HomeHistòriaMemòria DemocràticaHomenatge als més de 200 ebrencs morts o afusellats a la presó...

Homenatge als més de 200 ebrencs morts o afusellats a la presó de Pilats

L’emoció va marcar dissabte passat el primer homenatge a les víctimes republicanes ebrenques afusellades o mortes a l’antiga presó de Pilats de Tarragona durant el franquisme. Familiars d’una cinquantena de pobles de les Terres de l’Ebre les han recordat al cementiri municipal de Tarragona i per a alguns, ha sigut el primer cop que han visitat l’espai on hi ha les restes dels seus parents. És el cas de M. Carme Franch, d’Amposta, qui es va emocionar en explicar que ha aconseguit saber on és el seu iaio i omplir un buit familiar. “No se’n parlava, no sabíem més que el fet que al meu avi el van afusellar. Mai vam saber per què, ni què havia fet… el meu pare sempre deia que havia sabut per amics que l’havien afusellat sense que tingués delictes de sang. Llegint llibres hem sabut que va pertànyer al Comitè Revolucionari d’Amposta i a un sindicat”, va indicar, amb paraules recollides per l’Agència Catalana de Notícies. Tots els assassinats o morts per malaltia van ser represaliats per les seues vinculacions amb el bàndol republicà o amb el món sindicalista.

El número d’ebrencs que van morir i van ser executats en presons franquistes entre el 1938 i el 1948 s’enfila fins a les 350 persones, segons detalla el director dels serveis territorials de Justícia a l’Ebre, Lluís Montull, que matisa que és una dada aproximada -en poden haver-hi més-, fruit d’una tesi de recerca de l’historiador de la URV Xavier Tolosana, que de fet va exercir de guia de la visita dels familiars de les víctimes a les tres fosses comunes dignificades que es troben al cementiri tarragoní.

Foto: Cedida

Després de generacions marcades pel silenci individual però també col·lectiu, els descendents -alguns pertanyents a la quarta o cinquena generació de les víctimes- han volgut trencar esta dinàmica. Així ho expressava el veí de Sant Jaume d’Enveja Vicent Casanova Úbeda, net de Josep Úbeda Badia, qui va evitar que la revolta d’esquerres i anarquista -en resposta a l’aixecament feixista- fes neteja entre la gent de dretes del poble, però un cop acabada la guerra, no li va servir de res. “El van empresonar i jutjar. El meu iaio va demanar molts avals a la gent del poble que havia salvat: va demanar un informe, però no li van fer mai i el van afusellar. Ell va salvar els de dretes i a ell no el van voler salvar, suposo que per no donar-li les gràcies després tota la vida”, va rememorar.

La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, que va presidir l’acte i va afirmar que el país devia un homenatge així a les víctimes de les Terres de l’Ebre, va posar l’accent en el llegat democràtic i republicà: “Com a país, decidim recordar la lluita antifranquista no com un exercici de nostàlgia, sinó com una eina per reforçar la qualitat democràtica i fomentar la cultura de la pau i dels drets humans”.

L’acte, explica Montull, formava part d’una sèrie d’homenatges que van començar a l’abril al cementiri de Vinaròs, on hi ha 36 víctimes més de les Terres de l’Ebre que descansen en una fossa. “Les tropes franquistes, quan van ocupar algunes localitats com Alcanar o Ulldecona l’abril del 38, ja van començar la repressió”, que es concretava en judicis sumaríssims o consells de guerra en el partit judicial més proper, Vinaròs.

La implicació dels ajuntaments

L’acte de Tarragona es va tancar amb una ofrena amb clavells, dipositats pels familiars mateixos, davant el grup escultòric Dignitat, ubicat on hi ha la fossa comuna més gran amb restes de persones represaliades. Alhora, se van llegir un per un els 233 noms dels ebrencs i ebrenques d’una cinquantena de municipis de les Terres de l’Ebre que es té constància que van morir a Tarragona durant el franquisme.

