La temporada de cria d’ocells a les Salines de la Trinitat al delta de l’Ebre, ha començat de manera molt positiva. Ja es comencen a veure cries de flamencs de l’única colònia existent a Catalunya, han començat les postes de la gavina corsa i actualment s’han començat a establir els xatracs bec-llarg, que és la colònia més nombrosa de la península Ibèrica i també ho està fent el xatrac comú.
Cal recordar que Infosa, empresa que gestiona les Salines de la Trinitat, ha invertit recentment 350.000 € en la restauració dels dics on crien habitualment moltes aus i que havien sigut malmesos pels últims temporals a la zona.
La inversió feta ha estat finançada per l’empresa Infosa i amb una subvenció de 60.000 € del Parc Natural del Delta de l’Ebre a més de comptar amb el suport i vigilància del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.
Moltes de les espècies que crien al delta de l’Ebre, algunes en perill d’extinció, han ubicat les seves colònies de cria justament dins de les 1.000 hectàrees que ocupen les Salines de la Trinitat, gestionades per Infosa. Ho fan damunt dels dics de separació de les diferents llacunes, ja que si ho fessin a les zones naturals sense gestió, s’inundarien reiteradament degut a les tempestes i a la pujada del nivell del mar provocada pel canvi climàtic.
Per un altre costat, també s’han restaurat altres zones de cria d’ocells, com els camesllargues, becs d’alena, currocs, xatracs menuts, ànecs blancs, corriols cama-negres, garses de mar i un llarg etcètera.
Moltes d’aquestes espècies són menys conegudes pel públic però de gran importància en temes de conservació.
Una de les novetats d’aquest any, ha estat la presència durant els mesos d’hivern i principis de primavera d’un exemplar mascle d’àliga pescadora, una espècie habitual en el seu trajecte de migració cap a l’Àfrica, però que no cria a Catalunya des dels anys setanta. Aquest exemplar ha establert un niu i l’ha protegit durant mesos, tot i que no ha arribat a establir contacte amb cap exemplar femella, i, per tant, no s’ha arribat a produir la reproducció, fet que hagués estat una notícia històrica.
Actualment, hi ha poques parelles d’àligues pescadores que criïn a la península Ibèrica, la majoria a les Illes Balears, tot i que hi ha algunes a Andalusia i molt poques a Canàries. En els darrers anys s’han començat a establir exemplars sols a altres indrets, i el fet que un exemplar hagi fet un intent a les Salines, podria ser una possibilitat pel futur d’aquesta espècie del llibre roig i en perill d’extinció com a reproductor.
