció ibèrica’, que permet establir un topall del preu del gas de 48 euros MW/h de mitjana, per fer front a l’augment del preu de l’energia. A començaments de març, el preu de la llum arriba a xifres de rècord, amb 544,98 euros per MW/h, amb una punta de 700 euros entre vuit i nou del vespre. També en l’àmbit energètic, el govern francès descarta al setembre la construcció del Midcat i setmanes més tard es concreta la construcció d’un corredor d’hidrogen verd entre Barcelona i Marsella, que primer s’anomena BarMar i posteriorment H2Med.

14 de juny

Foto: Arxiu

L’AP-7 protagonitza grans retencions com a conseqüència de l’aixecament dels peatges. Per mitigar-les, es posen en marxa diverses mesures, com ara un carril addicional nou en sentit nord entre Sant Celoni i Parets del Vallès, o restriccions al pas de camions en moments puntuals, com el pont de Sant Joan o els caps de setmana del juliol. Al novembre s’intensifiquen les mesures, amb trams de velocitat variable de 100 km/h o menys al tram paral·lel a la B-30, la rebaixa del màxim de velocitat a 100 km/h entre Calafat i l’Ampolla, la instal·lació d’un radar per tram entre Altafulla i Constantí, o la creació d’un vial reservat a incorporacions i sortides a la ronda de Girona.

15 de juny

Foto: Arxiu

Es declara un incendi a Artesa de Segre (Noguera) que acaba cremant 2.700 hectàrees. L’onada de calor de mitjans de juny aviva diversos focs simultanis a Catalunya, com ara a Castellar de la Ribera i Corbera d’Ebre, que posa els Bombers en una situació de molta tensió. L’altre gran incendi de l’any es declara el 17 de juliol al Pont de Vilomara (Bages), que acaba afectant 1.750 hectàrees. El foc arriba a cremar algunes cases d’urbanitzacions pròximes.

21 de juliol

El Banc Central Europeu (BCE) apuja els tipus d’interès per primer cop en onze anys per intentar controlar una inflació desbocada arreu d’Europa. L’organisme monetari ha fet fins a quatre pujades de tipus aquest any, fins a situar-los en el 2,5%. Un efecte directe d’aquesta decisió ha estat una pujada sobtada de l’Euribor, el principal indicador de referència per al càlcul de les hipoteques, que després d’anys en negatiu ha experimentat pujades rècord que han encarit les quotes.

28 de juliol

Foto: Arxiu

La Mesa del Parlament suspèn Laura Borràs com a presidenta dos dies després que el TSJC li obri judici oral per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). PSC, ERC i la CUP voten a favor de suspendre-la i Borràs els acusa d’actuar com a “jutges hipòcrites”. La fiscalia demana 6 anys de presó per a Borràs. L’inici del judici està fixat per al 10 de febrer. A principis d’any, Borràs també se situa al centre de la polèmica per la pèrdua de l’escó per part del diputat de la CUP Pau Juvillà. Borràs no admet la delegació del vot de Juvillà perquè no estava ni convocat al ple i el Parlament no el considera diputat, i desencadena una nova batalla entre independentistes sobre com s’actua davant de la desobediència.

12 d’agost

Foto: Arxiu

L’IPC a Catalunya se situa en el 10,3% al juliol, supera per primera vegada la barrera dels dos dígits i marca un màxim des que es tenen registres per comunitats autònomes. És el punt màxim d’una evolució de preus ascendent que va començar amb la crisi de subministraments i es va accelerar amb l’esclat de la guerra d’Ucraïna. En els primers mesos de l’any, l’increment es deu sobretot al preu dels carburants i l’electricitat, que es moderen a finals d’any. Per contra, es disparen els preus dels aliments. La pujada de l’IPC es traduirà en un increment del 8,5% de les pensions el 2023.

1 de setembre

Entra en vigor la gratuïtat del transport públic per als viatgers recurrents a Rodalies i Mitja Distància, una mesura que s’estendrà tot el 2023 per descarbonitzar la mobilitat. També s’apliquen rebaixes en els títols integrats de l’ATM. Pocs dies després de la gratuïtat, el sistema ferroviari col·lapsa per una avaria general d’Adif i deixa Catalunya sense trens durant hores. En l’alta velocitat, es culmina la liberalització del transport de viatgers amb l’entrada d’Iryo i les obres de la Sagrera avancen.

7 d’octubre

Foto: Arxiu

La militància de Junts decideix marxar del Govern en una consulta interna. La crisi entre els dos socis de l’executiu català esclata a finals de setembre al debat de política general, quan JxCat obre la porta a una qüestió de confiança al president. Aragonès destitueix el vicepresident Jordi Puigneró per pèrdua de confiança i Junts acaba convocant la militància per decidir si surt de l’executiu. ERC assumeix el Govern en solitari i l’11 d’octubre prenen possessió els nous consellers, entre els quals perfils independents com Joaquim Nadal, Gemma Ubasart i Carles Campuzano.

7 d’octubre

Entra en vigor la llei del ‘només sí és sí’, que estableix una nova definició del consentiment sexual i elimina la distinció entre abús i agressió sexual. Un més després, alguns jutjats comencen a reduir penes a agressors sexuals en aplicació de la llei. A Catalunya, la primera sentència en aquesta direcció la imposa l’Audiència de Girona, que condemna a 2 anys i mig de presó un acusat d’agredir sexualment una dona a Blanes. Aquesta situació enfronta la ministra Irene Montero amb la judicatura. La Fiscalia General de l’Estat rebutja la rebaixa de penes si també es poden imposar amb la nova llei. En canvi, el Suprem diu que és “obligatori” revisar condemnes després de la llei. PSOE i Podem esmenen la llei per intentar influir en el marge d’interpretació per part dels jutges.

