HomeEconomiaInfosa confirma tenir suport institucional per la connexió marítima amb el port...

Infosa confirma tenir suport institucional per la connexió marítima amb el port de la Ràpita

Infosa, l’empresa que gestiona les Salines de la Trinitat, ha informat a través d’un comunicat oficial, que compten amb suport institucional generalitzat per la continuïtat de l’activitat i la connexió marítima amb el port de la Ràpita.

Durant estes darreres setmanes, Infosa, ha programat una sèrie de visites de representants de les administracions, amb l’objectiu d’aprofitar la salinada per a explicar-los tot el procés de producció, transformació i expedició de la sal, i les seues conseqüències ambientals i socioeconòmiques. Les visites institucionals també han servit per a comentar amb els representants les conseqüències dels temporals i la preservació dels valors ambientals de les salines, i els detalls de projectes de futur com l’expedició marítima de la sal.

Entre les personalitats que han visitat les salines, s’hi troben Lluís Solé, alcalde de Deltebre, Josep Caparrós, alcalde de la Ràpita i Adam Tomàs, que ho va fer en la seua doble qualitat d’alcalde d’Amposta i director territorial d’Empresa i Treball a les Terres de l’Ebre, acompanyant el secretari general d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat de Catalunya, Albert Castellanos.

El dia 1 de setembre passat també ho va fer el delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó acompanyat pel director dels Serveis Territorials d’Agricultura a les Terres de l’Ebre, Jesús Gómez.

En este sentit, i segons Infosa, han rebut tot el suport per part dels representants municipals, tant a la conservació de l’activitat salinera, com a la posada en marxa del projecte de connexió marítima de les salines amb el port de la Ràpita.

Segons Lluís Solé, alcalde de Deltebre va referir-se a les salines i l’activitat salinera, com, “una activitat social i publica a banda de comercial, i la producció de sal dóna un punt de valor a la fauna pròpia del Delta de l’Ebre. Sense anar més lluny, el flamenc, un dels símbols del nostre delta, adquireix este color rosat a causa de l’artèmia que es cria a la sal. Són les salines marines més importants de Catalunya i amb un percentatge molt alt d’exportació de la seua producció, permetent-nos posicionar el sector primari del delta a escala internacional”. Quant al projecte marítim, Solé va explicar que, “no és normal que les salines estiguen tan condicionades pels temporals i els trencaments de la barra del Trabucador. Les salines han de tenir una sortida digna per a la seua producció. La proposta del moll per treure la sal a través de la mar, no és només necessària, si no imprescindible i ha de tenir el suport institucional i socioeconòmic i polític del territori”.

 

 

Per la seua part, Josep Caparrós, alcalde de la Ràpita va explicar que, “les salines de la Trinitat són probablement una de les activitats més singulars que tenim a la Ràpita, al Delta de l’Ebre i al territori. Té diferents impactes positius en l’àmbit econòmic i també mediambiental, ja que en les bases on es genera l’activitat salinera, també es genera activitat mediambiental amb tota la cadena d’alimentació de la fauna i la flora del territori. En benefici de tots, hem de vetllar per la continuïtat d’esta activitat”. Quant al projecte marítim, Caparrós va explicar que, “el projecte de connexió marítima és un dels més importants per a procurar la conservació d’esta activitat econòmica i comercial, però també mediambiental i ens permetrà tornar als orígens. Les salines, ja fa molts anys, tenien una sortida marítima i es creaven sinergies amb el port rapitenc. Ara hem de fer esforços entre tots perquè respectant tots els aspectes mediambientals, poder aconseguir aquesta transferència marítima que permeta mantenir l’activitat a les salines però també diversificar i augmentar l’activitat empresarial al port de la Ràpita”.

En este sentit, Adam Tomàs, alcalde d’Amposta i director territorial d’Empresa i Treball, afegia que, “si s’acaba construint el moll, la notícia serà molt positiva. Hi ha una activitat molt potent de cultiu de sal, que és una de les empreses més importants que hi ha al Montsià i que treballa molt la internacionalització i és un fet que si vols tenir aquesta repercussió, has de poder complir amb els compromisos. El fet que en els darrers anys la barra del Trabucador es vaja trencant cada vegada més, fa que disminuïsca la capacitat de donar sortida a la producció, tal com va passar l’any passat amb el Glòria. Este projecte possibilitarà que es puga treure la sal a través de la mar com reivindica l’empresa des de fa molts anys, i això no vol dir que no s’haja de seguir actuant al Trabucador, però almenys l’empresa tindrà una alternativa. Penseu que estem parlant d’una zona molt sensible i això fa que aquest moll haja de tenir unes característiques molt determinades. Este filtre ja l’ha passat, i respon a totes les demandes que ha fet Medi Ambient”.

