Festa grossa, tota la setmana passada, per celebrar els quaranta anys de la inauguració del Casal de Colònies Els Olivers, a Horta de Sant Joan, dirigida fa uns anys per la família de Jordi Benavent, després de la mort dels seus pares, Rossend Benavent (artesà de la fusta), de Flix, i Conxita Alabern (bona cuinera i administradora), de Barcelona, els fundadors del projecte a començaments dels anys 80, quan, tornant de la capital, s’instal·laren a la Terra Alta i iniciaren, amb la construcció d’aquest enorme casalot, la projecció del turisme juvenil i familiar, cultural, esportiu i natural, en aquest indret privilegiat del sud de la Terra Alta, davant mateix de la serralada del Port, presidida per les Roques de Benet.
Centenars de persones, veïns del poble i vinguts d’arreu, van assistir a l’esdeveniment festiu, amb sopars, músiques, exposicions i, sobretot, amb els records que suscitaren tants anys de relació personal i professional, perquè Els Olivers va ser aixecat amb la participació local de fusters, electricistes, paletes i tota mena de tècnics en l’art de fer cases, així com amb la voluntat del municipi de dinamitzar l’economia del poble, al moment que el turisme d’interior començava a agafar volada, tenint en compte la permanent i persistent crisi agrària, que tantes explotacions familiars tancà, obligant a l’emigració rural.
Pels Olivers hi han passat centenars —milers— de nois i noies, arribats de les ciutats i capitals de tot Catalunya i d’enllà, que han conviscut en comunitat, aprenent i gaudint de la naturalesa, tal com Picasso va fer a principis del segle XX, tot reconeixent que “Tot el que sé ho he après a Horta”, com es pot veure en la mostra de fotografies, fetes per ell mateix, al Centre que porta el seu nom.
Sens dubte, Els Olivers han contribuït al comerç i cultura de proximitat, lluny, per tant, de les grans plataformes de distribució dedicades al gran consum, que es beneficien, a causa de les elevades comandes, de preus de compra més ajustats, en perjudici sempre del petit productor, reduït sovint a la pura subsistència i, normalment, a la desaparició.
Els Olivers, igualment, amb tot el tràfec de gent que hi ha passat —colònies infantils i juvenils, famílies, amb els esdeveniments diversos que s’hi han celebrat— han estat un fogar de concerts (recordo els dels cantants Josep Igual, escriptor de Benicarló, i del poeta de Balaguer, Miquel-Àngel Tena), de presentacions de llibres (sense anar més lluny, algun dels meus), de trobades de gent amb consciència social i política, en defensa comarcal, en els camps de la salut, l’educació, l’agricultura i l’ecologia; i, en fi, representació d’obres teatrals, de tallers d’artesania, de dibuix i pintura, de gastronomia local, etc.
Tot plegat una Escola Integral, com en els temps de la tradició pedagògica republicana, per a formar infants i joves en la feina ben feta i el compromís públic, i per a reformar tots aquells adults que havien quedat seduïts i atrapats en la voràgine de la vida urbana excessiva.
Ara, novament, Horta i tota la comarca, per imposicions com sempre arribades dels grans centres de poder, es veu enfrontada a combatre l’augment de més potència eòlica i solar que la molta que ja té, a haver de suportar el traçat de més línies elèctriques de Molt Alta Tensió (MAT) i, a la comarca veïna, la Ribera d’Ebre (sacrificada, també, en tants conceptes), la Gigafactoria d’Intel·ligència Artificial, aquest Centre de Processament de
Dades que els caurà a sobre, a Móra la Nova, si tots aquests pobles no es rebel·len contra tanta ignomínia. Jordi Benavent, i molts, ho tenen clar: Diguem No. El cant de Raimon, més viu que mai.
