Aquest passat 17 de juny un grup de persones m’ha confiat la presidència de l’Associació Amics i Amigues d’Ilercavònia i, salvant segles de distància, avui me sento com Fernando de Magallanes: iniciant un trajecte incert, una descoberta alimentada per la convicció i la intuïció. I com detecto, el dia després, un canvi de rumb vital-professional, faig una cosa que tenia pendent de fa mesos, acomiadar-me del meu estimat Setmanari l’Ebre (si el nou editor, Marc Just, del Grup Segre, i el director, Óscar Meseguer, tenen a bé publicar-me aquest últim article).
Presidir l’associació és posar-se al timó d’un barco que navegarà, terra endins, per set rius que dibuixen espais alterats per muntanyes, barrancs i lligallos. Un espai amb 120 jaciments ibèrics i 114 municipis contemporanis on viuen més de 300.000 persones que han estat segles comunicant-se en tortosí, sobre el qual només he escrit —un cop—, en un article per encàrrec per al setmanari El Temps (sobre l’impacte que tenia Canal 9), ja fa molts anys.
Escriure notícies, per a mi, no és transcriure una roda de premsa o adaptar una nota de premsa. A cada notícia es fa territori. I com a prova i exemple, ressenyar el que ha succeït els últims 40 anys a les Terres de l’Ebre. Passarà el mateix amb Ilercavònia? Sincerament, no ho crec, o almenys jo no ho veuré. Però sí que els recomano que entren al nou portal web Ilercavonia.info i naveguen, i així m’estalvio moltes explicacions i pèrdua de caràcters en aquest article.
Pel que fa al meu comiat, opto per guardar-me per a mi el que penso i algun dia explicaré amb més pausa, sobretot el que ha suposat la singladura d’una criatura irrepetible denominada setmanari l’ebre. És com passar un dol, i ho deixo aquí. I com que les transformacions no arriben soles, també deixo el Grup EbreMedia en bones mans. Jo no em jubilo encara però la meua dona sí i vull acompanyar-la tant com puga (que “Ja va sent hora!”, com deia l’eslògan de Planers Independents l’any 1989).
Junts —invito tothom a disfrutar-ho— començarem a explorar culturalment una ruta per Ilercavònia que, d’octubre a desembre, ens portarà a les vuit capitals de comarca: Albocàsser (Alt Maestrat, el 23 d’octubre); Vinaròs (Baix Maestrat, 30 d’octubre); Morella (els Ports, 6 de novembre); Vall-de-roures (Matarranya, 12 de novembre); Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre, 21 de novembre); Gandesa (Terra Alta, 27 de novembre), Amposta (Montsià, 5 de desembre) i Tortosa (Baix Ebre, 11 de desembre).
L’objectiu és crear una xarxa Prèmium de 1.500 ilercavons i ilercavones, a partir dels quals, i com a societat civil, crear estructura (si és possible, una Fundació). Per a remar a favor de revertir molts dèficits propis de les perifèries (infraestructures i tal…), i al mateix temps aprofitar i posar en valor el gran potencial que a nivell mundial suposa ser la vèrtebra de l’Eix Mediterrani, la vèrtebra d’un gran dinosaure que pot reviure. Recorden vostès haver trobat closques de catxerulos a l’Aluet o de dàtils de Vinaròs als Ports o al Matarranya? És una història real que encara no té relat i algú l’ha d’escriure.
Només vull afegir agraïments: a la tripulació voluntària que també ha pujat al barco de la descoberta que encetem, al centenar llarg de jurats que s’han implicat, i especialment als referents de la sala de comandament del viatge, Francesc Puig, Àlex Farnós i Sònia Tomàs. Confio que, amb el bagatge i la il·lusió que hi posarem tots (som vint persones a la Junta Directiva i el Consell Assessor; i ja a punt d’arribar als 60 socis), els pròxims dos anys incorporem moltes persones, entitats i empreses, perquè aquest nou espai territorial se situe on li correspon per població, cultura, economia i contemporaneïtat.
