La història i la cultura d’una ciutat o d’un país són elements essencials per configurar la seva identitat. Conservar, mantenir, conèixer, explicar i promocionar la nostra cultura i història reforça la nostra identitat, i ens fa una millor societat. És per aquest motiu que des del 2007 vam tenir molt clar que volíem treballar amb un projecte global per explicar als nostres conciutadans, i a tots els que ens visiten, la nostra cultura i història, la que al llarg de més de dos mil anys ha anat configurant la identitat de la Tortosa actual. Tinc la certesa que en teníem molta i molt rica, però ni la coneixem ni l’expliquem prou.
Així, al llarg dels darrers quinze anys hem realitzat a la ciutat tot un seguit d’actuacions amb aquesta finalitat, i amb aquest article, i de forma sintètica voldria fer una repàs d’algunes d’elles, no totes.
El Museu de Tortosa malgrat que es va crear al 1900, portava dècades tancat i en condicions precàries. Recuperar el Museu era una prioritat, i per aquest motiu, durant el primer mandat, decidírem ubicar-lo a l’antic Escorxador modernista, que vam restaurar sota la direcció de l’arquitecte tortosí Ramon Valls. Finalment, al setembre del 2012, vam recuperar i reobrir el museu amb una exposició permanent en què s’explica la història de Tortosa i el seu territori, des de la prehistòria fins al segle XX. També, el vam dotar d’una sala de reserva on conservar dignament totes les peces no exposades, d’una sala polivalent i d’una programació estable d’exposicions temporals.
El segle XVI va ser un època gloriosa per a la ciutat, i així ho recrea anualment la festa del renaixement, però també es feia necessari disposar d’un espai permanent dedicat a explicar aquesta època a Tortosa, més enllà dels magnífics edificis dels Reials Col·legis i l’església Sant Domènec. En aquest espai, vam crear a l’any 2008 el Centre d’Interpretació del Renaixement, on tenim un recull del elements culturals i patrimonials tortosins d’aquesta època. Recentment aquest espai ha estat renovat amb nous elements i ha incorporat una magnífica recreació audiovisual en 3D de la Tortosa renaixentista.
L’antiga llotja gòtica del segle XIV, des que es va traslladar al parc municipal Teodor Gonzalez al 1932, no havia tingut cap ús específic. A la vegada, un element bàsic de la nostra cultura popular, com són els vuit gegants de la ciutat, les cucaferes i la resta d’elements del seguici festiu de la ciutat, no tenien cap lloc on conservar-se ni exhibir-se.
Així, al 2010, vam impulsar que la llotja medieval, amb un projecte de l’artista tortosí Joan Iniesta, es convertís també en la Casa dels Gegants, on aquests, les cucaferes (la tercera, recuperada i restaurada al 2017), els més de vint nanos, el bou, l’àliga, els cavallets i resta de seguici tenen unes millors condicions de conservació, i on poden ser visitats durant tot l’any.
Una situació semblant al seguici, tenien els passos de Setmana Santa. En aquest cas, la situació era més greu, ja que durant les últimes dècades aquestes obres d’art havien estat en diferents indrets, amb condicions poc òptimes, en ocasions, desmuntades i sense cap possibilitat de visitar-les. L’any 2009 vam acordar amb el bisbat la cessió de l’antiga església de Sant Antoni, totalment esfondrada, per construir-hi el Centre d’interpretació de la Setmana Santa. Vull deixar constància de la determinació del bisbe Xavier Salinas al respecte. Després de més d’un any d’obres, sota la direcció de l’arquitecte tortosí Tomàs Homedes, l’any 2011 vam inaugurar, el que tothom coincideix a definir com el millor centre d’interpretació de la Setmana Santa de tot Catalunya, on els passos, veritables obres d’art, de Soriano Montagut, Enric Monjo, Carles Riba, Claudi Rius i Àngel Acosta, tenen un espai òptim per a la seva conservació, i, a més, gràcies a l’agrupació de Confraries de Setmana Santa, són visitables tot l’any.