La llista és en gran mesura el fruit del treball de Tolosana, però al darrere de l’acte de dissabte hi ha hagut el compromís dels ajuntaments per a localitzar descendents dels represaliats a partir de les llistes facilitades pel Memorial Democràtic. El criteri ha sigut sobretot el de veïnatge. És a dir, hi ha noms de persones originàries de fora de les Terres de l’Ebre, però que hi residien en el moment de ser empresonats. Se va aconseguir mobilitzar prop de 90 famílies, amb un total de més de 120 persones, i els mateixos ajuntaments, de diferents colors polítics, també van ser presents. “L’acte va ser impressionant i molt emotiu”, destaca Montull, que afegix que ha sigut molt important la implicació dels ajuntaments perquè “la reparació és més efectiva quan té lloc dins de la comunitat”. Montull destaca “la persistència del trauma i de l’estigma a través de generacions, la potencialitat cívica dels actes de reparació i la capacitat especial de les Terres de l’Ebre per a mobilitzar-se col·lectivament”.

Les fosses de Tarragona no figuren -en part per motius tècnics- en el Pla d’obertura de fosses per a retornar les restes als seus familiars inscrits al Banc d’ADN del Memorial Democràtic, però els responsables del Departament de Justícia en el Govern en funcions coincidixen en la necessitat de continuar fent justícia, aprofundint en el Pla de fosses i fent polítiques de memòria efectives.

Els alcaldes màrtirs

Entre els represaliats hi figuren tres alcaldes de les Terres de l’Ebre afusellats pel franquisme: Josep Rodríguez (Tortosa, Vicent Soro (Gandesa) i Daniel Mayor (Xerta). L’altre alcalde màrtir ebrenc és Agustí Ventura (l’Aldea). El net de Josep Rodríguez, que té el mateix nom i primer cognom que el seu iaio i que forma part de la comissió sectorial de Memòria d’ERC i de l’Associació de Víctimes de la Repressió a Franquista Tarragona, que ha dignificat les fosses, no va faltar a la cita. “Vaig poder conèixer familiars d’altres víctimes que fins fa poc no sabien on eren les restes, entre les quals gent de Tortosa mateix. Amb el nou govern municipal s’ha fet un pas més en este sentit”. En la llista de represaliats hi ha els noms dels tres tortosins que van ser afusellats el mateix dia que l’alcalde, un 8 d’agost del 1939: Primitivo Sabater, Joaquim Cid i Jacint Arbona. “Alguns noms ja els havia apuntat Josep Subirats Piñana”, reconeix Josep Rodríguez. El seu iaio té un carrer dedicat a Tortosa, al grup el Temple, i l’any passat se va instal·lar una placa a la façana de la casa on vivia, a la plaça Sant Jaume de Remolins. També té atorgada a títol pòstum la medalla Pugna Propatria Dertosa. Rodríguez, el net, és una de les persones que va declarar com a testimoni en la querella argentina contra els crims del franquisme, oberta per la jutgessa Maria Romilda Servini.

També és a la llista d’ebrencs executats a Pilats el tenor Pedro Peralta Lacueva, veí d’Ulldecona, utilitzat pel règim per a cantar sarsueles en una cerimònia en honor del Sagrat Cor de Jesús -segons explica un retall de diari que guarda la seua família- pocs dies abans de ser executat fredament.

L’experiència a Pilats de Josep Subirats Piñana

Un dels referents de l’esquerra tortosina del segle passat, el periodista, economista i polític Josep Subirats Piñana, que va arribar a ser senador, redactor de l’Estatut de Sau i membre del Tribunal de Comptes de la Comissió Europea, va estar empresonat a Pilats entre 1939 i 1947, i relata en el seu llibre Pilatos 1939-1941 (Pablo Iglesias 1993) el que van haver de passar els presos. “A la sala 1 de Pilats no era fred al cos allò que sentíem; era el cor el que teníem gelat aquell mes de gener. La nostra era l’única sala de condemnats a mort. Els afusellaments ja no eren massius, però el grinyol de la porta a la nit era el mateix, així com el ‘tothom dempeus’, el terror d’escoltar el nostre en la lectura de noms i l’angoixa infinita”. També explica que les penes de mort s’executaven tres o quatre mesos després del consell de guerra. “Per tant, els dos primers mesos no hi havia risc d’afusellament. Era després quan començava el perill”, rememorava Subirats Piñana.

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

37 + = 41

Últimes notícies