De les petites històries personals n’és feta la Història amb majúscules. Tot i que el discurs històric no s’atura en la privadesa dels individus sense vida pública ni corona, les seues històries de vida, com es diu ara, són les que il·lustren millor i fan més entenedor el discurs general que ens arriba a través dels llibres convencionals d’història. Relats de vida o microhistòries, com també s’anomenen ara, que expliquen millor que cap assaig sociològic els patiments, les temors, les penúries… també les alegries, però malauradament són els episodis més dramàtics els que marquen a foc les persones i els territoris i tenen una incidència determinant en el seu desenvolupament humà i socioeconòmic.
Al voltant del 80è aniversari de la Batalla de l’Ebre, han agafat projecció en els darrers temps este tipus d’històries de vida. Estos dies en tenim alguns bons exemples, amb ponències singulars incloses en el programa del Congrés Internacional sobre la Batalla de l’Ebre, com les que giren al voltant d’aspectes com la situació sanitària i les evacuacions de ferits en la batalla, o el context social dels pobles condemnats a conviure durant mesos amb el front de guerra de la batalla. Els retrats de Francesc Boix, exposats al Museu de l’Ebre, parlen i diuen molt més que mil paraules. D’altra banda, un documental amb veus de supervivents dels bombardejos sobre Tortosa, dels periodistes Andreu Caralt i Oriol Gràcia, posa també l’accent en els relats i les vivències personals.
Sense ànim de comparar dos episodis quant a dramatisme, la commemoració de l’1 d’octubre també ha fet aflorar relats i sentiments personals sobre un dia inqüestionablement històric, siga quina siga la resolució del conflicte polític entre Catalunya i Espanya. La veu dels ferits per les càrregues policials més violentes, la dels col·laboradors en l’organització i en definitiva la de la gent que va sostenir el referèndum davant de la prohibició i posterior repressió estatal, formarà algun dia part del recull de relats personals il·lustratius d’una causa major. Instem des d’esta publicació que el periodisme, també i sobretot el periodisme local, aporte diàriament o amb la periodicitat del curt termini, relats i vivències que donaran perspectiva històrica a llarg termini.
