HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catHan arribat les orenetes

Han arribat les orenetes

“Us imagineu que el telenotícies obrís amb l’arribada de les orenetes?”. Fa uns dies llegia aquesta frase en un vídeo on apareixia un còmic català, que reivindicava aquesta possibilitat. La idea, més que gràcia, em va fer pensar.

Quan era petit detectava amb facilitat les primeres orenetes que arribaven al poble. La meva iaia materna vivia en una casa amb un balcó llarguíssim, i moltes buscaven fer-hi niu. Les veïnes d’aquell carrer —eren, sobretot, dones— parlaven sovint de com espantar-les. Tothom sabia que si una oreneta feia niu al teu balcó, el teu balcó era automàticament condemnat a embrutar-se cada dia. Jo sortia sovint al balcó de la meva iaia a veure si alguna oreneta havia tingut sort. Si era així, me n’alegrava profundament -però en veu baixa-, perquè llavors podia gaudir d’una rutina que, en aquell moment, em semblava fascinant: l’oroneta adulta anava i venia del niu, portant cada cop una mica de menjar per a les cries, a qui empapussava mil·limètricament. Les cries xisclaven, les adultes també. Tot el poble quedava inundat per aquella banda sonora. Aquella banda sonora continua sent la meua preferida.

Malauradament, no m’imagino que el telenotícies obri algun dia amb l’arribada de les orenetes. Em dona la sensació, de fet, que les orenetes ens importen cada cop menys.
Es necessita certa quietud per observar les orenetes. La quietud no abunda en els temps que vivim: fins i tot els infants, envoltats de pantalles, la perden prematurament. Es necessita senzillesa per observar les orenetes. La senzillesa té ara un significat pejoratiu, relegada per una abundància buida que ens apropa a la frustració. Es necessita, sobretot, algú que t’ensenyi a observar les orenetes. El coneixement popular -tan vinculat als pobles i a les seues gents— és avui profundament maltractat per una societat de ciutats artificials.

No eren orenetes, sinó pardals comuns, els que corrien per terra dimecres a la tarda a Barcelona. Quan això passa, vol dir que plourà. Efectivament, plovia minuts després. No sé si és un mètode científic. Era una de les maneres que tenia mon iaio, pagès, per anticipar la pluja.

Francesc Millan
Francesc Millan
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

23 + = 24

Últimes notícies