On vivim, hi ha qui pot violar sense que ningú pugui actuar sense possibilitats de reparar la injustícia i aplicar-li la pena corresponent. La llei, per tant, malgrat ser un pilar de la democràcia i el fonament entre el bé i el mal, no pot actuar -o no vol- per la inviolabilitat que el protegeix. El poble no ho entén però la inoperància beneficia uns i perjudica altres. Podia ser justificable en temps passats, però inacceptable en els que vivim, on els governants s’omplen la boca parlant de la democràcia que gaudim. I a Espanya, país de diferents llengües i nacionalitats, segons la Constitució, la inviolabilitat impera, hi ha queixes i perjudicats, i els jutges de les altes magistratures, actuen per la intangibilitat que els empara, sense tenir en compte el rigor i la equanimitat que el càrrec els imposa. Tenim exemples segons la meva opinió que exposaré a continuació.
El rei és inviolable. El VAR dels àrbitres de futbol de la lliga Santander son inviolables. I els jutges de tribunals suprems i constitucionals -no tots- actuen com si ho fossin, ja que molts cops estan per sobre del bé i del mal. I és que les persones i els magistrats de la més alta instància també són humans i perceptibles a poder equivocar-se; però no és acceptable reincidir en els errors per raons ideològiques. A vegades la rectitud que hauria de justificar la inviolabilitat no existeix i és això el que fa mal, no solament als perjudicats directes de la manifesta equivocació. En temps no gaire llunyans, els errors es podien discutir, però no arribaven més lluny. I no penso en l’edat mitjana quan “el rey era ley” i podia fer el que desitgés sense que ningú pogués contradir-lo. Avui, sigui el rei, el VAR o els alts tribunals escudant-se amb els diners, la ideologia, la força o el poder poden perjudicar uns i beneficiar uns altres. Ara, però, gaudim de possibilitats diferents del passat; disposem de mitjans de comunicació ràpids i precisos que poden ensenyar la realitat de forma immediata i demostrar els errors. I també existeix la manipulació servint-se dels mateixos mitjans. És tot plegat un embolic que continua perjudicant uns per beneficiar altres, emparant-se o aplicant lleis fetes a mida. Al final, la veritat emergeix per les comunicacions i la força de la gent.
El rei Joan Carles, com feren els antecessors, pot beneficiar-se del seu càrrec sense impunitat. Li podien transferir diners a paradisos fiscals per no pagar impostos o perquè la il·legalitat l’obliga a amagar-los, i poder-los transferir a una de les seves amants, en quantitats milionàries. O tenim l’exemple del VAR dels àrbitres de futbol; s’equivoquen arbitrant un partit i un altre i un tercer, però sempre a favor del mateix. I aquest favor altera la classificació de la resta d’equips. Uns hauran de baixar de categoria, altres no podran disputar la Copa d’Europa o no podran ser campions. Els que perden es sentiran emprenyats per haver-los robat la victòria de l’equip que defensen. I fins i tot el mateix president de la Federació de Futbol ho reconeix, però com que el benefici afavoreix els seus colors, en el fons ja li va bé. El beneficiat constarà com a campió amb tots els honors i li hauran regalat el títol.
I amb els jutges de les altes magistratures succeeix una cosa semblant. Poden haver-hi judicis aturats durant anys. I potser els inculpats hauran robat, assassinat i comès accions punibles claríssimes i fermes. En canvi, els jutges actuen immediatament contra uns CDRs per acusar-los de greus crims aportant proves falses; a la presó son tractats com a criminals i al cap d’un any surten alliberats perquè no els poden culpar de res. Els explosius amb els quals podien matar i fer volar ponts no existien, malgrat que els informes de la guàrdia civil així ho esmentaven. Al govern independentista, els van jutjar al cap de pocs dies, amb les acusacions falses fabricades per Pérez de los Cobos, i per convocar un referèndum se’ls empresona durant anys. A diferents presidents de Catalunya, per posar un llaç groc a la façana del palau de la Generalitat, se’ls pot destituir, a altres fer-los pagar multes milionàries o exiliar-se per no ser empresonats. La balança de la llei l’apliquen per conveniència o ideologia, obviant els principis bàsics de la democràcia. La inviolabilitat marcada per llei o obviada per idees no es pot acceptar. Poden existir acusacions fabricades expressament que també s’haurien de qualificar i evitar, mentre els executors són condecorats com a herois. Les evidències són reiterades, oblidant la igualtat, la equitat i la llibertat com a pilars
fonamentals.
