Els grans homes per rectificar no deixen de ser valents, simplement tenen la humilitat de reconèixer que a lo millor s’han equivocat o no han sortit les coses com es pensaven. Oriol Junqueras ja ho va manifestar al seu llibre que a lo millor ara era l’hora de reconsiderar la Declaració Unilateral d’Independència i pactar un referèndum. Ho ha publicat en un escrit al diari Ara. Com que som un país de “poca lectura”, el món radical independentista ho ha trobat com una traïció. JO, NO, i soc un acèrrim de la república independent de Catalunya i contrari a Felip V + I.
Era necessari que algun valen independentista, republicà i d’esquerres, com Oriol, ho digués clar i donar a entendre que les coses no varen sortir com esperàvem. El expresident Puigdemont ha portat contra les cordes la justícia espanyola, mostrant a tot Europa que Àfrica comença als Pirineus i que continua sent una herència de Franco. No perdeu de vista que el retrat del rei presideix tots els Jutjats i que la justícia “se administra en nombre del rey”.
Oriol Junqueras ha fet seu el consell del Quixot al seu escuder, Sancho, amigo, la valentía ha de ir acompañada de la prudencia, de lo contrario se convierte en temeridad. Lluitar contra l’imperialisme espanyol en la raó i les urnes és com donar llibres als porcs. Ara ho hem vist a Ceuta. Espanya té comandaments a les Xafarines, Perejil, Melilla i algunes més. I el bo del cas és que partits com Vox i el PP defensen l’espanyolitat d’aquestos territoris i no volen els moros i obliden que la major parts dels ciutadans d’aquestos llocs són de l’Islam. Així doncs, llenya als moros però defensem el territori com a nacional. Visca el colonialisme!
L’ANC (Assemblea Nacional Catalana) i la CUP diuen que s’ha d’anar al xoc de trens i hem de declarar la independència nosaltres a Catalunya. Al Govern català que els torni a agafar el bou i ells darrere del burlador.
La CUP no vol cap responsabilitat de govern però tenen interès a dirigir la “corrida”. Al meu poble hi ha una dita dels iaios que diu qui vulgui peixet que es banyi el culet. Sens dubte aquesta gent pensen que soldat que fuig aprofita per una altra guerra, però ells a rereguarda, no a primera línia de foc.
Ja està bé d’empènyer del darrere com varen fer en los i les jóvens de CDR (Comitè de Defensa de la República) fins que els varen portar a l’esgotament i als jutjats. N’hi han 300, d’encausats, als jutjats i com que són joves, però no tontos, veuen que el seu sacrifici no ha servit per a molta cosa.
Com a epíleg vull aclarir que, igual que els presos i exiliats, jo continuo desitjant la independència de Catalunya però hem de ser pràctics i tocar de peus a terra. Els enfrontaments no porten a res positiu i menys en una metròpoli com Espanya que disposa de mes exèrcit que nosaltres. Però ja comencen a pagar lo de a por ellos oé. Tot els surt malament, fins i tot el Sàhara vol fer un referèndum.
Així ho penso i així ho escric.