El primer a visitar les salines, però, va ser el passat dia 1 de setembre, el delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó acompanyat pel director dels Serveis Territorials d’Agricultura a les Terres de l’Ebre, Jesús Gómez. El delegat del Govern Albert Salvadó va explicar que, “hem tingut oportunitat de posar en comú els diferents reptes i les amenaces que tenim per donar continuïtat a l’activitat. Pel territori i pel delta de l’Ebre és imprescindible la continuïtat de les salines, en primer lloc com a activitat socioeconòmica en si mateixa, però també com a activitat que fins ara ha sabut posar en valor els actius mediambientals i donar continuïtat a un ecosistema que de no estar les salines hagués tingut una evolució diferent”. Salvador va afegir que, “pensem que cal disposar d’una alternativa que ens permeta blindar l’accés a les salines i la Punta de la Banya davant del canvi climàtic i estem treballant amb les salines per poder disposar d’un projecte alternatiu que puga ser amable i per tant compatible amb l’entorn natural, però que a l’hora puga garantir la continuïtat de l’activitat industrial”.

Per la seua part, Joan Sucarrats, gerent d’Infosa, explica que, “tenim clar que no podem seguir depenent de la barra del Trabucador per poder expedir la nostra mercaderia i hem pogut explicar-los de primera mà en què consisteix el projecte, com està dissenyat i per la part institucional la resposta ha estat molt positiva. Este projecte és essencial per nosaltres i estem agraïts pel suport institucional que estem rebent en els darrers dies”.

En els pròxims dies també està prevista la visita de l’alcalde de Sant Jaume d’Enveja, Joan Castor Gonell.

 

El projecte de connexió per via marítima

Segons Infosa el projecte de connexió per via marítima entre les Salines de la Trinitat i la Ràpita ja compta amb el vistiplau de la Generalitat de Catalunya. L’estudi i l’avaluació d’impacte ambiental ja té el llum verd per part de l’administració catalana i ara serà Costes de l’Estat qui enviarà el projecte al Ministerio para la Transición Ecologica y el Reto Demografico, amb l’objectiu d’aconseguir l’informe ambiental favorable i el vistiplau definitiu.

El projecte contempla la recuperació de la connexió tradicional via marítima que ja va haver-hi entre les salines i la Ràpita, mitjançant la construcció d’un nou pantalà i un embarcador fins on s’aconsegueix una profunditat de 4 metres, que permeta transportar a partir d’este punt els camions a través d’una embarcació de poc calat específica per a navegar en aigües poc profundes.

Esta connexió permetria no dependre de la barra del Trabucador, l’única connexió que existeix actualment entre les salines i la península, la qual, per la seua extrema fragilitat, cada vegada es trenca amb més freqüència per l’efecte del canvi climàtic.

Perquè els camions que transporten la sal puguen circular, la mateixa empresa, seguint les recomanacions de la Delegació Provincial de Costes a Tarragona i basant-se a la vegada en estudis i informes científics de la Universitat Politècnica de Catalunya, aporta sorres per a poder comunicar-se amb la península. Malgrat que els terrenys són públics i que la seua conservació correspon a l’Estat, INFOSA s’ha gastat ja més d’1,4 milions de € en moviment de sorres, mobilitzant més de 500.000 m³ (l’equivalent a 148 piscines olímpiques).

A més de deixar aïllades les salines posant en risc la seguretat dels treballadors, el trencament de la barra de sorra posa en perill les poblacions de nacres, les batees de musclos i el mateix port de la Ràpita.

La posada en marxa d’esta connexió suposaria un transport més ecològic, disminuint, segons dades de l’Agència Europea de Medi Ambient, les emissions d’uns 30.000 kg CO₂/any, la qual cosa és equivalent al CO₂ que emeten 25 cotxes a Catalunya a l’any o l’equivalent a recórrer la distància entre Barcelona i Tarragona 2.966 vegades.

Es mantindria l’antic pantalà declarat Bé d’interès Local, i se’n construiria un de nou amb un tracte més minuciós i quirúrgic dels hàbitats protegits i les espècies de fauna i flora, donat que l’espai es tracta d’una zona que compta amb el grau màxim de protecció del Parc Natural del Delta de l’Ebre.

Les primeres versions del projecte s’han anat millorant, tenint en compte les observacions de diverses entitats de la Generalitat (IRTA, Agència Catalana de l’Aigua, Parc Natural del Delta de l’Ebre, etc.). S’ha augmentat el Pla de Vigilància Ambiental i s’ha modificat el traçat, reduint al màxim l’ocupació del fons marí i assegurant la permeabilitat del pantalà.

El projecte contempla l’abalisament de les zones amb presència de nacres de cara a la navegació i si fos necessari, es traslladarien els exemplars en risc, tot i que el nou pantalà està dissenyat per a no afectar els corrents i evitar danyar la vegetació submarina, com la Cymodocea Nodosa. També se salvaguarden les batees de musclos, tant les del port de la Ràpita com les de l’extrem de l’antic pantalà.