Els quilòmetres de muralles, de diferents èpoques són un dels nostres elements patrimonials importants. En aquest àmbit han estat diferents les actuacions, des de la aprovació del Pla director de les muralles al 2017 fins a l’acord d’adquisició del castell de Tenasses al 2014. De les primeres actuacions al respecte, al 2009, hi ha el fet de dissenyar el passeig de les Fortificacions i fer l’Àrea d’interpretació de les Avançades de Sant Joan, que ens permeten visitar una part de les muralles. També en aquesta línia de treball vam realitzar la rehabilitació de la Torre del Célió i tota la muralla de Remolins fins a les Avançades, i el fet de fer-ho visitable posteriorment des del Jardins del Príncep, al 2015. En aquest any, al mateix recinte, vam restaurar el Brollador de l’Esperança, element clau de l’antic balneari del Porcar
La Guerra Civil va destruir una part important de la ciutat i va deixar una petjada terrible. Als efectes de recordar el que va suposar, especialment els terribles bombardejos de 1938, l’any 2015 vam recuperar i museïtzar un dels vint refugis antiaeris de què va disposar la ciutat, amb un projecte de Toni Balada i Antoni Royo. El Refugi antiaeri de darrere de l’antic cinema Fèmina, amb els 120 metres actuals, és el més gran que es conserva a la ciutat i ara també és visitable.
L’edifici de la catedral mereix un article a part, però la inauguració al desembre del 2007 de l’exposició permanent a l’antiga canònica i la restauració de l’arxiu de la catedral al maig 2012 no es poden obviar en aquest sintètic repàs. Tanmateix, una de les actuacions més rellevants respecte de la nostra història i patrimoni és l’espai sota la nova plaça de la catedral, resultat de les excavacions arqueològiques realitzades sota la direcció de l’arqueòleg tortosí Jordi Diloli, després de l’enderrocament de les cases del davant. L’Espai Cota 0, construït sota la direcció de l´arquitecte tortosí Josep Camps, i amb projecte interpretatiu de Toni Balada, és un lloc espectacular que complementa perfectament el Museu de Tortosa. Cota 0, inaugurat aquesta darrera setmana, museïtza les restes localitzades en aquest indret, que van des de la Dertosa romana del segle I, l’etapa visigòtica, la Turtuxa àrab, fins a la Tortosa renaixentista del segle XVI.
Totes aquestes actuacions no són actuacions puntuals aïllades, formen part d’un projecte de ciutat, un projecte global en què estem treballant des del 2007. Un dels eixos d’aquest projecte és que tots coneguem la història i la cultura de Tortosa, que reforcem la nostra identitat, que l’estimen, que ens en sentim orgullosos i que així ho expliquem als nostres conciutadans, als visitants i als turistes.
Fa quinze anys, quan els turistes venien a Tortosa, tot just podien visitar la Catedral, els jardins del Príncep i el castell de la Suda amb el seu actual ús com a Parador. Avui tenen a l’abast tots aquest indrets, que expliquen molt millor la nostra història i la nostra cultura, i que a la vegada s’han convertit en actius turístics de primer ordre per la ciutat i per al conjunt de les Terres de l’Ebre. Encara queda feina per fer, però hem de conèixer i valorar tota la feina feta, durant els tres últims lustres.
Amb aquest article també vull deixar constància del meu agraïment a tots els que han fet possible aquestes intervencions. En primer lloc, als tècnics, alguns ja esmentats, i especialment, a Paco Peralta, Felip Carles i Laura Ismael, que com a tècnics municipals han estat al darrere d’aquestes actuacions, també, als treballadors municipals de les diferents àrees, sense ells no hauria estat possible. Aquest agraïment el faig extensiu a tots els col·laboradors externs, les empreses que han executat les obres, així com a la resta d’administracions que hi han col·laborat. També, una agraïment especial a Meritxell Roigé, que, primer como a regidora d’urbanisme, i després com a alcaldessa, ha compartit i liderat aquest projecte, igual que tots els regidors i regidores de govern durant aquests darrers quinze anys, i, si em permeten, una menció a Domingo Tomàs, que sempre hi és. Però, sobretot, una agraïment a totes les tortosines i tortosins que amb la seva confiança, comprensió i col·laboració, al llarg dels darrers quinze anys, han fet possible aquestes actuacions envers la nostra història i la nostra cultura, en definitiva, la nostra identitat.
