Esta setmana ha fet un any que vaig començar a treballar a Imagina Ràdio, i en estos dotze mesos he après moltes coses. Què és un romanent de tresoreria, què fa el Consorci d’Aigües, què són els fons de transició nuclear… He passat per temes de tota classe, alguns dels quals no m’havia plantejat mai que hauria d’entendre. Inclús he passat unes eleccions amb tot el que ser la cap d’informatius comporta. Però si alguna cosa m’ha quedat clara, és que treballar en un mitjà local requereix predisposició, ganes i molta proactivitat.
Al llarg d’este any, he constatat que la informació no és només dades i titulars, sinó que sempre hi ha algú a qui el tema li toca de prop. Informar vol dir parlar amb persones i, per això, és essencial explicar bé les coses, de forma clara i senzilla. I aquí entra una de les lliçons més importants que he après, que com em va dir el meu pare un dia, “preguntar és de savis” i a vegades, sí que cal fer aquella pregunta!
També he descobert que, per molt que diguem dels polítics, són persones. Amb alguns ens veiem tant, que ja ens podem considerar gairebé companys de feina. I… és que al final, la feina no només depèn del que fas, sinó de l’entorn i de la gent amb qui treballes. I per això, crec que és fonamental cuidar els companys, tant els de la meva ràdio com els periodistes d’altres mitjans, i tothom amb qui interactuem cada dia. Fer la feina amb alegria sempre fa que tot sigui més fàcil, i més si tens un bon “jefe” que t’ho facilita, com és el meu cas. En definitiva, la Laura de 10 anys desitjava treballar a la ràdio i alegrar el dia a la gent, i avui, amb 27, puc dir que este somni s’ha fet realitat.