Segons Infosa el projecte de connexió per via marítima entre les Salines de la Trinitat i la Ràpita ja compta amb el vistiplau de la Generalitat de Catalunya. L’estudi i l’avaluació d’impacte ambiental ja té el llum verd per part de l’administració catalana i ara serà Costes de l’Estat qui enviarà el projecte al Ministerio para la Transición Ecologica y el Reto Demografico, amb l’objectiu d’aconseguir l’informe ambiental favorable i el vistiplau definitiu.

El projecte contempla la recuperació de la connexió tradicional via marítima que ja va haver-hi entre les salines i la Ràpita, mitjançant la construcció d’un nou pantalà i un embarcador fins on s’aconsegueix una profunditat de 4 metres, que permeta transportar a partir d’este punt els camions a través d’una embarcació de poc calat específica per a navegar en aigües poc profundes.

Esta connexió permetria no dependre de la barra del Trabucador, l’única connexió que existeix actualment entre les salines i la península, la qual, per la seua extrema fragilitat, cada vegada es trenca amb més freqüència per l’efecte del canvi climàtic.

Perquè els camions que transporten la sal puguen circular, la mateixa empresa, seguint les recomanacions de la Delegació Provincial de Costes a Tarragona i basant-se a la vegada en estudis i informes científics de la Universitat Politècnica de Catalunya, aporta sorres per a poder comunicar-se amb la península. Malgrat que els terrenys són públics i que la seua conservació correspon a l’Estat, INFOSA s’ha gastat ja més d’1,4 milions de € en moviment de sorres, mobilitzant més de 500.000 m³ (l’equivalent a 148 piscines olímpiques). A més de deixar aïllades les salines posant en risc la seguretat dels treballadors, el trencament de la barra de sorra posa en perill les poblacions de nacres, les batees de musclos i el mateix port de la Ràpita.

La posada en marxa d’esta connexió suposaria un transport més ecològic, disminuint, segons dades de l’Agència Europea de Medi Ambient, les emissions d’uns 30.000 kg CO₂/any, la qual cosa és equivalent al CO₂ que emeten 25 cotxes a Catalunya a l’any o l’equivalent a recórrer la distància entre Barcelona i Tarragona 2.966 vegades.

Es mantindria l’antic pantalà declarat Bé d’interès Local, i se’n construiria un de nou amb un tracte més minuciós i quirúrgic dels hàbitats protegits i les espècies de fauna i flora, donat que l’espai es tracta d’una zona que compta amb el grau màxim de protecció del Parc Natural del Delta de l’Ebre.

Les primeres versions del projecte s’han anat millorant, tenint en compte les observacions de diverses entitats de la Generalitat (IRTA, Agència Catalana de l’Aigua, Parc Natural del Delta de l’Ebre, etc.). S’ha augmentat el Pla de Vigilància Ambiental i s’ha modificat el traçat, reduint al màxim l’ocupació del fons marí i assegurant la permeabilitat del pantalà.

El projecte contempla l’abalisament de les zones amb presència de nacres de cara a la navegació i si fos necessari, es traslladarien els exemplars en risc, tot i que el nou pantalà està dissenyat per a no afectar els corrents i evitar danyar la vegetació submarina, com la Cymodocea Nodosa. També se salvaguarden les batees de musclos, tant les del port de la Ràpita com les de l’extrem de l’antic pantalà.

Salines de la Trinitat, importants pel medi ambient

A les salines es troben unes 156 espècies diferents d’aus de les més de 600 existents a Europa, amb presència d’algunes en perill d’extinció com les cames llargues, el corriol camanegre, la garsa de mar, el bec d’alena o l’ànec blanc entre altres.

Les Salines de la Trinitat es troben en plena ruta migratòria de l’oest del Mediterrani. Cada any milions d’aus es detenen a les Salines de la Trinitat just abans de creuar cap al Sàhara. Les masses d’aigua salada creen un hàbitat estable i permanent que proporciona aliment i refugi durant tot l’any. Gràcies a les diferents concentracions de sal, cada llacuna té unes condicions de vida diferents i, amb això, diferents tipus d’espècies. Per estar situades en una península amb prou feines, connectada per terra, es produeix un efecte illa, fent que no hi haja depredadors terrestres ni amenaces per a les aus.

Tots aquests factors fan que a les salines es trobe el 100% de la població reproductora del flamenc a Catalunya, sent la 2a colònia estable d’Espanya, així com colònies d’importància mundial de gavina corsa i capblanca, xatrac becllarg i comú i gràcies a l’activitat salinera es manté per una banda, els refugis de la major part de població mundial del fartet i la nacra, tots dos en perill d’extinció, i un dels punts de reproducció de la tortuga babaua.

 

Redaccio
Periodistes
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

51 + = 57

Últimes notícies