Hòmens, indigneu-vos!

Una societat que aspire a ser madura, coherent, equilibrada, justa… sana, no pot admetre determinades coses. Cada agressió o abús sexual, cada maltractament i cada falta de respecte a una dona pel fet de ser dona, a més d’atemptar contra una persona (una persona!) ens afeblix com a societat, ens impedix créixer i avançar, taca la dignitat col·lectiva. Ens emmalaltix.

La rèplica davant situacions tan injustes i discriminatòries no pot vindre només del món femení. Els hòmens hauríem de ser també part interessada a acabar amb comportaments i actituds que no tenen cap justificació possible, vinguen de qui vinguen. Hauríem d’indignar-nos i de tindre, tots, una resposta decidida i enèrgica davant de qualsevol situació que implique violència, més gran o més menuda. Però tampoc hauríem de ser gens condescendents, i també hauríem d’indignar-nos, davant de situacions de desconsideració, principalment quan, per qui les protagonitza i pels focus que hi ha posats, són un mal exemple, deseduquen i apunten en sentit contrari de cap on caldria anar.

Quan escric este article acaba de produir-se l’enèsima i l’enèsima més una desconsideracions públiques cap a col·lectius de dones, unes desconsideracions viscudes diumenge passat al matí durant la celebració a Mèrida de la final de la Supercopa d’Espanya de futbol femení. Una, l’enèsima, ha passat una mica desapercebuda, però no per això resulta menys llastimosa: el president del Futbol Club Barcelona no va acudir al partit; va preferir quedar-se a Barcelona i assistir a la tarda al partit de Lliga que l’equip de futbol masculí disputava amb el Getafe CF, un dels molts partits de Lliga que hi ha al llarg de la temporada, abans que acompanyar i donar suport en una final l’equip de futbol que darrerament més honors i satisfaccions està oferint al club. L’altra, l’enèsima més una, es va produir al final del partit: en una escena penosa, gairebé surrealista, cap mandatari es va dignar fer un lliurament personalitzat de medalles a les jugadores del Barça i de la Real Sociedad, que van haver de recollir-se-les elles mateixes com si passessen per un autoservei de restaurant de carretera. Diuen des de la Real Federación Española de Fútbol que la llotja de l’estadi on es va celebrar la final no reunia les característiques perquè les jugadores d’ambdós equips hi anessen accedint per a recollir les medalles individuals.

Excuses de mal pagador! Que potser s’haguessen escaldat, els jerarques, de baixar a la gespa? El menyspreu resulta escandalós. I no sé si resulta més escandalós el fet en si mateix o l’intent de voler justificar-lo amb tota classe de pretextos. Un greuge indignant, i més si es compara amb la fastuositat dels cerimonials realitzats només uns dies abans en el marc de la final homònima, però de futbol masculí, jugada a Riad, que com tothom sap és una ciutat que té molta relació amb el futbol espanyol, vull dir amb els interessos econòmics, narcisistes i megalòmans d’alguns factòtums del futbol espanyol.

Després (i abans) tant els uns com els altres no paren d’omplir-se la boca dient que volen dignificar l’esport femení i, més concretament, el futbol, i donar-li la rellevància que es mereix. Paraules que s’emporta el vent, que no es creuen ni ells mateixos. I el pitjor és el missatge que transmeten amb les seus actes.

Hòmens, no s’hi val a mirar cap a un altre cantó, no s’hi val a ser “corporativistes”, no s’hi val a fer brometa de segons quines coses. Hòmens, indigneu-vos davant de qualsevol forma d’agressió o abús sexual i de maltractament. I indigneu-vos, també, davant de qualsevol desconsideració a qualsevol dona! Indignem-nos, rebel·lem-nos i actuem en conseqüència!

Marius Pont Fandos
Marius Pont Fandos
Psicòleg, filòleg i historiador
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

27 + = 33

Últimes notícies