25 d’octubre

Seat rep prop de la meitat dels ajuts del PERTE del cotxe elèctric, amb 397 milions d’euros. La companyia confirma, amb aquests ajuts, la instal·lació de la fàbrica de bateries a Sagunt i l’electrificació de la planta de Martorell. Per la seva banda, el hub de descarbonització que opta a reindustrialitzar la planta de Nissan a la Zona Franca. D-Hub, és el tercer amb més recursos, amb un total de 107,8 milions. Tot i això, la taula de reindustrialització de Nissan encara té pendent la decisió final sobre l’adjudicació dels terrenys.

1 de novembre

Foto: Arxiu

Els Castellers de Vilafranca fan història i es converteixen en la primera colla castellera en carregar el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals. Cap altra colla havia intentat mai aquest espadat en una diada.

10 de novembre

Foto: Arxiu

Pedro Sánchez anuncia un acord amb ERC per a una reforma del codi penal que deroga el delicte de sedició i el reemplaça pel de desordres públics agreujats. El Senat aprova definitivament la reforma el 22 de desembre, i s’hi inclou una modificació del delicte de malversació per establir penes d’entre 1 i 4 anys quan no hi hagi ànim de lucre. Aquest pacte s’emmarca en l’acord de la taula de diàleg del 27 de juliol per avançar cap a la “desjudicialització”.

18 de novembre

Els Grammy Llatins entronitzen Rosalía amb ‘Motomami’ com a millor àlbum de l’any. Es converteix en la primera artista femenina a guanyar dues vegades el millor disc de l’any. La cantant catalana publica ‘Motomami’ al març i protagonitza una gira mundial que passa pel Palau Sant Jordi al juliol i la consolida com a artista internacional.

22 de novembre

Foto: Arxiu

El Govern declara l’alerta per sequera als àmbits Ter-Llobregat i Darnius-Boadella, tot i que garanteix l’aigua de boca. Les restriccions afecten a usos agrícoles, industrials i recreatius a més de 500 municipis de 27 comarques, i que agrupen 6,7 milions d’habitants. Prèviament, l’alerta per sequera ja s’havia declarat en altres zones de Catalunya. Els embassaments de les conques internes tanquen l’any al 32% de la seva capacitat, i els de la conca de l’Ebre, al 39%.

23 de novembre

Foto: Arxiu

El TSJC absolt els membres independentistes de la Mesa del Parlament de Roger Torrent, que havien estat jutjats per desobeir el Tribunal Constitucional i seguir tramitant propostes de resolució sobre l’autodeterminació i contra la monarquia la tardor del 2019. Mentrestant, el Tribunal Suprem ordena repetir el judici contra la Mesa del Parlament del 2017 per tramitar resolucions relacionades amb l’1-O. Al juliol, l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel compareix voluntàriament i per sorpresa al Suprem. També segueixen la seva batalla judicial Carles Puigdemont, Antoni Comín i Clara Ponsatí per la seva immunitat com a eurodiputats, així com Natàlia Garriga, Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Meritxell Serret per l’1-O. En paral·lel, el Suprem canvia de criteri i admet els recursos contra els indults als condemnats per l’alt tribunal espanyol.

Foto: Arxiu

24 de novembre

El Congrés dels Diputats aprova els tercers pressupostos de Pedro Sánchez amb una àmplia majoria, després d’arribar a acords amb ERC, el PNB, Bildu i el PDeCAT. A Catalunya, el Govern arriba al desembre a un acord amb En Comú Podem per als pressupostos del 2023, però continua negociant amb PSC i Junts per aconseguir una majoria.

9 de desembre

Foto: Arxiu

Quatre detinguts per suposats suborns de Qatar per influir en les decisions de l’Eurocambra. Entre els detinguts pel ‘Qatargate’, la vicepresidenta del Parlament europeu Eva Kaili, que acaba sent destituïda dies després, la seva parella, i l’exeurodiputat italià Pier Antonio Panzeri. La policia belga requisa als seus domicilis gairebé 1,5 milions d’euros.

19 de desembre

A instàncies del PP, el Tribunal Constitucional (TC) suspèn la tramitació de la reforma judicial inclosa en la reforma del Codi Penal aprovada al Congrés dels Diputats. Això provoca un xoc entre els poders legislatiu i judicial. Aquesta reforma modificava l’elecció dels membres del TC. Amb la suspensió, que també s’estén al Senat, s’evita un canvi en el sistema d’elecció dels magistrats del mateix TC que, de retruc, suposaria una nova majoria progressista a l’alt tribunal. El 9 d’octubre, Carlos Lesmes anuncia la seva dimissió com a president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem davant del bloqueig en la renovació de l’òrgan, que té el mandat caducat des de fa quatre anys.

23 de desembre

Foto: Arxiu

Joan Manuel Serrat s’acomiada dels escenaris amb tres concerts al Palau Sant Jordi. Tanca així la gira ‘El vicio de cantar. 1965-2022’, que comença a finals d’abril a Nova York i que passa per l’Amèrica Llatina -des de Mèxic fins a Argentina- i recorre tot Espanya. El cantautor posa així el punt i final a una trajectòria de sis dècades dalt de l’escenari que l’han consolidat com a referent de música popular.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

7 + 2 =

Últimes notícies